Palloza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palloza a O Cebreiro, al municipi de Pedrafita do Cebreiro. El parc etnogràfic d'aquesta població, primera etapa en sòl gallec del Camí de Sant Jaume Francés, compta amb diversos exemples restaurats de la tradicional palloza, edificacions característica de la cultura preromana que encara es conserva en altres nombrosos punts de la regió natural de los Ancares[1]

Una palloza, també coneguda com a pallouza o pallaza, és una construcció tradicional de la serra dels Ancares.[2] Van ser utilitzades fins a la segona meitat del segle XX, quan les modernes comunicacions facilitar l'arribada de nous materials de construcció a la zona. Avui es poden trobar a Galícia, a la comarca dels Ancares es conserven en diverses zones del municipi de Candín i part occidental d'Astúries. Cal destacar el conjunt de pallozas al poble de Campo del Agua a la comarca d'El Bierzo, destruïdes en gran part, per un gran incendi a mitjans dels anys 80 del segle XX, avui en projecte de restauració. La més famosa d'elles, potser sigui la de Piornedo, que des dels anys 70 és un museu etnogràfic. Des de fa temps es vénen construint noves pallozas que s'usen principalment, amb finalitat turística, fins i tot en zones molt allunyades d'allà on tradicionalment havien existit.

Castro de Chano (municipi de Peranzanes (Lleó). Detall d'una de les edificacions. Dins es pot veure el llar.
Palloza municipal Balboa (el Bierzo). S'utilitza com a bar i restaurant

De planta circular o bé oval, d'entre deu i vint metres de diàmetre. Amb parets de pedra i amb una coberta amb forma cònica, formada per tiges de sègol. Destinada en part a habitatge i en part a quadra per al bestiar boví. La seva estructura era ideal per resistir els crus hiverns.

El seu origen és pre-romà, presumiblement celta. La pallozas tenen similituds amb les cases rodones de l'edat del ferro de Gran Bretanya o amb les edificacions de la cultura dels castros. Com a nota anecdòtica cal indicar que el poblat d'Astèrix, el gal, està compost, en part, per pallozas.

El nom de palloza és en realitat una deformació del terme gallec "pallaza", recollit per primera vegada a finals del segle XIX per etnògrafs com l'alemany Fritz Krüger, referint-se al material amb què es realitzava el sostre de l'edificació. La denominació tradicional d'aquestes construccions és en realitat casa de teito o casa de teitu.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. # Parc etnogràfic d'O Cebreiro a turgalicia.org
  2. Salustiano Casaseca Hernández. Los Ancares: educación y subdesarrollo. Universidad de Salamanca, 1 desembre 1990, p. 19–. ISBN 9788474816143 [Consulta: 18 abril 2011]. 
  3. «Cultures». . Academia de la Llingua Asturiana, 1991, p. 314–. ISSN: 11307749.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palloza Modifica l'enllaç a Wikidata