Francesca Madriguera i Rodon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Paquita Madriguera)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesca Madriguera i Rodon
Francisca Madriguera.png
Paquita Madriguera vers l'any 1914.
Biografia
Naixement (es) Francisca Madriguera Rodon
24 setembre 1900
Igualada
Mort 2 novembre 1965 (65 anys)
Montevideo
Activitat
Ocupació Compositora i pianista
Professors Enric Granados i Campiña i Isidor Philipp
Instrument Piano
Família
Cònjuge Andrés Segovia Torres (1936–)
Germans Enric Madriguera i Rodon
Modifica les dades a Wikidata

Francesca Madriguera i Rodon, coneguda com a Paquita Madriguera (Igualada, 24 de setembre del 1900-Montevideo, 2 de novembre del 1965), va ser pianista i compositora.[1]

Biografia[modifica]

Paquita Madriguera

Nasqué en una casa del carrer Sant Magí, a Igualada,[1] filla d'Enric Madriguera Haase i Francesca Rodón Canudas,[2] i germana del també compositor Enric Madriguera. Als tres anys ja començà l'estudi de piano sota la direcció de la seva mare.[1] A Barcelona prengué lliçons amb Frank Marshall King, que la presentà a Enric Granados i Campiña,[3] que sempre més la considerà la seva alumna predilecta. Posteriorment també residí a París, on fou alumna d'Isidor Philipp.[1]

Als cinc anys oferí el primer concert en un concurs del Centre Autonomista de Sant Gervasi, on obtingué el primer premi.[1] Amb onze anys triomfà al Palau de la Música Catalana en un recital d'obres pròpies. Després d'un cicle de concerts a Madrid (a la Sala Navas, a l'Ateneu, al Casino i al Palau Reial), el 1913 debutà al Royal Albert Hall londinenc, amb un concert dedicat a la cantant barcelonina Maria Barrientos. Un any més tard anà amb l'Orfeó Català a París i Londres.[1] El juny del 1915 s'embarcà cap a Nova York amb un contracte[1] i visqué als EUA entre els anys 1915 i 1919, residí ella i la seva mare amb la catalana Anaïs Nin, època en què gravà gran nombre de rotlles de pianola. Modernament, s'han reeditat en disc compacte (vegeu l'apartat de Discografia). Feu concerts als EUA i en alguns països d'Amèrica del Sud.

Actuà a Igualada el 26 de setembre del 1918, al Cercle Mercantil.[1] En aquell moment ja havia escrit trenta-cinc composicions.[1] El 27 d'abril de 1922 es casà amb l'uruguaià Arturo Puig,[4] diputat i director del diari La Democràcia, i ella abandonà la música.[1]

En restar viuda (1933), reaparegué més tard a Barcelona, com a solista, amb l'Orquestra Pau Casals. Es tornà a casar amb el guitarrista Andrés Segovia el 1936, i amb ell tingué una filla, Beatriz, que va morir l'any 1967.[5] Visqueren a Suïssa, Barcelona i, per causa de la Guerra Civil (la seva casa fou saquejada després de la seva partença), Itàlia i finalment a Montevideo (1937), on Paquita Madriguera tenia propietats provinents del seu primer matrimoni. A la capital de l'Uruguai es desfeu la unió amb Segovia i aquest marxà a Nova York (1943).

Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968) els dedicà la Fantasia per a guitarra i piano (1950), una composició en dos moviments, en un homenatge conjunt a ella i a Andrés Segovia. L'any 1953 se li feu un homenatge a la seva ciutat natal.[6] En l'actualitat (2005), l'Ajuntament d'Igualada i l'Escola Municipal de Música, en el marc dels premis Ciutat d'Igualada, convoquen el Premi Madriguera, de composició musical per a joves orquestres. L'arxiu històric d'aquesta ciutat conserva també un petit fons Madriguera d'entre 1900 i 1930.

Obres[7][modifica]

Obres estrenades com a pianista[modifica]

Obres dedicades[modifica]

Discografia[modifica]

Caràtula d'un rotlle de pianola de Paquita Madriguera
  • Masters of the Piano Roll Series. The Great Female Pianists Vol. 5: Paquita Madriguera Segovia Perivale, Middlesex (Anglaterra): Dal Segno, 2006
  • Castro, Ricardo; played by Madriguera, Paquita. Valse caprice. New-York: Duo-Art, The Aeolian Company, [entre 1906 i 1932]. Rotlle d'artista. (Fons del Museu de la Música de Barcelona).

NOTA: Realment, no es conserva cap arxiu sonor de la interpretació en viu de Paquita Madriguera, sinó rotlles de piano destinats a la interpretació amb pianola. Dins d'aquests rotlles trobem obres de Granados, Debussy, Moszkowski, Olsen... i fins i tot una obra de Madriguera: Pastoral.[13]

Bibliografia[modifica]

  • Madriguera, Paquita. Visto y oído: La estrella del alba. Buenos Aires: Nova, 1947.  Memòries.
  • Bisbal i Sendra, Maria Antònia; Miret i Solé, Maria Teresa. Diccionari Biogràfic d'Igualadins. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1986. ISBN 8423202461. 
  • Escande, Alfredo; Segovia, Andrés. Don Andres and Paquita: The Life of Segovia in Montevideo (en anglès). 2012. Milwaukee: Amadeu Press, Maig 2012. ISBN 978-1574672053. 
  • EL RUISEÑOR ABATIDO: ENRIC GRANADOS (1867-1916), UNA VIDA APASIONADA. 1 FEB 2008 de John Milton (autor), Mònica Pagès (traductora).

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Bisbal i Sendra, Maria Antònia; Miret i Solé, Maria Teresa. Diccionari Biogràfic d'Igualadins. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1986. ISBN 8423202461. 
  2. «Matrimonios para hoy. Don Enrique Madriguera Haase con doña Francisca Rodón Canudas». La Vanguardia, 04-10-1899, pàg. 3.
  3. Diccionari biogràfic de dones. «Francesca Madriguera i Rodon». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
  4. Mujer y guitarra española, Paquita Madriguera (castellà)
  5. Escande, Alfredo; Segovia, Andrés. Don Andres and Paquita: The Life of Segovia in Montevideo (en anglès). 2012. Milwaukee: Amadeu Press, Maig 2012. ISBN 978-1574672053. 
  6. «Homenaje a Paquita Madriguera». La Vanguardia Española, 12-12-1953, pàg. 18.
  7. «Francesca Madriguera Rodón». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 17 març 2014].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Biografia de Francesca Madriguera, al web de l'Associació Musical de Mestres Directors». [Consulta: 1 març del 2014].
  9. «The Reproducing Piano Roll Foundation (c) Duo-Art Piano Roll» (en anglès). [Consulta: 1 març del 2014].
  10. «Inventari del fons Conxita Badia, a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1 març del 2014].
  11. Orquesta Municipal de Barcelona. Segundo concierto de otoño [programa de mà]. Barcelona: Orquesta Municipal de Barcelona, 1953. 
  12. «El recital de Paquita Madriguera». La Vanguardia Española, 02-12-1953, pàg. 18.
  13. «Piano Roll Catalog». The Reproducing Piano Roll Fundation. [Consulta: 7 maig 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesca Madriguera i Rodon Modifica l'enllaç a Wikidata