Raewyn Connell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRaewyn Connell
Dianne-Reggett.jpg
Biografia
Naixement 3 gener 1944 (75 anys)
Sydney
Formació Universitat de Melbourne
Activitat
Camp de treball Sociologia i estudis de gènere
Ocupació Sociòloga i catedràtica
Ocupador Universitat de Macquarie
Universitat de Sydney
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Raewyn Connell (Sidney, 3 de gener de 1944), és una sociòloga, professora, catedràtica, activista, investigadora i escriptora australiana.

És coneguda per la seva teoria Southern Theory i pel concepte Masculinitat hegemònica, per la seva investigació sobre dinàmiques i jerarquies de classe i sexe en la vida quotidiana, i sobre les relacions de gènere. A més, ha treballat en els camps de la pobresa i l'educació, la sexualitat i la prevenció de la SIDA i la igualtat de gènere.

Actualment, és professora emèrita de la Universitat de Sidney. A més, és una dona molt activa a les xarxes socials, principalment a Twitter.[1] on es defineix com a sociòloga ocupada, poetessa i dura feminista.

Biografia[modifica]

Orígens i infantesa[modifica]

Connell va néixer el 3 de gener de 1944 a Sidney, Austràlia com a Robert William Connell. Procedeix d’una família burgesa de Melbourne i de colons rurals (irlandesos, escocesos i gal·lesos) que van formar part de la colonització britànica del segle XIX de les terres aborígens al sud-est d’Austràlia. El seu pare William Fraser Connell fou un professor d’educació a la Universitat de Sydney el qual va dedicar la seva carrera a la investigació educativa i la seva mare Margaret Lloyd també es va dedicar a l’educació com a docent de ciències en un institut.

La seva infància va transcórrer a la ciutat de Sidney on va anar a l’escola Dee Why Public School i posteriorment va completar els seus estudis secundaris a l’Escola Secundària de Manly i North Sydney.

Vida adulta i carrera professional[modifica]

Raewyn es va llicenciar a la Universitat de Melbourne i es va doctorar a la Universitat de Sidney. Va destacar per ser una activista del moviment estudiantil ‘’New Left’’;[2] un conjunt de moviments d’esquerra durant els anys 60 i 70 que replantejaven la societat, l’economia, la psicologia i la filosofia del moment.

L’any 1976, Connell va convertir-se en docent de sociologia a la Universitat de Macquire i fins al 1991 va col·laborar amb diferents universitats del país. Aquest mateix any, Raewyn va mudar-se als Estats Units com a professora de sociologia a la Universitat de California a Santa Cruz fins a l’any 1995.

Durant tota aquesta etapa, Connell va compartir la seva vida amb la seva parella Pam Benton. Una activista amb el moviment de les dones, psicòloga, escriptora, funcionària pública i investigadora social. Però, desgraciadament, Pam va morir el 1997 després d’una llarga lluita contra el càncer, deixant una filla en comú anomenada Kylie Benton-Connell.

L'any 2003 va treballar amb les Nacions Unides per investigar i proposar idees polítiques sobre el paper dels homes i nens per aconseguir la igualtat de gènere. A més, ha sigut assessora de la UNESCO d'iniciatives pel canvi de les masculinitats i la millora de les relacions de gènere.

Raewyn és una dona transsexual, que va realitzar la seva transició de gènere a l’edat adulta. Ha reflexionat sobre la transsexualitat en diversos dels seus llibres i en articles, ja que és un tema que l'ha afectat en primera persona.

En especial, cal destacar el seu article recentment publicat a la revista feminista Signs anomenat La dona transsexual i el pensament feminista: cap a una nova comprensió i una nova política. Un nou treball on recorda la problemàtica dels compromisos feministes amb dones transsexuals al llarg de la història i defensa una política de justícia social, en lloc d'una política d'identitat.

Al llarg de la seva carrera, simplement signava amb el seu cognom Connell, fins al 2005 amb la segona edició del seu llibre Masculinities.

Teories i contribucions[modifica]

Classes i Educació[modifica]

''Ruling Class, Ruling Culture''

Connell és molt coneguda per la seva investigació i teoria sobre la dinàmica de classes a gran escala, que relaciona amb la seva professió: l’educació. També estudia el desenvolupament de les classes socials en el context capitalista australià.

D’entre els diversos escrits/articles sobre el tema, cal destacar dos dels seus llibres: ‘’Ruling Class, Ruling Culture[3]’ (Classe dominant, Cultura dominant) i ‘’Class Structure in Australian History[4]’ (Estructura de classes a la història d’Austràlia).

Defensa que les classes són una dinàmica social amb molt de poder i s’ha d’estudiar com es formen. De fet, Raewyn explica que un dels seus primers treballs de camp com a sociòloga va ser examinar la conscienciació sobre les classes socials en nens i joves. Això la va portar a conèixer tant les zones més riques de Sidney, com les més pobres i la va impulsar per continuar escrivint i investigant sobre aquest tema.

