Vés al contingut

Palmatòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Palmatòria de llautó.

Una palmatòria és un canelobre curt que disposa d'una base ampla i una ansa de transport.[1][2]

Avantatges

[modifica]

El conjunt palmatòria-ciri (o candela) fou durant segles una font de llum portàtil molt pràctica i usada. La base ampla de la palmatòria permetia una posició estacionaria molt estable. El mànec o ansa permetia un transport fàcil emprant una mà i, per tant, un ús com a llum portàtil. La base ampla recollia les gotes de cera o seu que degotaven del ciri.

Materials

[modifica]

Les palmatòries ordinàries estaven fetes de metall. De llautó, llauna o peltre. També podien ser de terrissa, porcellana o fusta. Les palmatòries de luxe podien ser de vidre o cristall, d'argent, d'argent sobredaurat o d'or.

Documents

[modifica]
Segons la crònica Le canarien l'illa de Gran Canària s'assembla a una palmatòria.

L'ús de les palmatòries és tan antic com el de les espelmes. Moltes narracions de fets reals o imaginaris inclouen descripcions de palmatòries. També són relativament freqüents les referències a personatges famosos emprant aquests fonts de llum en nits dramàtiques, en el decurs d'esdeveniments històrics destacats. Una petita mostra dels documents esmentats s'ofereix a continuació.

  • 1402. A la crònica Le Canarien es compara la forma de l'illa de Gran Canària amb una palmatòria.[3][4]
  • 1461. Inventari del príncep de Viana.[5]
    • Es descriu una palmatòria de cristall amb un mànec d'argent sobredaurat.
  • 1588. Assassinat del duc de Guisa.[6]
    • En la crònica de referència es parla del rei de França amb una palmatòria participant en els esdeveniments preparatoris de l'assassinat.
  • 1848. Fugida de Roma del papa Pius IX, de nit i emprant una palmatòria.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ DCVB: Palmatòria.
  2. ↑ Pedro Labernia y Esteller. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Espasa Germans, 1864, p. 263–. 
  3. ↑ Jean de Béthencourt. The Canarian, or, book of the conquest and conversion of the Canarians in the year 1402. Hakluyt Society, 1872, p. 130–. 
  4. ↑ Juan Tous Meliá. Gran Canaria a través de la Cartografía [1507 - 1899]: Atlas Histórico-Geográfico de la Isla. Juan Tous Meliá, 25 juliol 2014, p. 15–. ISBN 978-84-617-1056-0. 
  5. ↑ Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: documentos relativos a aquellos sucesos. Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de Don Juan II. Tomos 14 al 26. En la Imprenta del Archivo, 1864, p. 135–. 
  6. ↑ François-René vicomte de Chateaubriand. Estudios históricos. Mellado editor, 1850, p. 610–. 
  7. ↑ José Muñoz Maldonado. La Revolucion de Roma: historia del poder temporal de Pio IX. Establ. Tip. de Mellado, 1849, p. 169–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palmatòria&oldid=28438409»