Otó I de Grècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOtó I de Grècia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Otto von Bayern Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Otto Friedrich Ludwig von Bayern Modifica el valor a Wikidata
1r juny 1815 Modifica el valor a Wikidata
Salzburg Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1867 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Bamberg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTheatinerkirche Modifica el valor a Wikidata
Rei de Grècia
27 maig 1832 – 23 octubre 1862 – Jordi I de Grècia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Baviera Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmàlia d'Oldenburg (1836–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJane Digby Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I de Baviera Modifica el valor a Wikidata  i Teresa de Saxònia-Hildburghausen Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilde Carolina de Baviera, Adelgundes de Baviera, Hildegarda de Baviera, Alexandra de Baviera, Leopold de Baviera, Maximilià II de Baviera i Adalbert de Baviera Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13036213 Modifica el valor a Wikidata
El rei Otó I de Grècia amb vestit tradicional grec, en una fotografia de 1865 durant el seu exili a Baviera

Otó I, (Όθων A') (Otó de Wittelsbach, príncep de Baviera) (Castell de Mirabell, Salzburg, Àustria, 1 de juny de 1815 - Bamberg, Baviera, 26 de juliol de 1867), fou rei de Grècia de 1832 a 1862

Otó era el segon fill de Lluís I de Baviera, i per tant, el germà petit de Maximilià II de Baviera, i tiet de Lluís II de Baviera. Fou proclamat rei de Grècia el 1832 en aplicació dels acords de Londres pels quals es reconeixia la independència de Grècia de l'Imperi Otomà, sota la protecció de les Grans Potències: Gran Bretanya, França i Rússia.[1]

Com que, el 1832, Otó encara era menor d'edat, a Grècia es va constituir un consell de regència format per cortesans bavaresos; arribat a la majoria d'edat, Otó I va apartar del govern els antics regents, força impopulars, i va governar com a monarca absolut fins que, per tal d'evitar una revolta, el 1843 va haver de concedir una constitució.

Otó I sempre va dependre del suport de les Grans Potències; per això, després que Grècia fos sotmesa a bloqueig naval per part de la Gran Bretanya el 1850 i el 1853, per evitar un atac grec contra l'Imperi Otomà durant la Guerra de Crimea, l'autoritat del rei va entrar en crisi fins que, el 1862, fou destronat. Otó va morir exiliat a Baviera el 1867.

Referències[modifica]

  1. Mitev, Plamen; Parvev, Ivan; Baramova, Maria; Racheva, Vania. Empires and Peninsulas: Southeastern Europe between Karlowitz and the Peace of Adrianople, 1699–1829 (en anglès), 2010. ISBN 978-3-643-10611-7. 


Precedit per:
Avgustinos Kapodístrias
Rei de Grècia
1832-1862
Succeït per:
Jordi I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otó I de Grècia