Partit Quebequès
(fr) Parti québécois  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Objectius | sobiranisme quebequès | ||||
| Ideologia | nacionalisme quebequès republicanisme socialdemocràcia nacionalisme lingüístic nacionalisme econòmic | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 octubre 1967 | ||||
| Fundador | René Lévesque i Gilles Grégoire | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 29 abril 1970 | 1970 Quebec general election (en)  | ||||
| 13 abril 1981 | 1981 Quebec general election (en) | ||||
| 1984 | Parti Québécois Crisis, 1984 (en) | ||||
| 12 setembre 1994 | 1994 Quebec general election (en) | ||||
| 20 maig 1980 | Referèndum del Quebec de 1980 | ||||
| 15 novembre 1976 | eleccions del Quebec del 1976 | ||||
| Carta de la llengua francesa | |||||
| 30 octubre 1995 | Referèndum del Quebec de 1995
| ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Quebec | ||||
| Membre de | Conferència Permanent de Partits Polítics d'Amèrica Llatina | ||||
| Membres | 70.001 | ||||
| Moviment | Moviment per a la Sobirania del Quebec | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Paul St-Pierre Plamondon (2020–) | ||||
| Lloc web | pq.org | ||||
   | |||||
El Partit Quebequès[1] (Parti Québécois en francès) és un partit polític quebequès que preconitza la independència del Quebec respecte al Canadà.[2]
El territori quebequès, originàriament ocupat pels habitants autòctons, va ser explorat primerament per Jacques Cartier, des del 1534 fins al 1541. Va formar part de Nova França d'ençà la fundació del Quebec, el 1604, fins a la conquesta britànica, entre 1759-1760.
Història
[modifica]El Partit Quebequès és el resultat de la fusió, l'any 1968, del Mouvement souveraineté-association de René Lévesque i el Ralliement national. Poc després de la seva creació, el Rassemblement pour l'indépendance nationale (Assemblea per la independència nacional) es dissolgué i es convidà els seus membres a afiliar-se al PQ.
Els principals objectius que defensa el partit encara no s'han assolit: la independència política, econòmica i social de l'actual província del Quebec.
El PQ impulsà el Referèndum del Quebec de 1980, on es demanava un mandat per iniciar les negociacions que portessin a la independència. En aquesta ocasió guanya el NO amb un 60% dels vots.
El setembre de 1984 el conservador progressista Brian Mulroney va esdevenir primer ministre del Canadà, amb el suport de molts partidaris del PQ, esclatant tensions entre la majoria dels anomenats purs et durs i els moderats per les decisions del primer ministre René Lévesque de canviar a un enfocament més conciliador amb el govern federal sobre qüestions constitucionals i posar en segon pla la promoció de la sobirania. El novembre de 1984, sis membres del PQ de l'Assemblea Nacional del Quebec van dimitir del gabinet i aviat altres diputats van abandonar el partit, fent desaparèixer la majoria del PQ a l'Assemblea Nacional. El 3 de juny de 1985, el PQ va perdre quatre eleccions parcials provocant la dimissió del primer ministre René Lévesque, qui el setembre de 1985 fou rellevat pel també moderat Pierre-Marc Johnson, tanmateix, el PQ va perdre les eleccions de 1985, i el 1987 l'ala radical del partit va pressionar Johnson perquè dimitís i Jacques Parizeau assumí el lideratge del partit.
L'any 1995 tingué lloc un segon referèndum[3] on la proposta fou també derrotada però aconseguí un 49,6% dels vots. El llavors Premier Jacques Parizeau culpà de la derrota als diners i al que ell anomenà el "vot ètnic", i presentà la seva dimissió només un dia després de la votació.
En els darrers anys, els resultats del PQ als comicis han anat a la baixa. En les eleccions generals quebequeses de 2007, el partit va perdre la segona posició en favor de la conservadora Acció Democràtica al Quebec. Pocs mesos després, al novembre, el líder de la formació, André Bosclair presentà la seva dimissió, i fou rellevat al càrrec per Pauline Marois.
