NGC 185

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'objecte astronòmicNGC 185
Ngc185 rgb combined.jpg
Galàxia nana de l'NGC 185
Altres designacions UGC 396,[1] PGC 2329,[1] LEDA 2329,[2] Caldwell 18
Tipus dSph/dE3,[1] Sy2 [2]
Descobridor William Herschel
Data de descobriment 30 novembre 1787
Dades d'observació (Època J2000.0[2])
Ascensió recta (α) 00h 38m 57.970s[2]
Declinació (δ) +48° 20′ 14.56″[2]
Distància 2.05 ± 0.13 milions anys-llum (630 ± 40 kpc)[3][4][5][a]
Magnitud aparent (V) 10.1[1]
Dimensions aparents (V) 11′.7 × 10′.0[1]
Constel·lació Cassiopeia
Desplaçament cap al roig -202 ± 3 km/s[1]
Característiques físiques
Característiques destacables Galàxia satèl·lit de la
Galàxia d'Andròmeda
Modifica dades a Wikidata

NGC 185 (també conegut com a Caldwell 18) és una galàxia nana esferoïdal d'uns 2,08 milions anys-llum de distància a la constel·lació Cassiopeia. És un membre del Grup Local, i és un satèl·lit de la Galàxia d'Andromeda (M31).[6] L'NGC 185 va ser descobert per William Herschel el 30 de novembre de 1787, i el va catalogar com a "H II.707".[6] John Herschel va observar l'objecte un altre cop el 1833 quan el va catalogar com a "h 35", i el 1864 quan el va catalogar com a "GC 90" dins del seu Catàleg General de Nebuloses i Grups.[6] NGC 185 era primer fotografiat entre 1898 i 1900 per James Edward Keeler amb el Reflector Crossley de l'Observatori Lick.[6] A diferència de la majoria de les galàxies el·líptiques nanes, l'NGC 185 conté cúmuls estel·lars joves, i la formació d'estrelles procedit a una taxa baixa fins al passat recent. L'NGC 185 té un nucli galàctic actiu i en general es classifica com una galàxia Seyfert de tipus 2,[7][8] És possiblement la galàxia Seyfert més proper a la Terra, i és l'únic conegut Seyfert al Grup Local.

Mesuraments de distàncies[modifica]

Almenys dues tècniques s'han utilitzat per mesurar distàncies a l'NGC 185. Les fluctuacions de brillantor de la tècnica de mesurament de distància de la superfície estima distàncies a les galàxies basats en la granularitat de la seva aparença. La distància mesurada a l'NGC 185 amb aquesta tècnica és de 2.08 ± 0.15 milions d'anys llum (640 ± 50 kpc).[3] Tanmateix, l'NGC 185 és prou a prop que el mètode de la branca gegant vermella es pot emprar per calcular la seva distància. La distància estimada de l'NGC 185 amb aquesta tècnica és de 2,02 ± 0,2 milions d'anys llum (620 ± 60 kpc).[4][5] Una mitjana de conjunt, aquestes mesures de distància donen una estimació de la distància de 2,05 ± 0,13 milions d'anys llum (630 ± 40 kpc).[Note 1]

Formació d'estrelles[modifica]

Martínez-Delgado, Aparicio, i Gallart (1999) van observar en la història de la formació estel·lar de l'NGC 185 i va trobar que la majoria de la formació d'estrelles en l'NGC 185 va passar en temps primerencs.[8] En l'últim ~ 1 Giga any, les estrelles han format únicament a prop del centre d'aquesta galàxia. Walter Baade va descobrir objectes blaus joves dins d'aquesta galàxia en el 1951, però aquestes han resultat ser els cúmuls estel·lars i estrelles no individuals. Un romanent de supernova a prop del centre també va ser descobert per Martínez-Delgado et al.[9]

Galeria[modifica]

Notes[modifica]

  1. ~(640 ± 50, 620 ± 60) = ((640 + 620) / 2) ± ((502 + 602)0.5 / 2) = 630 ± 40

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for NGC 185. [Consulta: 29 novembre 2006].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «SIMBAD». NGC 185 -- Galàxia Seyfert 2. [Consulta: 5 maig 2014].
  3. 3,0 3,1 J. L. Tonry; A. Dressler; J. P. Blakeslee; E. A. Ajhar; A. B. Fletcher «The SBF Survey of Galaxy Distances. IV. SBF Magnitudes, Colors, and Distances». Astrophysical Journal, 546, 2, 2001, pàg. 681–693. arXiv: astro-ph/0011223. Bibcode: 2001ApJ...546..681T. DOI: 10.1086/318301.
  4. 4,0 4,1 I. D. Karachentsev; V. E. Karachentseva; W. K. Hutchmeier; D. I. Makarov «A Catalog of Neighboring Galaxies». Astronomical Journal, 127, 4, 2004, pàg. 2031–2068. Bibcode: 2004AJ....127.2031K. DOI: 10.1086/382905.
  5. 5,0 5,1 Karachentsev, I. D.; Kashibadze, O. G. «Masses of the local group and of the M81 group estimated from distortions in the local velocity field». Astrophysics, 49, 1, 2006, pàg. 3–18. Bibcode: 2006Ap.....49....3K. DOI: 10.1007/s10511-006-0002-6.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «SEDS — NGC 185».
  7. Ho, Luis C.; Filippenko, Alexei V.; Sargent, Wallace L. W. «A Search for 'Dwarf' Seyfert Nuclei. III. Spectroscopic Parameters and Properties of the Host Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 112, octubre 1997, pàg. 315. arXiv: astro-ph/9704107. Bibcode: 1997ApJS..112..315H. DOI: 10.1086/313041.
  8. 8,0 8,1 Martins, Lucimara P.; Lanfranchi, Gustavo; Goncalves, Denise R.; Magrini, Laura; Teodorescu, Ana M. «The ionization mechanism of NGC 185: How to fake a Seyfert galaxy?». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 419, 4, febrer 2012, pàg. 3159–3166. arXiv: 1110.5891. Bibcode: 2012MNRAS.419.3159M. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2011.19954.x.
  9. van den Bergh, Sidney «Updated Information on the Local Group». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 112, 770, abril 2000, pàg. 529–536. arXiv: astro-ph/0001040. Bibcode: 2000PASP..112..529V. DOI: 10.1086/316548.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: NGC 185 Modifica l'enllaç a Wikidata

Coordenades: Sky map 00h 38m 58.0s; +48° 20′ 15″