Parlament Escocès
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| 6a Legislatura | |
| Líders | |
|---|---|
| Speaker | Alison Johnstone, Indep. des del dia 13 de maig de 2021 |
| Estructura | |
| Membres | 129  |
 | |
| Grups polítics | Govern (60)
Oposició (68) Altres (1)
|
| Comissions | 17 |
| Elecció | |
| Última elecció | 6 de maig de 2021 |
| Pròxima elecció | 2026 |
| Lloc de reunió | |
 | |
| Edifici del Parlament d'Escòcia Edimburg, Escòcia | |
| Lloc web | |
| https://www.parliament.scot/ | |
El Parlament Escocès (gaèlic escocès: Pàrlamaid na h-Alba, escocès: Scots Pairlament, anglès: Scottish Parliament) és la cambra legislativa d'Escòcia. Es reuneix a l'Edifici del Parlament Escocès, a la zona de Holyrood, a la ciutat d'Edimburg, al final de la Milla reial, la principal artèria històrica de la capital; és per això que normalment hom el coneix informalment com a Holyrood.
De naturalesa unicameral, està compost per 129 diputats, escollits democràticament cada quatre anys per un sistema mixt proporcional i directe: 73 diputats provenen de l'elecció a 73 circumscripcions i 56 es reparteixen proporcionalment en vuit regions diferents.
Història
[modifica]El primer parlament d'Escòcia, també anomenat Estats d'Escòcia, va ser la cambra legislativa del Regne d'Escòcia des de 1235[1] que el regne es va fusionar amb el Regne d'Anglaterra (Acta d'Unió de 1707) per a formar el Regne de la Gran Bretanya; aquesta unió també comportà la fusió dels respectius parlaments per a formar el Parlament de la Gran Bretanya, amb seu al Palau de Westminster, Londres.
El govern laborista de Harold Wilson va proposar el projecte de llei d'Escòcia i Gal·les el desembre de 1976 que va ser derrotat, però la Scotland Act de 1978 va permetre als anglesos votar en el Referèndum de devolució a Escòcia de 1979.[2] El resultat del referèndum fou d'un 51,6% de vots favorables a la proposta, que només representava el 32,9% del total del cens electoral, de manera que no es va superar la condició del 40% necessària perquè s'implementes.
El referèndum escocès de 1997 era un compromís dins el manifest electoral del partit laborista de Tony Blair i va tenir lloc després que aquest partit guanyés les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1997.[3] Els escocesos varen donar un suport ampli a la recuperació de la institució legislativa pròpia i l'actual Parlament del Regne Unit va establir la Llei d'Escòcia de 1998 que li va retornar algunes capacitats a aquesta nació.[4] Aquesta llei també defineix les competències de la cambra assenyalant explícitament aquells assumptes que li corresponen en exclusiva a Westmister, entre els quals hi ha la llei que regeix la cambra així com la capacitat per a augmentar-li o reduir-li competències. La primera sessió del nou parlament va ser el 12 de maig de 1999.
La Llei d'Escòcia de 1998 va establir que, juntament amb la creació d'un Parlament Escocès a Edimburg, s'hauria de reduir la representació escocesa al Parlament del Regne Unit i les circumscripcions electorals escoceses van augmentar d'una mida mitjana de 40.000 votants a una semblant a l'anglesa on la mitjana és més propera als 60.000, resultant en una reducció de 72 a 59 escons que es va fer efectiva a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005.[5]
La competència legislativa del Parlament escocès ha estat modificada nombroses vegades des de llavors. La Llei d'Escòcia de 2012 i la Llei d'Escòcia de 2016 van ampliar les competències del Parlament, especialment en matèria d'impostos i benestar. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea va provocar que el govern de Boris Johnson establís la Llei del Mercat Interior del Regne Unit de 2020 (UKIMA) inspirada en les estructures existents del mercat interior de la UE però va alterar l'enfocament bàsic de la gestió descentralitzada del poder legislatiu dins del Regne Unit imposant restriccions significatives a les competències reguladores de l'assemblea d'Irlanda del Nord, el parlament Escocès i el parlament gal·lès.[6]
Composició del Parlament escocès
[modifica]| Partit | Eleccions al Parlament Escocès | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2016 | 2021 | ||
| Partit Nacional Escocès | 38 | 27 | 47 | 69 | 63 | 63 | |
| Partit Conservador Escocès | 18 | 18 | 17 | 15 | 31 | 31 | |
| Partit Laborista Escocès | 56 | 50 | 46 | 37 | 24 | 22 | |
| Partit Verd Escocès | 1 | 7 | 2 | 2 | 6 | 7 | |
| Liberal Demòcrates Escocesos | 17 | 17 | 16 | 5 | 5 | 4 | |
| Partit Socialista Escocès | 1 | 6 | - | - | - | - | |
| Altres | 1 | 2 | 1 | 1 | - | 1 | |
Referències
[modifica]- ↑ Walker, David M. The Scottish Legal System An Introduction to the Study of Scots Law (en anglès). UIT Cambridge, 1976, p. 410,412. ISBN 9780414005914.
- ↑ «How Thatcher tried to thwart devolution» (en anglès). The Scotsman, 27-04-2008 [Consulta: 20 abril 2013].
- ↑ Kerr, Andrew. «Scottish devolution referendum: The birth of a parliament» (en anglès). BBC, 08-09-2017. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ Greenham, Phillip. The International Compendium of Construction Contracts (en anglès). De Gruyter, 2021, p. 870. ISBN 9783110712728.
- ↑ Linklater, Magnus. «Scotland: when the music stops election becomes a party game» (en anglès). The Times, 06-04-2005. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Horsley, Thomas. «Reshaping devolution: the United Kingdom Internal Market Act 2020» (en anglès). UK in a Changing Europe, 10-10-2022. [Consulta: 27 desembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]
 Eleccions i referèndums a Escòcia | |
|---|---|
| Eleccions al Parlament Escocès | |
| Eleccions al govern local escocès (eleccions dels 32 consells locals) | |
| Referèndums | |
| Referèndums locals | Strathclyde (1994) · Edimburg (2005) |
