Messier 103

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 103
Messier object 103.jpg
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectrald Modifica el valor a Wikidata
DescobridorPierre Méchain[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1781[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 33m 22.992s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)60° 39' -0''[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra8.500 a.l.[4]
2.194 pc[5] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,4[6] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCassiopea Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi7,5 anys llum[7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-1,86 mas/a (ascensió recta)[8]
-0,46 mas/a (declinació)[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-45,7 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC581 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 103 ( M103, o NGC 581) és un cúmul obert situat a la constel·lació de Cassiopea. Va ser descobert per Pierre Méchain el 1781, i va ser un dels darrers objectes inclosos per Charles Messier en el seu catàleg d'objectes difusos, abans que ell mateix els pogués comprovar.

Aquest cúmul és relativament poc dens i lleuger, classificat com de tipus d; conté al voltant de 40 membres comprovats segons Wallenquist, tot i que depenent del catàleg, aquesta quantitat pot variar. Becvar ofereix 69 membres, el catàleg celeste 2000.0 només 25, i el Archinal i Hynes (2003 arriba a 172 estrelles.

M103 està situat aproximadament a 8.500 anys llum del sistema solar, al que s'acosta a una velocitat de 37 km/s. El seu diàmetre aparent és de 6 minuts d'arc que correspon, tenint en compte la distància, a un diàmetre real d'uns 15 anys llum.

Els dos membre més brillants del cúmul, se magnitud aparent +10,5, són una supergegant de tipus B5Ib i una gegant de tipus B2II, també conté una estrella gegant vermella de tipus M6III. El nombre important d'estrelles pertanyent a la seqüència principal indica una edat força jove de 22 milions d'anys.

Observació[modifica]

L'aparença visual d'M103 està dominada per una estrella binària molt brillant que no forma part del cúmul Struve 131 (ADS 1209; components A, 7,3 mag, Sp B3, i B, 10,5 mag)

M103 es pot identificar fàcilment amb binoculars. Amb telescopi no és fàcil la seva identificació perquè es tracta d'un objecte pobre en estrelles i dispers; sent fàcilment confós per grups d'estrelles dels voltants, tot i que amb telescopis es poden observar les estrelles més tènues que el componen.

Aquest cúmul es pot localitzar des de l'estrella 37 Cassiopeiae (també anomenada Ruchbah), 0,5 graus al nord i 1 grau est, proper a la línia d'Epsilon. Situades molt a prop, estan altres cúmuls oberts, incloent-hi o Trumpler 1, NGC 654, NGC 659 i NGC 663. Aquest últim sovint confós amb M103.

Referències[modifica]

  1. «Messier 103». [Consulta: 2 octubre 2017].
  2. «Messier 103». [Consulta: 2 octubre 2017].
  3. 3,0 3,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  4. «Messier 103». [Consulta: 2 octubre 2017].
  5. «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  6. Afirmat a: SIMBAD.
  7. «Messier 103». [Consulta: 2 octubre 2017].
  8. 8,0 8,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  9. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 103