Narcís Sicars i Lligoña
| Nom original | (ca) Narcís Sicarts i Lligoña  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ca) Narcis Sicarts y Lligoña abril 1801 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Mort | 15 desembre 1877 (76 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1r novembre 1844 – 31 octubre 1846 Circumscripció electoral: Girona | |
 Batlle de Girona | |
| 1r gener 1841 – 18 gener 1841 ← Marià Cors i de Niubò – Joan Urgell i Marí → | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 5 març 1840 – 25 maig 1840 Circumscripció electoral: Girona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Sertoriana d'Osca |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Família | |
| Fills | Manuel Sicars i de Palau, Emili Sicars i de Palau |
| Parents | Narcís Sicars i Salvadó, fill del fill |
Narcís Sicars i Lligoña (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 9 d'abril de 1801 - Barcelona, 15 de desembre de 1877) va ser un jurista i polític català.
Biografia
[modifica]Doctor en Dret per la Universitat d'Osca. Va ser nomenat anys després president de la Sala dels jutjats de la província de Girona.
A partir de 1840 s'inicia en política: alcalde de Girona en 1841, i diputat a Corts per Girona en dues ocasions: en 1840 i en el període 1844-1846.[1]
El seu pare, Narcís Sicars, era comerciant d'una drogueria. El seu avi matern, Simeó Lligoña i Pujals (Arbúcies 1746 - Sant Feliu de Guíxols, 1795), llicenciat en medicina (Osca, 1772), va ser metge, regidor i un prohom local de Sant Feliu de Guíxols. El carrer "Doctor Lligoña" d'aquesta localitat gironina es deu al seu honor.[2]
Un dels seus fills, Emili Sicars i de Palau (1841-1913), també de filiació carlista, fou diputat a Corts en el període 1871-1872 per la circumscripció de Girona.[3] Candidat carlista a les eleccions generals de 1872 i 1891 per Girona.[4] Senador del Regne entre 1907-1910 per la circumscripció de Barcelona en la candidatura de Solidaritat Catalana.[5]
Un altre fill, l'advocat Manuel Sicars i de Palau (†1898),[6] va ser secretari de la Reial Acadència Catalana de Belles Arts de Sant Jordi entre 1850 i 1855.
El seu net Narcís Sicars i Salvadó (†1918) va ser I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres, escriptor catòlic i adaptador al català d'obres de teatre.
Referències
[modifica]- ↑ «Sicars, Narciso», al web del Congrés dels Diputats.
- ↑ Bussot i Liñón, Gerard. Carrers, cases i arquitectes: Sant Feliu de Guíxols dels inicis fins 1931. (en catalán), Sant Feliu de Guíxols, 2002, ISBN SBN: 84-920253-7-9.
- ↑ «Sicars, Emilio», al web del Congrés dels Diputats.
- ↑ «Breve: En Gerona», a La Vanguardia, 3 febrer 1891, pàgina 2.
- ↑ «Sicars y de Palau, Narciso», al web del Senat.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 295.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Marià Cors i de Niubò |
Alcalde de Girona 1841 |
Succeït per: Joan Urgell i Marí |