Nord global i sud global

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa mundial que mostra classificacions de països segons l' FMI [1] i l' ONU [2] (darrera actualització d'abril de 2023). Els països en blau clar formen el "Nord global", la resta es classifiquen majoritàriament com a pertanyents al "Sud global", amb poques excepcions en alguns llistats.

El concepte de nord global i sud global (o la divisió nord-sud en un context global) s'utilitza per descriure dues agrupacions de països segons les característiques socioeconòmiques i polítiques. El sud global és un terme que inclou a grans trets països de les regions d'Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib, Àsia (sense Israel, Japó i Corea del Sud) i Oceania (sense Austràlia i Nova Zelanda), segons la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD).[3][4] La major part de la humanitat resideix al Sud Global. Molts països del Sud global es caracteritzen per tenir ingressos baixos, una població densa, una infraestructura deficient i, sovint, una marginació política o cultural.[5] El Sud global forma una de les dues parts de la divisió, mentre que a l'altre costat hi ha el Nord global (a grans trets Amèrica del Nord i Europa, Israel, Japó i Corea del Sud, així com Austràlia i Nova Zelanda, segons la UNCTAD).[3] [4] Com a tal, els termes Nord global i Sud global no es refereixen a la direcció nord-sud, ja que molts dels països del Sud global es troben geogràficament a l'hemisferi nord.[6]

Els països desenvolupats es consideren països del Nord Global, mentre que els països en desenvolupament es consideren països del Sud Global.[4] [7][5] El terme, utilitzat per les organitzacions governamentals i de desenvolupament, es va introduir per primera vegada com una alternativa més oberta i sense valors associats com a "Tercer Món"[8] i de manera similar "valorant" termes com els països en desenvolupament. Els països del Sud global han estat descrits com a recentment industrialitzats o estan en procés d'industrialització, i sovint són subjectes actuals o anteriors del colonialisme.[9]

El Nord global es correlaciona generalment amb el món occidental,[10] mentre que el Sud es correspon en gran manera amb els països en desenvolupament i el món oriental. Els dos grups sovint es defineixen en termes dels seus diferents nivells de riquesa, desenvolupament econòmic, desigualtat d'ingressos, democràcia i llibertat política i econòmica, tal com es defineixen pels índexs de llibertat. Els estats que generalment es consideren part del Nord global solen ser més rics i menys desiguals. Són països desenvolupats, que exporten productes manufacturats tecnològicament avançats. Els estats del sud són generalment països en desenvolupament més pobres amb democràcies més joves i més fràgils que depenen molt de les exportacions del sector primari⁣; molts dels estats del sud també comparteixen una història comuna del colonialisme passat sota els estats del nord.[9] No obstant això, la divisió entre el nord i el sud està canviant.[11]

La cooperació Sud-Sud (SSC) s'ha incrementat per "desafiar el domini polític i econòmic del Nord".[12][13][14] Aquesta cooperació s'ha convertit en un concepte polític i econòmic popular arran de la migració geogràfica de l'activitat manufacturera i de producció del nord al sud global,[14] i les accions diplomàtiques de diversos estats com la Xina.[14] Aquestes tendències econòmiques contemporànies han "millorat el potencial històric de creixement econòmic i industrialització al Sud Global", que ha renovat els esforços dirigits de la SSC per "afluixar les restriccions imposades durant l'època colonial i transcendir els límits de la geografia política i econòmica de la postguerra".[15] Usat en diversos llibres i en un número especial de Literatura americana, el terme Sud global va esdevenir recentment destacat a la literatura nord-americana.[16]

Definició[modifica]

Els termes no són estrictament geogràfics i no són "una imatge del món dividit per l'equador, separant els països més rics dels seus homòlegs més pobres".[6] Més aviat, la geografia s'hauria d'entendre més fàcilment com a econòmica i migratòria, el món entès a través del "context més ampli de globalització o capitalisme global".[6]

En general, les definicions del Nord global no són exclusivament un terme geogràfic, i comprenen àmpliament Amèrica del Nord i Europa, Israel, Japó i Corea del Sud, així com Austràlia i Nova Zelanda, segons la UNCTAD.[3] [4] El Sud global comprèn en general Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib, Àsia sense Israel, Japó i Corea del Sud, i Oceania sense Austràlia i Nova Zelanda, també segons la UNCTAD.[3] [4] Alguns, com la sociòloga australiana Raewyn Connell, han argumentat que Austràlia i Nova Zelanda estan marginats de manera similar a altres països del Sud Global, a causa del seu aïllament geogràfic i la seva ubicació a l'hemisferi sud.[17][18]

En general, es consideren claus el Brasil, l'Índia, Indonèsia i la Xina, que, juntament amb Nigèria i Mèxic, són els estats del sud més grans en termes de superfície i població.[19] La gran majoria dels països del Sud Global es troben als tròpics o prop.

El terme Nord global s'utilitza sovint indistintament amb el de països desenvolupats. De la mateixa manera, el terme Sud global s'utilitza sovint indistintament amb països en desenvolupament.

