Paula Gunn Allen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPaula Gunn Allen
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'octubre de 1939
Albuquerque (Nou Mèxic) New Mexico
Mort 29 de maig de 2008(2008-05-29) (als 68 anys)
Fort Bragg
Altres noms Paula Marie Francis
Alma mater University of Oregon
Es coneix per Escriptora Pueblo Laguna Bandera dels Laguna.png
Activitat professional
Ocupació Representant de la renaixença ameríndia
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Paula Gunn Allen (24 d'octubre de 1939 – 29 de maig de 2008) fou una poetessa, crítica literària, activista lesbiana i novel·lista ameríndia.[1] D'ascendència mestissa euroamericana i nativa, s'identifica amb el Pueblo Laguna dels seus anys d'infància, la cultura en la qual s'havia criat. Va plasmar les seves tradicions orals en la seva ficció i la poesia, i també va escriure nombrosos assajos sobre els seus temes. Ha editat quatre col·leccions de contes tradicionals nadius americans i obres contemporànies, i va escriure dues biografies de dones indígenes.

A més de la seva obra literària, el 1986 va publicar un important estudi sobre el paper de la dona en les tradicions indígenes americanes,[2] argumentant que els europeus havien desemfatitzat el paper de la dona en els seus relats de la vida nativa a causa de les seves pròpies societats patriarcals. Va estimular un altre treball acadèmic per escriptors nord-americans feministes i indígenes.

Primers anys i educació[modifica]

Nascut Paula Marie Francis a Albuquerque, Nou Mèxic, Allen va créixer a Cubero, Nou Mèxic, un poble de concessió de terra hispano-mexicà vorejant la reserva dels Pueblo Laguna. D'ascendència mixta laguna, sioux, escocesa i libanesa, Allen sempre s'identifica més estretament amb els laguna, entre els quals va passar la seva infància i formació.[3]

Allen va rebre un BA i un MFA de la Universitat d'Oregon. Va obtenir un doctorat a la Universitat de Nou Mèxic, on va treballar com a professora i va començar la investigació sobre les religions tribals. Allen també va treballar com a professora a l'Estatal de San Francisco i a UC Berkeley abans d'unir-se a l'ULCA Indian Center a finals de 1980.[4]

Escrits antropològics[modifica]

Des de l'estudi d'Allen de religió ameríndia, va escriure The Sacred Hoop: Recovering the Feminine in American Indian Traditions (1986). El text ha provocat controvèrsia, ja que ella sosté que els registres de les creences i tradicions dels nadius van ser subvertides per exploradors i colonitzadors europeus falogocèntrics, que minimitzen o esborren el paper central jugat per les dones en nombroses societats natives americanes. Allen argumenta que moltes tribus de nadius americans eren "ginocràtiques", on les dones prenien les decisions principals. Altres tribus creien en un equilibri absolut entre homes i dones, cap dels dos tenia la dominància.

Arguments i investigacions d'Allen van ser fortament criticades en els anys següents a la publicació de The Sacred Hoop. Gerald Vizenor, també crític amerindis, i altres han acusat Allen de la promulgació d'una simple inversió d'essencialisme. El seu llibre i el treball posterior ha demostrat ser altament influent, animant a altres estudis feministes de les cultures i literatures natives d'Amèrica. Segueix sent un text clàssic dels programes d'estudis amerindis i d'estudis femenins.

Carrera literària[modifica]

Allen és ben conegut com a novel·lista, poetessa i narradora. El seu treball es va basar en els contes Pueblo de l'Àvia Aranya i la Donzella del Blat de Moro. Es caracteritza per les seves fortes connotacions polítiques. Els crítics han assenyalat que Leslie Marmon Silko, també de d'ascendència laguna, també es basa en aquests contes.

La seva novel·la, The Woman Who Owned The Shadows (1983), mostra la dona Ephanie Atencio, filla mestissa d'una mare mestissa que lluita contra l'exclusió social i l'auto-obliteració.[5]

Com a poetessa, Allen va publicar una col·lecció de més de 30 anys de treball: Life Is a Fatal Disease: Collected Poems 1962-1995, considerada com la més reeixida. El treball d'Allen sovint és categoritzat com a pertanyent a la Renaixença ameríndia, però l'autora rebutja l'etiqueta.[4]

Premis[modifica]

Allen va obtenir l'American Book Award de la Before Columbus Foundation, el Premi de Literatura Nadiu Americà, el Premi Susan Koppelman i el Premi a la Trajectòria del Cercle d'Escriptors Nadius d'Amèrica en 2001.

Bibliografia[modifica]

  • The Woman Who Owned The Shadows (1983), novel·la

Poesia[modifica]

  • Life is a Fatal Disease: Collected Poems 1962-1995 (1997)
  • Skins and Bones: Poems 1979-1987 (1988)
  • Shadow Country (1982)
  • A Cannon Between My Knees (1981)
  • Blind Lion Poems (The Blind Lion) (1974)
  • Star Child: Poems (1981)
  • Coyote's Daylight Trip (1978)

Assaig[modifica]

  • Off the Reservation: Reflections on Boundary-Busting Border-Crossing Loose Canons (1998)
  • Womanwork: Bridges: Literature across Cultures McGraw–Hill (1994)
  • Grandmothers of the Light: A Medicine Women's Sourcebook (1991)
  • The Sacred Hoop: Recovering the Feminine in American Indian Traditions (1986)
  • Studies in American Indian Literature: Critical Essays and Course Designs (1983)

Biografia[modifica]

  • Pocahontas: Medicine Woman, Spy, Entrepreneur, Diplomat (2004)
  • As Long As the Rivers Flow: The Stories of Nine Native Americans (1996)

Edicions, col·leccions i antologies[modifica]

  • Hozho: Walking in Beauty: Short Stories by American Indian Writers (2001)
  • Song of the Turtle: American Indian Literature, 1974-1994 (1996)
  • Voice of the Turtle: American Indian Literature, 1900-1970 (1994)
  • Spider Woman's Granddaughters: Traditional Tales and Contemporary Writing by Native American Women (1989)

Contribucions a antologies[modifica]

  • The Serpent's Tongue: Prose, Poetry, and Art of the New Mexican Pueblos, ed. Nancy Wood. (1997)
  • Living the Spirit: A Gay American Indian Anthology, ed. Will Roscoe. (1988)

Referències[modifica]

  1. Keating, AnnLouise. «Myth Smashers, Myth Makers». A: Critical Essays: Gay and Lesbian Writers of Color. Routledge, 1993, p. 73. ISBN 1-56023-048-7. 
  2. Karvar, Quannah «The Sacred Hoop: RECOVERING THE FEMININE IN AMERICAN INDIAN TRADITION by Paula Gunn Allen». Los Angeles Times, 25-01-1987.
  3. Wiget, Andrew (1985), Native American Literature, G. K. Hall & Company.
  4. 4,0 4,1 Velie, Alan R. and A. Robert Lee (2013), The Native American Renaissance: Literary Imagination and Achievement, University of Oklahoma Press: Norman.
  5. Bloom, Harold (1998), Native-American Writers, Chelsea House Publishers.

Fonts d'Arxiu[modifica]

Enllaços externs[modifica]