Vés al contingut

Nordenskiöldina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralNordenskiöldina

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaSn4+[BO₃]₂
EpònimAdolf Erik Nordenskiöld Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNordenskiöldine, Arøya (Arö), Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AA.15
Nickel-Strunz 9a ed.6.AA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vc/A.02b Modifica el valor a Wikidata
Dana24.3.3.1
Heys9.6.3
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 4,858(1) Å; c = 16,080(2) Å;
Grup puntual3 - romboedral
Colorincolor, groc
Exfoliacióperfecta en {0001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, nacrada
Diafanitattransparent
Densitat4,09 a 4,20 g/cm³ (mesurada); 4,18 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,774 a 1,778 nε = 1,660 a 1,661
Birefringènciaδ = 0,114 a 0,117
Fluorescènciagroc clar brillant sota ona curta, i no fluorescent sota ona llarga
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1887
SímbolNsk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La nordenskiöldina és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom per part de Waldemar Christopher Brögger en honor de Nils Adolf Erik Nordenskiöld (1832, 1901), mineralogista i explorador suec.

Característiques

[modifica]

La nordenskiöldina és un borat de fórmula química CaSn4+[BO₃]₂. És un mineral isostructural amb la dolomita. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nordenskiöldina pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, tusionita, jimboïta, kotoïta i takedaïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1887 a Nordenskiöldine, a Larvik (Vestfold, Noruega), en pegmatites alcalines, associada a altres minerals com: zircó, molibdenita, homilita, cancrinita, analcima i minerals del grup dels feldespats.

Referències

[modifica]
  1. «Nordenskiöldine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2016].