Nicola Abbagnano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicola Abbagnano
Nicola Abbagnano (1901-1990).png
Biografia
Naixement 15 juliol 1901
Salern
Mort 9 setembre 1990 (89 anys)
Milà
Formació Universitat de Nàpols Frederic II
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof, escriptor i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Torí
Modifica les dades a Wikidata

Nicola Abbagnano (Salern, 15 de juliol de 1901 - Milà, 9 de setembre de 1990) va ser un filòsof italià, un dels principals representants de l'existencialisme[1] tot adaptant principis del pragmatisme i l'utilitarisme.[2]

Biografia[modifica]

Nascut a Salern, en una família de la burgesia intel·lectual salernitana, es va doctorar en filosofia a Nàpols el 1922. Va ser professor d'història i filosofia del Liceu Umberto I de Nàpols fins al 1927, i després a l'Istituto di Magistero Suor Orsola Benincasa fins al 1936. En aquest període va col·laborar també amb la revista Logos. Va ensenyar a la Universitat de Torí com a professor d'història de la filosofia (1936 - 1976). El 1964 va iniciar la seva col·laboració amb La Stampa. El 1972 es va traslladar a Milà on va col·laborar amb Il Giornale d'Indro Montanelli, assumint durant prop d'un any el càrrec d'assessor de la cultura de l'Ajuntament de Milà. Va morir a Milà, per causes naturals.

Obres[modifica]

  • Le sorgenti irrazionali del pensiero (1923)
  • Il problema dell'arte (1925)
  • Il nuovo idealismo inglese e americano (1927)
  • La filosofía di E. Meyerson e la lógica dell'identità (1929)
  • Guglielmo d'Ockham (1931)
  • La nozione del tempo secondo Aristotele (1933)
  • La física nuova (1934)
  • Il principio della metafisica (1936)
  • La struttura dell'esistenza (1939)
  • Bernardino Telesio (1941)
  • Introduzione all'esistenzialismo (1942)
  • Storia della filosofía (3 vol., 1946-1950)
  • Filosofía religione scienza (1947)
  • Esistenzialismo positivo (1948)
  • Possibilità e libertà (1956)
  • Problemi di sociologia (1959)
  • Dizionario di filosofia (1961)
  • Pro e contro l'uomo (1968)
  • Fra tutto e il nulla (1973)
  • Questa pazza filosofía, ovvero l'io prigioniero (1979)
  • La saggezza della vita (1985)
  • La saggezza della filosofía (1987)
  • Ricordi di un filosofo (1990)

Referències[modifica]

  1. Cf. Urbano Zilles, Gabriel Marcel e o existencialismo, Academia/PUC, Porto Alegre, 1988, pág. 13.
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 1 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.