A més, ha treballat les desigualtats a l’educació, qüestions de justícia social.

The Southern Theory[modifica]

‘’Southern theory[5]’’, és el terme utilitzat per Connell per definir la forma de pensar de la societat del sur. I també és l’obra publicada per Connell on s’hi presenta la crítica de la teoria clàssica fins a l’actualitat.

Aquesta mostra el treball conceptual present en l’època del colonialisme o en la perifèria postcolonial. A més, és una crítica a diferents teories com les de Giddens, Coleman i Bourdieu o la de la globalització, on l’autora mostra que es construeixen a partir de punts de vista globals del Nord.  

Els Intel·lectuals sovint escriuen sobre altres intel·lectuals i és el cas de ''Southern Theory'' que està formada, en gran part, per assajos curts sobre pensadors/ intel·lectuals de tot el món. Inclou històries de pensadors socials d'Àfrica, Amèrica Latina, Iran, Índia, entre d'altres.

Gènere i Sexualitat[6][modifica]

El gènere i la sexualitat són temes propers a la vida de Connell. Per aquest motiu, totes les recerques i treballs que ha realitzat sobre aquesta àrea estan relacionats amb qüestions pràctiques o polítiques de la societat.

A l’inici de la seva carrera, va fer una primera publicació d’investigació sobre el gènere: un estudi sobre les diferències entre sexes a partir d’enquestes a adolescents de Sydney, que formava part d’un projecte que tenia la finalitat d’ajudar als professionals de l’educació a entendre els seus alumnes. A partir d’aquell moment, Raewyn ha dedicat part de la seva vida a participar en investigacions relacionades amb el gènere i la sexualitat, i com aquestes influeixen a la societat i a les diferents classes socials.

A la dècada dels 80, va prendre part d’un grup d’investigadors amb una problemàtica en comú; el VIH/ SIDA. En aquella època, era necessària l’acció social per regular aquest virus i per tant, van realitzar treballs de camp sobre la pràctica sexual i el context social, incidint especialment en la comunitat gay.

A més, anys després, Connell va participar en un projecte sobre relacions de gènere al sector públic, amb la finalitat de proporcionar dades d’investigació per a noves polítiques d’igualtat de gènere. Va ser un treball sobre com el gènere influeix en els processos i les institucions polítiques que va provocar controvèrsia.

La seva major contribució en aquest camp fou Gender and Power (1987), una teoria sociològica del gènere en context mundial. Fa una anàlisi social del gènere i la sexualitat: tracta el feminisme, els rols sexuals, la sociobiologia, l'estructura de les relacions de gènere a la vida contemporània i al llarg de la història,... Però el punt clau del llibre és que Connell proposa una nova manera d'enfocar la masculinitat i la feminitat i ofereix un complex anàlisi de les polítiques sexuals.

Paral·lelament, la investigació sobre la prevenció de la SIDA plantejava moltes preguntes sobre conceptes de la sexualitat. Per aquest motiu, el 1990, juntament amb altres sociòlegs australians, van publicar ‘’Rethinking Sex’’.

Connell ha afirmat que, malgrat ser una investigadora amb moltes contribucions sobre la sexualitat, no tracta les qüestions de gènere amb distància, ja que ha viscut amb contradiccions d'aquest tipus tota la seva vida i, en conseqüència d'això, ha escrit molt poc sobre la transsexualitat, només alguns articles i reflexions.

Masculinities[modifica]

Masculinities,[7] possiblement l'obra més reconeguda de Connell, va ser publicada l'any 1995. En aquest llibre, Raewyn argumenta que no només existeix un concepte únic de masculinitat, sinó que existeixen moltes masculinitats diferents relacionades amb la classe social i les diverses posicions de poder. A més, fa una anàlisi de com la nostra noció de la masculinitat ha anat evolucionant.

Masculinities tracta de realitzar cinc punts dins d'un mateix marc conceptual:

  • Traçar la història de la investigació occidental moderna de la masculinitat.
  • Presentar una teoria de les masculinitats, arrelada a la teoria social del gènere.
  • Descriure les vides de quatre grups d'homes diferents atrapats en processos de canvi.
  • Sintetitzar la història de les masculinitats occidentals i les seves expressions polítiques.
  • Proposar estratègies per a la política d'igualtat de gènere.

