Narcís Sicars i Lligoña

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNarcís Sicars i Lligoña
Nom original(ca) Narcís Sicarts i Lligoña Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Narcis Sicarts y Lligoña Modifica el valor a Wikidata
abril 1801 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1877 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Congreso de España.svg Diputat al Congrés dels Diputats
1r novembre 1844 – 31 octubre 1846
Circumscripció electoral: Girona
Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg Batlle de Girona
1r gener 1841 – 18 gener 1841
← Marià Cors i de NiubòJoan Urgell i Marí →
Escudo del Congreso de España.svg Diputat al Congrés dels Diputats
5 març 1840 – 25 maig 1840
Circumscripció electoral: Girona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Sertoriana d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEmili Sicars i de Palau Modifica el valor a Wikidata
ParentsNarcís Sicars i Salvadó (fill del fill) Modifica el valor a Wikidata

Narcís Sicars i Lligoña (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 9 d'abril de 1801 - Barcelona, 15 de desembre de 1877) va ser un jurista i polític català.

Biografia[modifica]

Doctor en Dret per la Universitat d'Osca. Va ser nomenat anys després president de la Sala dels jutjats de la província de Girona.

A partir de 1840 s'inicia en política: alcalde de Girona en 1841, i diputat a Corts per Girona en dues ocasions: en 1840 i en el període 1844-1846.[1]

El seu pare, Narcís Sicars, era comerciant d'una drogueria. El seu avi matern, Simeó Lligoña i Pujals (Arbúcies 1746 - Sant Feliu de Guíxols, 1795), llicenciat en medicina (Osca, 1772), va ser metge, regidor i un prohom local de Sant Feliu de Guíxols. El carrer "Doctor Lligoña" d'aquesta localitat gironina es deu al seu honor.[2]

El seu fill, Emili Sicars i de Palau (1841-1913), també de filiació carlista, fou diputat a Corts en el període 1871-1872 per la circumscripció de Girona.[3] Candidat carlista a les eleccions generals de 1872 i 1891 per Girona.[4] Senador del Regne entre 1907-1910 per la circumscripció de Barcelona en la candidatura de Solidaritat Catalana.[5]

El seu net va ser Narcís Sicars i Salvadó (†1918), I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres, escriptor catòlic i adaptador al català d'obres de teatre.

Referències[modifica]

  1. «Sicars, Narciso», al web del Congrés dels Diputats.
  2. Bussot i Liñón, Gerard. Carrers, cases i arquitectes: Sant Feliu de Guíxols dels inicis fins 1931. (en catalán), Sant Feliu de Guíxols, 2002, ISBN SBN: 84-920253-7-9.
  3. «Sicars, Emilio», al web del Congrés dels Diputats.
  4. «Breve: En Gerona», a La Vanguardia, 3 febrer 1891, pàgina 2.
  5. «Sicars y de Palau, Narciso», al web del Senat.


Càrrecs públics
Precedit per:
Marià Cors i de Niubò
Alcalde de Girona
Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg

1841
Succeït per:
Joan Urgell i Marí