Odoardo Beccari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaOdoardo Beccari
Odoardo Beccari.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 16 de novembre de 1843
Florència
Mort 25 d'octubre de 1920 (76 anys)
Florència
Alma mater Universitat de Pisa
Activitat professional
Ocupació botànic i entomòleg
Obra
IPNI abrev. L'abreviació d'autor estàndard Becc. s'utilitza sovint per a referenciar aquesta persona en cites de nom botànic
Modifica dades a Wikidata

Odoardo Beccari (Florència, 16 de novembre del 1843 - 25 d'octubre del 1920) va ser un naturalista italià conegut per haver descobert a Sumatra l'Amorphophallus titanum, l'anomenada "flor més gran del món", el 1878.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orfe a ben tendra edat, Beccari estudià a Lucca i a les universitats de Pisa (on va ser assistent del botànic Pietro Savi) i Bolonya (on estudià amb Antonio Bertoloni i feu amistat de per vida amb Giacomo Doria). Després de titular-s'hi, passà uns mesos al Reial Jardí Botànic de Kew, al devora de Londres, on conegué Charles Darwin, William i Joseph Hooker, a més de James Brooke, el primer rajah de Sarawak. Aquesta darrera coneixença el portà a passar tres anys -del 1865 al 1868- investigant a Sarawak, Brunei i altres illes de l'actual Malàisia i Nova Guinea; hi descobrí moltes espècies de palmeres.

De tornada a Itàlia a causa d'un greu episodi de malària, Beccari va fundar el Nuovo Giornale Botanico Italiano en l'any 1869, i fou nomenat director del jardí botànic de Florència. Després d'una estada a Abissínia, tornà a Nova Guinea amb l'ornitòleg Luigi Maria d'Albertis el 1872. El 1878 fundà a Sumatra el "Corpse Plant ". Les seves col·leccions botàniques es conserven al Museo di Storia Naturale di Firenze. En homenatge a la seva obra, en porta el nom la revista botànica Beccariana de l'HerbariManokwariense, de la universitat de Negeri Papua (Unipa), Papua, Indonèsia.

Publicà diverses obres; la més coneguda, Nelle foreste di Borneo (1902) es traduí a diversos idiomes i el feu famós arreu del món. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Becc.

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

  • Malesia, raccolta d’osservazioni lese e papuano (en tres volums, Genova, Roma, Firenze: 1877-1889)
  • Nelle Foreste di Borneo. Viaggi e ricerche di un naturalista (Firenze: S.Landi, 1902)
  • Asiatic Palms (Annual Review of the Botanical Garden of Calcutta, v. XI, 1908-v. XIII, 1931-32)
  • Palme del Madagascar descritte ed illustrate (1912)
  • Contributo alla conoscenza della palma a olio (Elaeis guineensis) (1914)
  • Malesia; raccolta di osservazioni botaniche intorno alle piante dell'arcipelago Indo-Malese e Papuano pubblicata da Odoardo Beccari, destinata principalmente a descrivere ed illustrare le piante da esso raccolte in quelle regioni durante i viaggi eseguiti dall'anno 1865 all'anno 1878 (1916)
  • Nova Guinea, Selebes e Molucche. Diari di viaggio ordonati dal figlio Prof. Dott. Nello Beccari (La Voce, Firenze, 1924)

Gènere i espècies batejats amb el nom de Beccari[modifica | modifica el codi]

Plantes:

Animals:

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • O. Nalesini, L'Asia Sud-orientale nella cultura italiana. Bibliografia analitica ragionata, 1475-2005. Roma, Istituto Italiano per l'Africa e l'Oriente, 2009, pp. 17-18 (biografia), 64-65 (viatges), 385-390 (botànica) ISBN 978-88-6323-284-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odoardo Beccari Modifica l'enllaç a Wikidata