Oliana Molls

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de sèrie de televisióOliana Molls
Modifica dades a Wikidata

Oliana Molls és un personatge de ficció que va protagonitzar la seva pròpia telesèrie a Televisió de Catalunya a finals dels anys 80, amb el rostre de Pep Parés.[1] Va néixer com un Indiana Jones a la catalana i va tenir dues temporades diferenciades. Tenia una característica banda sonora de la careta xiulada adaptada del tema Whistle Stop a la pel·lícula d'animació Robin Hood.

Tot va començar el 1985 dintre de l'espai infantil-juvenil "Fes Flash": a "Pobles i llegendes" un personatge de ficció, el professor Oliana Molls, visitava diversos pobles de Catalunya. Amb la col·laboració de nens i veïns del poble descobría i explicava llegendes i costums del poble visitat. Aquest Oliana era un home gran, barbut, amb ulleres, i amb una llibreteta on anava annotant tot allò que a la vegada explicava. A continuació arribà Oliana Molls i l'astàleg de bronze, emesa a partir del 7 de novembre de 1985 i també destinada al públic infantil i juvenil. Dirigida i realitzada per Joan Guitart, amb guions de Pere Jordi Espanyol i David Cirici, compta com a principals intèrprets amb els actors Pep Parés, Elisabet Pujol, Miquel Graneri i Xus Estruch. Una sèrie en el més pur estil del gènere d'aventures, que acabaria per convertir-se en un clàssic de la programació juvenil de Televisió de Catalunya, a partir de les reemissions que se'n farien.[2][3]

Amb tan sols un parell de setmanes com a parèntesi des de la repetició del primer bloc d'episodis s'estrenaria el 29 de setembre de 1986 una nova temporada de 27 capítols més, aquesta vegada sota el simple títol Oliana Molls. El títol es canviaria a Els casos insòlits d'Oliana Molls amb motiu de la seva reemissió el 1993.

Oliana Molls i l'astàleg de bronze[modifica | modifica el codi]

L'arqueòleg i aventurer Oliana Molls és cridat pel seu antic professor, el Dr. Jaume Tarruell (Miquel Graneri) qui li encarrega una missió secreta: localitzar "l'Astàleg de Bronze", una estatueta de bronze amb forma de trofeu on s'entreveu una figura humana. A l'inici de la recerca s'alia amb una atrevida postadolescent, la Betty Apricot (Elisabet Pujol), que se sent fascinada per la figura del seu parent, Lord Sebastian Apricot, descobridor de l'astàleg. El multimilionari anglès, abans de morir, havia deixat una sèrie de pistes per tota Catalunya —país que l'enamorava—, que menaven cap al trofeu, la recuperació del qual suposava rebre en herència tota la fortuna del magnat com a recompensa. Però aquest premi atreu els seus dos néts, Xarles i Robert, més coneguts amb l'àlies de "Els Mans Blanques". A més, hi ha la complicació que Lord Apricot va posar un termini de vint-i-cinc anys per localitzar l'astàleg i fer efectiva la recompensa; i aquest és l'últim any.[4]

Inicialment es van emetre 34 episodis de la sèrie, els dijous, entre el 7 de novembre de 1985 i el 28 de juny de 1986, a les 19.15 hores. Els vint primers capítols (dels 34 episodis que constava aquest primer bloc) serien reemessos l'estiu següent (del 7 d'agost al 12 de setembre de 1986), de dilluns a divendres, entre les 20.30 i les 21.00 hores, un horari privilegiat.

Els casos insòlits d'Oliana Molls[modifica | modifica el codi]

És el nom que va rebre el 1993 la sèrie Oliana Molls, que era la segona temporada d'Oliana Molls i l'astàleg de bronze (1985). Dirigida i realitzada per Joan Guitard, amb guions de Pere Jordi Espanyol i David Cirici, compta com a principals intèrprets amb els actors Pep Parés, Elisabet Pujol i les noves incorporacions de Ferran Rialp, Carles Miras, Pep Sabater, Elisa Crehuet, Meritxell Botet i Alfons Guirao.

Amb tan sols un parell de setmanes com a parèntesi, des de la repetició del primer bloc d'episodis sobre l'astàleg de bronze, aquesta segona temporada s'estrenaria el 29 de setembre de 1986, amb 27 capítols més, sota el simple títol Oliana Molls (canviaria a Els casos insòlits d'Oliana Molls amb motiu de la seva reemissió el 1993). Aquests capítols serien emesos els dilluns entre les 19.20 i les 19.50 hores.

L'argument d'aquest segon bloc de capítols, l'emissió dels quals finalitzaria el 30 de maig de 1987, ens presenten l'Oliana i la Betty de nou, que s'han gastat tota l'herència de Lord Apricot en la construcció d'una estranya màquina. Però com que els diners tampoc són suficients, Betty es veu obligada a guanyar-se la vida en diverses ocupacions temporals, mentre l'Oliana treballa incessantment a posar a prova el seu nou invent, sense perdre de vista la Tina, l'atractiva veïna del barri. Els nous personatges són els malvats Societat i Anònima (dos executius que es dediquen a negocis tèrbols i estan obsessionats amb la màquina de l'Oliana) i tres veïns, els germans Marconi i Hortènsia (escriptor ell i ella missatgera)i la Tina, la veïna de dalt. La màquina resultarà tenir munts d'usos diversos, tan revolucionaris com controlar el clima o viatjar pel temps i l'espai.

Reemissions[modifica | modifica el codi]

14 dels 26 episodis dels quals consta aquesta segona sèrie es reposarien setmanalment, els dissabtes a les 12.30 hores, entre el 17 de Gener i el 9 de maig de 1987. La graella de programes juvenils de TVC recuperaria el personatge d'Oliana Molls durant l'any 88 (8/10/1988), els dissabtes a les 13.45 hores, reposant íntegrament els episodis de la primera sèrie d'Oliana Molls i l'astàleg de bronze. De nou, a principis de 1991 s'emetria un popurri de 18 episodis d'aquesta mateixa primera temporada la tarda dels dissabtes, concretament a les 17.30 hores, des del 5 de gener fins a l'1 de juny de 1991. A l'agost de 1993 (concretament a partir del dia 20/8/93) el primer canal de TVC reposaria els episodis corresponents al segon bloc, però aquesta vegada sota el títol de Els casos insòlits d'Oliana Molls. Finalment, a l'agost de l'any 1994 (a partir del 2/8/94) es repetirien de nou els 34 episodis dels quals originalment constava la sèrie Oliana Molls i l'astàleg de bronze, en aquesta ocasió la franja matinal de TVC, de dilluns a divendres a les 09.55 hores.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]