Panxa-ampla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Panxampla)
Infotaula de personaPanxa-ampla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Joan Baptista Pujol i Fontanet Modifica el valor a Wikidata
23 abril 1857 Modifica el valor a Wikidata
Alfara de Carles (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1883 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsPanxa-ampla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbandoler, militar Modifica el valor a Wikidata

Joan Baptista Pujol i Fontanet (Alfara de Carles, 23 d'abril del 1857 - Tarragona, 16 de juny del 1883), més conegut amb el seu malnom de Panxa-ampla, va ser un bandoler de les terres del sud de Catalunya.

Panxampla era famós i conegut pels pobles d'Alfara de Carles, els Reguers, Beseit i per les muntanyes dels Ports i fins i tot a les terres d'Espanya.[1]

Va ser sotmès a un consell de guerra i sentenciat a mort per haver ferit un guàrdia civil, en una de les nombroses escaramusses hagudes pels Ports de Tortosa-Beseit. Després d'un crim de taverna que probablement no havia comès ell, fugí a la muntanya, on s'amagà i sobrevisqué uns tres anys. Finalment va passar a França on va romandre dos anys com a soldat carlí exiliat. Va conèixer Victorine, i tingueren un fill. Fou pres per dos gendarmes i dos guàrdia civils a un cafè de Carcassona, el 7 de desembre de 1882. Fou afusellat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona el dia 16 de juny de 1883 a les 8 del matí.

Segons Vergés Paulí, Panxampla «feia anar esparverats els masovers de les muntanyes dels Ports, tot i que hi havia gent que el defensava, ja que només tenia ‘males entranyes' per als rics i per als que el perseguien i en canvi tenia bon cor per als pobres». D'aquí que a vegades al sud de Catalunya se l'ha anomenat «el Robin Hood de les terres de l'Ebre».

Conta la tradició oral que només portava una manta, un trabuc i un punyal. Es pot dir que la seva història o llegenda sempre ha estat present pels pobles on es va moure, fins i tot el grup de cantautors de les Terres de l'Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries té en el seu repertori una cançó dedicada a la figura del bandoler més conegut del sud de Catalunya.[2]

Referències[modifica]

  1. Gómez del Val, Fernando. «Joan Pujol i Fontanet» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 febrer 2020].
  2. Lletra de la cançó Arxivat 2008-04-01 a Wayback Machine. al web de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]