Desenvolupament futur[modifica]

Alguns economistes han argumentat que el lliure comerç internacional i els fluxos de capital sense obstacles entre països podrien provocar una contracció de la divisió nord-sud. En aquest cas, un comerç i un flux de capital més igualitaris permetrien que els països en desenvolupament es desenvolupin més econòmicament.[20]

Com que alguns països del Sud experimenten un desenvolupament ràpid, s'evidencia que aquests estats estan desenvolupant nivells elevats d'ajuda Sud-Sud. El Brasil, en particular, s'ha destacat pels seus alts nivells d'ajuda (1.000 milions de dòlars anuals, per davant de molts donants tradicionals) i la capacitat d'utilitzar les seves pròpies experiències per oferir alts nivells d'experiència i transferència de coneixement.[21] Això s'ha descrit com un "model global a l'espera".

Les Nacions Unides també han establert el seu paper en la disminució de la divisió entre el Nord i el Sud mitjançant els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, tots els quals s'havien d'assolir el 2015. Aquests objectius pretenen erradicar l'extrema pobresa i la fam, aconseguir l'educació i l'atenció sanitària universals en l'àmbit mundial, promoure la igualtat de gènere i empoderar les dones, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties, garantir la sostenibilitat ambiental i desenvolupar una Associació global per al desenvolupament.[22] Aquests van ser substituïts el 2015 per 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS, establerts l'any 2015 per l'⁣Assemblea General de les Nacions Unides i que es pretén assolir el 2030, formen part d'una Resolució de l'ONU anomenada" L'Agenda 2030⁣".[23]

L'any 2030, es preveu que tres de les economies més importants del món seran del sud global, i que la Xina, l'Índia, els Estats Units i Indonèsia prendran el lideratge. El PIB dels països BRICS, que són principalment del Sud Global, ja supera el del club del G7, que és principalment del Nord Global.[24]

Referències[modifica]

  1. «World Economic and Financial Surveys World Economic Outlook Database—WEO Groups and Aggregates Information». IMF.org. International Monetary Fund. Arxivat de l'original el 3 març 2023. [Consulta: 2 juny 2022].
  2. Least Developed Countries Arxivat 17 May 2011 a Wayback Machine. (2018 list Arxivat 21 December 2019 a Wayback Machine.)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «UNCTADstat - Classifications». United Nations Conference on Trade and Development.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Handbook of Statistics 2022» (en anglès). unctad.org.
  5. 5,0 5,1 Arbab, Parsa Perspectives on Global Development and Technology, 18, 3, 17-05-2019, pàg. 327–337. DOI: 10.1163/15691497-12341518.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Introduction: Concepts of the Global South». gssc.uni-koeln.de. Arxivat de l'original el 2016-09-04. [Consulta: 18 octubre 2016].
  7. Nora, Mareï; Michel, Savy Transport Policy, 100, gener 2021, pàg. 150–160. DOI: 10.1016/j.tranpol.2020.11.001.
  8. Mitlin, Diana. Urban Poverty in the Global South: Scale and Nature. Routledge, 2013, p. 13. ISBN 9780415624664. 
  9. 9,0 9,1 Mimiko, Nahzeem Oluwafemi. Globalization: The Politics of Global Economic Relations and International Business. Carolina Academic Press, 2012, p. 47. ISBN 978-1-61163-129-6. 
  10. Nayak, Meghana. Decentering International Relations. Bloomsbury Publishing, 2010, p. 2. ISBN 9781848132405. 
  11. Therien, Jean-Philippe (en anglès) Third World Quarterly, 20, 4, 1999, pàg. 723–742. DOI: 10.1080/01436599913523. ISSN: 0143-6597.
  12. United Nations. «United Nations: Special Unit for South-South Cooperation». United Nations Development Programme. Arxivat de l'original el 2015-09-19.
  13. United Nations. «United Nations Office for South-South Cooperation». United Nations Development Programme. Arxivat de l'original el 2012-12-03.
  14. 14,0 14,1 14,2 Acharya, Amitav Australian Journal of International Affairs, 70, 4, 03-07-2016, pàg. 342–357. DOI: 10.1080/10357718.2016.1168359.
  15. Gray, Kevin; Gills, Barry K. Third World Quarterly, 37, 4, 02-04-2016, pàg. 557–574. DOI: 10.1080/01436597.2015.1128817 [Consulta: free].
  16. Kim, Heidi Kathleen Philological Quarterly, 90, 2/3, 2011, pàg. 199–228. OCLC: 781730944.
  17. Collyer, Fran M. «Australia and the Global South: Knowledge and the Ambiguities of Place and Identity» (en anglès). Journal of Historical Sociology, 34, 1, 2021-03, pàg. 41–54. DOI: 10.1111/johs.12312. ISSN: 0952-1909.
  18. «Friendly Critique of 'Asian Criminology' and 'Southern Criminology' | The British Journal of Criminology | Oxford Academic». Academic.oup.com, 26-10-2018. [Consulta: 22 juliol 2023].
  19. Silver, Caleb. «The Top 20 Economies in the World». Investopedia. DotDash. [Consulta: 17 juliol 2020].
  20. Reuveny, Rafael X.; Thompson, William R. International Studies Review, 9, 4, 2007, pàg. 556–564. DOI: 10.1111/j.1468-2486.2007.00722.x. JSTOR: 4621859.
  21. Cabral and Weinstock 2010. Brazil: an emerging aid player Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine.. Londres: Overseas Development Institute
  22. «United Nations Millennium Development Goals». www.un.org. Arxivat de l'original el 2020-02-24. [Consulta: 29 juny 2017].
  23. United Nations (2015) Resolution adopted by the General Assembly on 25 September 2015, Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development (A/RES/70/1)
  24. «The Global South is on the rise – but what exactly is the Global South?». The Conversation. [Consulta: 15 juliol 2023].