Pedro José Ramírez Codina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Text-x-generic with pencil.svg30x-Radio-Tower.pngPedro J. Ramírez
Pedro J. Ramírez (2011).jpg
Pedro J. Ramírez, el 2011
Naixement Pedro José Ramírez Codina
26 de març de 1952 (1952-03-26) (63 anys)
Logronyo, La Rioja
Nacionalitat Espanya
Educació Universitat de Navarra
Mitjans El Español, El Mundo, Televisió Espanyola

IMDB Fitxa a IMDb

Pedro José Ramírez Codina (Logronyo, 1952) és un periodista espanyol, conegut com a Pedro J. Ramírez. Fou director del diari El Mundo des de la seva fundació fins al 2 de febrer de 2014. És tertulià habitual de diversos programes de televisió i ràdio. Treballa en la preparació d’El Español, un nou diari que sortirà a la tardor de 2015.[1]

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

Joventut i formació[modifica | modifica el codi]

Pedro J. Ramírez va estudiar educació primària i secundària en el col·legi dels Germans Maristes de Logronyo durant tretze anys. Va cursar primer de dret alhora que estudiava periodisme a la Universitat de Navarra, finalitzant aquesta segona carrera. El 1973 es va mudar als Estats Units per exercir durant el curs 1973-1974 com a professor de literatura espanyola contemporània al Lebanon Valley College (Pennsilvània), que el 1996 el nomenaria doctor honoris causa.

Inicis professionals[modifica | modifica el codi]

Entre 1975 i 1980 va treballar a l’ABC i el 17 de juny de 1980, amb vint anys, va ser nomenat director de Diario 16, que travessava en aquell moment per serioses dificultats. Sota la seva direcció no només va evitar el temut tancament, sinó que el diari es va convertir en un dels tres grans de tirada arreu d'Espanya.

En 1986 va ser nomenat director de publicacions del Grupo 16. Va ser escollit president a Espanya de l'Institut Internacional de Premsa i el setembre de 1988 va ser nomenat membre del seu comitè executiu. El 8 de març de 1989 va cessar del seu càrrec de director de Diario 16, segons les seves declaracions, per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre els GAL i el govern de Felipe González, que finalment quedaria provada.

La seva trajectòria al capdavant de Diario 16 es va veure enfosquida per nombrosos processos per les injúries, falsedats i calúmnies carregades contra ell i contra el diari.[cal citació] La més greu, sentenciada pel Tribunal Suprem el 4 d'octubre de 1993, el condemnava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'exercici de la professió periodística. Aquesta sentència va ser recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condemnats davant el Tribunal Constitucional, que el 14 d'octubre de 1998 va confirmar-la en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'empara sol·licitada pel periodista .

El Mundo[modifica | modifica el codi]

Retrat de Pedro J. Ramírez, el 2014
Pedro J. Ramírez, el 2014

El 23 d'octubre de 1989, set mesos després de ser destituït de Diario 16, va fundar, al costat d'Alfonso de Salas, Balbino Fraga i Juan González el diari El Mundo del siglo XXI, que es defineix com de tendència liberal, i que una dècada després s'ha convertit en un dels diaris de major tirada d'Espanya.

Durant la dècada del 1990, El Mundo va destacar per les seves investigacions sobre els escàndols de corrupció dels successius governs socialistes i també, especialment, en les seves revelacions exclusives sobre els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), en el qual es va demostrar judicialment que funcionaris del govern espanyol havien organitzat un grup armat per assassinar membres d'ETA.

El juliol de 2005 es va obrir una causa contra ell per negar-se a lliurar al jutge Juan del Olmo la còpia del sumari del judici per l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 que obrava en el seu poder.[2] El 13 de setembre del mateix any, la causa va ser arxivada basant-se en l'article 20 de la Constitució que, establint el dret a informar lliurement, empara l'actitud del periodista.[3]

A partir de setembre de 2010 va començar a presentar el programa de televisió La vuelta al mundo de VEO7. Així mateix, ha estat tertulià habitual de diferents programes de televisió com el programa matinal diari de la cadena COPE i el programa setmanal de Televisió Espanyola 59 segundos.

En els seus últims anys com a director va promoure el llançament d'Orbyt, una plataforma digital de continguts de pagament, i El Mundo de La Tarde, un diari digital vespertí. També va mantenir el seu perfil d'investigació de casos de corrupció, com el presumpte finançament il·legal del Partit Popular o el cas Nóos, que afectava la infanta Cristina de Borbó i Grècia.

El 30 de gener de 2014 va ser cessat com a director d’El Mundo, passant a ser un col·laborador del diari. Va ser succeït en la direcció per Casimiro García-Abadillo. Pedro J. Ramírez es va mostrar crític amb el seu cessament, arribant a afirmar que la seva sortida d'El Mundo es devia a «pressions dels poders»,[4] «després d'una brutal campanya del govern».[5]

El Español[modifica | modifica el codi]

L'1 de gener de 2015 Pedro J. Ramírez va presentar El Español, un nou diari digital que s'entrenarà a la tardor. Des de l'11 de gener El Español compta amb un blog per presentar com serà el nou mitjà.[1]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1981. Oscar d'Or de la Comunicació al millor home de la informació
  • 1983. Millor periodista de l'any (Tertúlia de ràdio Mundo Abierto)
  • 1983. Premi Llibertat com a director de "Diario 16" (Club Liberal 1812)
  • 1984. Premio Liderman al millor director de diari.
  • 1991. Premi Víctor de la Serna a la millor tasca periodística (Associació de la Premsa de Madrid)
  • 1992. Premi Mariano José de Larra (Tertúlia Mundo Abierto)
  • 1995. Premi Llibertat d'expressió (Fundació León Felipe)
  • 1998. Medalla de La Rioja (Govern de La Rioja)
  • 2006. Premi Montaigne (Universitat de Tubinga, Alemanya)
  • 2007. Premi Internacional de Periodisme Isaiah Berlin

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «El nou mitjà de Pedrojota es dirà El Español i sortirà a la tardor». Ara, 2/1/2015 [Consulta: 2 gener 2015].
  2. «La mujer del imputado del 11-M que se afilió al PSOE denunció en 2003 que quería cometer atentados.» El Mundo. Consultado el 30 de enero de 2014.
  3. «Causa contra Pedro J. Ramírez sobreseída»
  4. «Pedro J. Ramírez atribuye su renuncia a la dirección de El Mundo a “presiones de los poderes”.» cuartopoder.es. Consultado el 30 de enero de 2014.
  5. Lardiés, Alberto. «Pedro J. explota en Twitter contra la "manipulación" de García-Abadillo en 'El Mundo'». Vozpópuli, 22 d'octubre de 2014 [Consulta: 23 d'octubre de 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martínez Rico, Eduardo. Pedro J.: tinta en las venas. Madrid, Plaza & Janés, 2008. 1a, 585 pp. ISBN 978-84-01-30554-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro José Ramírez Codina Modifica l'enllaç a Wikidata