Després de créixer en 2012 fins a 54 escons i poder formar govern, minoritari, amb Marois al capdavant. Sense una majoria estable, Marois convocà eleccions per al 7 d'abril de 2014 i patí el major revés electoral de la seva història en perdre 24 escons i quedar-se només amb 30. Arran d'això, va dimitir com a líder del PQ,[4] Stéphane Bédard fou el líder interí fins que Pierre Karl Péladeau fou escollit nou líder del partit el 15 de maig de 2015.[5]
Paul St-Pierre Plamondon va guanyar el lideratge del partit el 9 d'octubre de 2020, amb el 56% dels vots a la tercera volta. Les eleccions generals quebequeses de 2022 van veure una erosió encara més gran i una pèrdua de suport sense precedents per al Partit Quebequès. El partit no només va tornar a no formar govern ni l'oposició oficial, sinó que es va reduir a la seva presència més petita a la legislatura, amb només tres escons guanyats. El mínim anterior va ser a les seves segones eleccions, el 1973, on el partit va guanyar sis escons. El PQ va perdre el seu estatus de partit oficial i va quedar en un distant quart lloc. Només va obtenir el 14% dels vots, el seu nivell més baix. El moviment de la major part del suport dels votants cap al CAQ i altres partits nacionalistes va qüestionar la rellevància del partit i la seva capacitat de sobreviure en el futur. Després de les eleccions generals quebequeses de 2022, el PQ va celebrar una votació de confiança de lideratge el març del 2023. Plamondon va batre un rècord de vots de confiança del PQ, amb un 98,51% de suport.[6]
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions a l'Assemblea Nacional del Quebec | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Eleccions | Líder | Vots | % | +/- | Escons | +/- | Posició | Govern |
| 1970 | René Lévesque | 662.404 | 23,08 | 7 / 108 |
 7 |
4t | Sense estatus de partit | |
| 1973 | 897.809 | 30,22 | 6 / 110 |
▼ 1 | 2n | Oposició | ||
| 1976 | 1.390.351 | 41,37 | 71 / 110 |
65 |
1r | Govern | ||
| 1981 | 1.773.237 | 49,26 | 80 / 122 |
9 |
1r | Govern | ||
| 1985 | Pierre Marc Johnson | 1.320.008 | 38,69 | 23 / 122 |
▼ 57 | 2n | Oposició | |
| 1989 | Jacques Parizeau | 1.369.067 | 40.16 | 29 / 125 |
6 |
2n | Oposició | |
| 1994 | 1.751.442 | 44,75 | 77 / 125 |
48 |
1r | Govern | ||
| 1998 | Lucien Bouchard | 1.744.240 | 42,87 | 76 / 125 |
▼ 1 | 1r | Govern | |
| 2003 | Bernard Landry | 1.269.183 | 33,24 | 45 / 125 |
▼ 31 | 2n | Oposició | |
| 2007 | André Boisclair | 1.125.546 | 28.35 | 36 / 125 |
▼ 9 | 3r | Oposició | |
| 2008 | Pauline Marois | 1.141.751 | 35,17 | 51 / 125 |
15 |
2n | Oposició | |
| 2012 | 1.393.703 | 31,95 | 54 / 125 |
3 |
1r | Govern | ||
| 2014 | 1.074.120 | 25,38 | 30 / 125 |
▼ 24 | 2n | Oposició | ||
| 2018 | Jean-François Lisée | 687.995 | 17,06 | 10 / 125 |
▼ 20 | 3r | Sense estatus de partit | |
| 2022 | Paul St-Pierre Plamondon | 600.708 | 14.61 | 3 / 125 |
▼ 7 | 4t | Sense estatus de partit | |
Líders del partit
[modifica]El Partit Quebequès ha estat dirigit per set líders des de la seva fundació. Van ser tots primers ministres, excepte André Boisclair. René Lévesque va ocupar el càrrec durant més temps de tots: des de la fundació del partit el 1968 fins a 1985.
Quatre persones també van omplir els períodes intermedis entre els mandats dels líders: Guy Chevrette (1987-1988), Louise Harel (2005), François Gendron (2007) i Stéphane Bédard (2014).
Presidents del partit quebequès
[modifica]- Monique Richard (2005-2009)
- Jonathan Valois (2009-2011)
- Raymond Archambault (À partir de 2011)
Referències
[modifica]- ↑ «Partit Quebequès». ésAdir. [Consulta: 15 març 2025].
- ↑ «Partit Quebequès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Jacques Parizeau. «Loi sur la souveraineté du Québec» (en francès). Assemblée nationale du Québec. [Consulta: 12 maig 2017].
- ↑ «La indepentista Pauline Marois anuncia su dimisión tras caer derrotada en las elecciones en Quebec» (en castellà). ABC, 8 abril 2014. [Consulta: 10 febrer 2025].
- ↑ Porras Ferreyra, Jaime. «El millonario y el Quebec soberano» (en castellà). El Pais, 25 maig 2015. [Consulta: 10 febrer 2025].
- ↑ «PQ leader gets 98% approval in vote of confidence» (en anglès). Canadian Broadcasting Corporation, 12-03-2023. Arxivat de l'original el 19 March 2023. [Consulta: 19 març 2023].
Enllaços externs
[modifica]- http://www.pq.org/ Arxivat 1998-12-01 a Wayback Machine. Web oficial del partit (francès)
