Orxata Sound System

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOrxata Sound System
lang=ca
En viu al Casal Fester d'Algemesí, l'abril de 2007:
Natxo, Jordi, Neus, Violeta i Carla Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música
sound system Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2003, País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2014 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Obres destacables

Lloc weborxata.tv Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OrxataSoundSystem Twitter (X): orxata Bandcamp: orxata Last fm: Orxata+Sound+System Musicbrainz: ddd4b8f5-5d12-4d98-a7ef-b57b982276cd Songkick: 1920544 Discogs: 2335965 Viasona: orxata Modifica el valor a Wikidata

Orxata Sound System (sovint escrit simplement orxata, en homenatge a la beguda homònima) va ser un col·lectiu musical valencià nascut el 2003 i dissolt el 2014,[1] que mesclà diferents estils de música electrònica com el drum and bass, l'electro, el dub o el ragga amb el cant d'estil i la música tradicional valenciana.[2]

Orxata no es definia com a grup musical, sinó com a col·lectiu,[3] i des dels inicis apostaren per l'experimentació.[1] Les lletres tenen un fort component de crítica social i un cert component escèptic: a més d'utilitzar el valencià com a llengua d'expressió, el grup apostà per formes lliures i horitzontals de distribució i creació fent ús de les llicències de Creative Commons,[3] publicant el seu treball en xarxes d'intercanvi p2p i promovent l'edició de les lletres d'algunes de les seues cançons amb una pàgina wiki al seu web.[4][5]

Història[modifica]

Orxata rebent el premi a millor disc de pop rock als Premis de Música en Valencià Ovidi Montllor.

Orxata Sound System nasqué de la mà de dos exmembres del grup de ska-punk Fàstic, que, influenciats per Asian Dub Foundation,[6] van sentir la necessitat de fer un grup que mesclara el cant d'estil valencià i la música electrònica: llavors crearen les bases electròniques i les lletres que donarien origen al nou grup. Per al primer concert s'hi afegí l'aleshores baixista del grup fusion Budell, amb el qual el conjunt prenia forma de trio amb elements acústics (la veu), elèctrics (el baix) i electrònics (l'ordinador). Així feren diversos concerts per tot el País Valencià fins principis de 2005,[7] quan enregistren la primera maqueta: un treball a manera de presentació de cinc temes i dos intros amb la col·laboració d'Ovidi Twins i les cantants de Ki Sap i Pomada.

A partir de març del mateix any s'hi incorporen les tres cantants i el nou trompeta, el qual posa fi a la col·laboració eventual del trompeta de Budell. Amb esta formació és amb la qual Orxata ha fet la major part dels seus concerts, actuant entre altres llocs a Perpinyà, Àustria, Bèlgica, Marroc, Alemanya, passant per gran part de la geografia catalanoparlant.[8]

El gener de 2007 enregistren el seu primer treball, en part amb l'ajuda d'haver guanyat el concurs Tirant de Rock i el guardó de Grup Revelació en la primera edició dels Premis de Música en Valencià Ovidi Montllor.[9][10] L'any 2008, el disc 1.0 és guardonat en el tercer certamen dels Premis de Música en Valencià Ovidi Montllor com a millor disc de pop rock.[11]

L'any 2011 la formació va treure el seu segon treball anomenat 2.0 i que inclou 10 cançons, una de les quals va ser escrita a partir de lletres dels seus seguidors del Twitter. Prèviament van treure dos maxisenzills anomenats "2.0 beta 1" i "2.0 beta 2". Tots tres treballs amb llicència Creative Commons.[12] Del disc és la cançó Suavitat Universal, dedicada a les coses que produeixen bones sensacions i que quan s'interpretava en directe, els músics es despullaven parcialment.[13]

El tercer treball s'anomenà 3.0, i va ser enregistrat parcialment a Islàndia, que llavors eixia com a referent del canvi després de la crisi del 2008.[10] Aparegut el desembre del 2012, va ser finançat per micromecenatge.

Estil[modifica]

Reportatge sobre Biano, DJ d'Orxata.