El llibre consta de tres parts:

  1. Knowledge and its Problems (El coneixement i els seus problemes): En aquesta primera part, Connell examina el caràcter del coneixement de la masculinitat produït en els principals projectes científics sobre masculinitat del segle XX: el primer basat en el coneixement clínic dels terapeutes amb les idees principals de la teoria de Freud, el segon basat en psicologia social i en el concepte dels rols sexuals i l' últim centrat en el desenvolupament de l'antropologia i la sociologia del moment. A més analitza posteriorment el coneixement de la masculinitat produït pels moviments de gènere i les polítiques sexuals.
  2. Four Studies of the Dynamics of Masculinity (Quatre estudis sobre la dinàmica de la masculinitat): Aquests capítols presenten l'estudi i anàlisi de les vides de quatre grups diferents d'homes australians, seleccionats expressament per explorar diverses possibilitats de canvi en la masculinitat. Compara, per exemple, experiències d'homes sense feina de classe obrera amb homes de la mateixa edat però en una posició laboral i econòmica més favorables i descriu quines són les seves relacions familiars, la seva visió sobre la violència, sobre la ''obligatorietat'' de l'heterosexualitat en els homes, sobre el paper de les dones, entre d'altres.
  3. History and Politics (Història i política): En els últims tres capítols, es descriu com ha sigut la masculinitat al llarg de la història i les transformacions que s'han donat a causa del moviment feminista a partir del segle XIX. Tracta també les polítiques de masculinitat presents i passades, definides per Connell com aquelles mobilitzacions i lluites en les quals el significat del gènere masculí i la seva posició en les relacions de gènere està en discussió. A més, parla de l' alliberació gay i de la influència de l'educació per trencar o perpetuar el concepte hegemònic de la masculinitat.

Aquest llibre ha sigut àmpliament citat, traduït a sis llengües diferents i té una segona edició del 2005, publicada al desè aniversari del seu llançament i la qual va ser signada per primera vegada sota el seu nom de dona Raewyn.

Masculinitat Hegemònica[8][modifica]

El concepte de la masculinitat hegemònica, proposat per primera vegada per Raewyn Connell i explicat a la primera part de la seva obra Masculinities, és una manera d'expressar el gènere masculí, la manera més acceptada, la que perpetua el patriarcat, la que garanteix la posició dominant dels homes i la subordinació de les dones. Aquest concepte explica, d'alguna manera, el com i el perquè els homes assumeixen el rol social dominant per sobre de les dones i altres identitats de gènere (percebudes com a femenines a la societat).

La masculinitat patriarcal/ hegemònica ha imposat al llarg de la història uns cànons a les dones i també als homes, que s'han vist ''obligats'' a comportar-se de certa manera per a ser ''homes de veritat''. És a dir, la masculinitat és el concepte social de com ha de ser un home (fort, valent, triomfador, dur, etc).

Obres[modifica]

Any Títol
1967 Politics of the Extreme Right
1977 Ruling class, ruling culture: Studies of Conflict, Power and Hegemony in Australian Life
1980 Class Structure in Australian History
1982 Making the Difference: Schools, Families and Social Division
1983 Which Way is Up?: Essays on Sex, Class and Culture
1987 Gender and Power: Society, the Person and Sexual Politics
1989 Staking a claim: feminism, bureaucracy and the state
1993 Schools Social Justice
1993 Rethinking sex: Social Theory and Sexuality Research
1995 Masculinities
2000 Male Roles, Masculinities and Violence: A Culture of Peace Perspective
2001 The Men and the Boys
2007 Southern Theory: The global dynamics of knowledge in social science
2009 Gender: in world perspective
2019 The Good University


Premis i Reconeixements[modifica]

Ha rebut diversos premis per la ''Asociación Americana de Sociología'', per les seves contribucions a l'estudi de sexes i gènere.

També ha sigut premiada per la ''Asociación de Sociología Australiana'', pels seus serveis en sociologia a Austràlia.

Bibliografia[modifica]

  1. Raewyn Connell. (2005). Masculinities. California: University of California Press.

Referències[modifica]

  1. «Raewyn Connell (@raewynconnell) | Twitter» (en ca). [Consulta: 10 desembre 2018].
  2. «New Left» (en en). Falta indicar la publicació, 02-02-2019.
  3. Connell, R. W.. Ruling Class Ruling Culture. Cambridge: Cambridge University Press, 1977. ISBN 9781139085076. 
  4. Turner, Bryan S. «Book Reviews : CLASS STRUCTURE IN AUSTRALIAN HISTORY, DOCUMENTS, NARRATIVE AND ARGUMENT, by R. W. Connell and T. H. Irving. Melbourne, Longman Cheshire, 1980 (reprinted 1980, 1982). xii + 378 pp». The Australian and New Zealand Journal of Sociology, 19, 2, 1983-08, pàg. 342–343. DOI: 10.1177/144078338301900215. ISSN: 0004-8690.
  5. «Southern Theory». [Consulta: 27 febrer 2019].
  6. «Gender & sexuality». [Consulta: 10 maig 2019].
  7. «Masculinities». [Consulta: 9 maig 2019].
  8. «Masculinidad hegemónica» (en es). Falta indicar la publicació, 18-04-2019.