Patrícia Gabancho i Ghielmetti

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Patrícia Gabancho)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPatrícia Gabancho i Ghielmetti
Patrícia Gabancho.jpg
modifica
Biografia
Naixement29 setembre 1952 modifica
Buenos Aires (Argentina) modifica
Mort28 novembre 2017 modifica (65 anys)
Barcelona modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer de pulmó modifica)
Activitat
OcupacióEscriptora i periodista modifica
Membre de
MovimentCatalanisme modifica
Premis
Veu de Patrícia Gabancho i Ghielmetti modifica
Notes

Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952 - Barcelona, 28 de novembre de 2017)[1] fou una periodista i escriptora argentinocatalana.[2]

Biografia[modifica]

Fou filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho.[3] Va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme. Es traslladà a Catalunya un dia abans de complir 22 anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense estat.[4]

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.[5] Col·laborava habitualment amb el diari Ara[6] i el País. És també un dels personatges del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre, en el qual explica les raons que la van dur a Catalunya, com va néixer el seu amor pel país, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i sobre el present i el futur de la llengua i la nació catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, fou l'autora catalana en la categoria de no-ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.[7] El setembre 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semiautobiogràfica La neta d'Adam.[8]

Va ser membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abril va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.[9]

Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès sota la presidència de Jordi Casassas i Ymbert.[10]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.

Obres[modifica]

Entre els llibres publicats, destaquen:

  • Les dones del 1714 (2014)
  • La neta d'Adam (2012)
  • L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)
  • El retorn dels catalans (2010)[11]
  • La batalla de l'Estatut (2010)
  • Crònica de la independència (2009)
  • Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008)
  • El fil secret de la història (2007)
  • El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)[12] on pronostica que la desaparició de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
  • La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)
  • Sobre la immigració (2001), tom 5 de la col·lecció Carta a la societat catalana
  • El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)
  • El segle XX vist per les àvies (1999)
  • Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)
  • El sol hi era alegre. La reforma urbanística i social de Ciutat Vella (1991)
  • Barcelona, tercera pàtria del tango (1990)
  • Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
David Cirici i Alomar
I el món gira
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2012
Succeït per:
Iolanda Batallé i Prats
Faré tot el que tu vulguis