El projecte va nàixer com un experiment vinculat a internet.[14] Des dels inicis van treballar amb programari lliure, i els noms dels treballs estaven inspirats en les diferents versions del programari.[14] Internet era entés d'una manera radicalment democràtica, postant pel copyleft i les Creative Commons BY-NC-SA.[15] Tot i que la llicència no era pròpiament lliure, en no permetre la reutilització comercial,[15] l'ús d'estes llicències entronca amb altra de les tradicions de la que bevien, la del cant d'estil,[14] on la música era lliure per se i es transmetia oralment per generacions.[15]

Pel que fa a la realització de les lletres, van utilitzar tecnologia wiki o pads per a l'elaboració de les lletres.[5] En alguns casos, les lletres començaven des de zero,[5] en altres, els autors contactaven amb col·lectius socials que donaven una pinzellada de les lletres que després es realitzarien col·laborativament.[16] Durant el procés, les cançons tenien hashtag en Twitter.[16] Pel que fa al llenguatge, la formació experimentava amb la pronunciació de les paraules,[16] feia jocs de paraules i abundaven les referències culturals.[16]

Discografia[modifica]

Els discs de la formació tenen la mateixa numeració que el programari.[14] Així, la maqueta és coneguda com a 0.5, i els tres àlbums tenen numeració 1.0, 2.0 i 3.0.[14]

Maquetes[modifica]

Orxata[modifica]

Autoedició sota Creative Commons, (2005)

Àlbums[modifica]

1.0[modifica]

Entrevista a Orxata Sound System de la revista Tres Deu.

Autoedició sota Creative Commons. (2007)

  1. Mascletà 1.0
  2. S'obrin les portes
  3. Nai ti su
  4. Aborígens 2207
  5. En ma vida he fet faena
  6. Exèrcit d'escèptics
  7. Ofensiva Tutupà
  8. Semidéus
  9. Ni marques ni pamflets
  10. La lluna de València
  11. Filles d'un meló d'Alger
  12. Ja ve cento

2.0 beta 1[modifica]

  • 2.0 beta 1 (2009)
  1. Ausonia Guevara
  2. Palmera Destroy
  3. Badalls

2.0 beta 2[modifica]

2.0 beta 2 (2010)

  1. Me La Fiques More
  2. Came Came Crew
  3. Gerointifada

2.0[modifica]

Autoedició sota Creative Commons

  1. Me La Fiques More
  2. Farma
  3. Palmera Destroy
  4. Tesla
  5. Ausonia Guevara
  6. Came Came Crew
  7. Badalls
  8. Gerointifada
  9. Violència
  10. Suavitat Universal (escrita a partir de lletres proposades a través de Twitter)

3.0[modifica]

Tercer disc de la formació, que va ser publicat el 12 de desembre de 2012. Fet a Islàndia.[17][18]

  1. Aspra Diàspora
  2. Ho podem tot
  3. Colp a colp
  4. Orgasme
  5. Coopera
  6. Eyjafjallajökull
  7. La folia
  8. Satèl·lits
  9. Vaga mundial indefinida
  10. La Dansa del Vetlatori
  11. Modus Operandi
  12. València Crida
  13. Caixó Abobinable

3.1[modifica]

  1. Hi Ha Los
  2. Colp a Colp (SoniyeMuzick remix)
  3. Orgasme (Versió de 121dB)

Membres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Collantes i Lacueva, 2017, p. 373.
  2. Collantes i Lacueva, 2017, p. 377.
  3. 3,0 3,1 Collantes i Lacueva, 2017, p. 381.
  4. Collantes i Lacueva, 2017, p. 374.
  5. 5,0 5,1 5,2 Collantes i Lacueva, 2017, p. 384.
  6. Collantes i Lacueva, 2017, p. 378.
  7. Collantes i Lacueva, 2017, p. 379.
  8. «Info». Orxata Sound System. Arxivat de l'original el 2012-12-08. [Consulta: 4 desembre 2012].
  9. «Orxata Sound System publica un disc fet amb la col·laboració dels internautes». Vilaweb.
  10. 10,0 10,1 Collantes i Lacueva, 2017, p. 380.
  11. «Miquel Gil, Pau Alabajos i Orxata Sound System, Premis Ovidi Montllor als millors discos». Vilaweb. Arxivat de l'original el 2022-05-23. [Consulta: 15 agost 2008].
  12. «Orxata Sound System publica el segon disc a la xarxa». Vilaweb, 28-02-2011.
  13. Collantes i Lacueva, 2017, p. 386.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Collantes i Lacueva, 2017, p. 382.
  15. 15,0 15,1 15,2 Collantes i Lacueva, 2017, p. 383.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Collantes i Lacueva, 2017, p. 385.
  17. «Ja pots aconseguir la teua entrada per la Fi del món!». Orxata Sound System, 12-11-2028. Arxivat de l'original el 2012-12-08. [Consulta: 4 desembre 2012].
  18. «Tracklist 3.0». Orxata Sound System.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orxata Sound System