Peix xovato

Peix xovato

Hexanchus griseus
Enregistrament
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	10030
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Hexanchiformes
Família	Hexanchidae
Gènere	Hexanchus
Espècie	Hexanchus griseus Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims	Hexanchus corinum (Jordan & Gilbert, 1880) Hexanchus corinus (Jordan & Gilbert, 1880) Hexanchus griseus australis (de Buen, 1960) Monopterinus griseus (Bonnaterre, 1788) Notidanus griseus (Bonnaterre, 1788) Notidanus monge (Risso, 1827) Notidanus vulgaris (Pérez Canto, 1886) Squalus griseus (Bonnaterre, 1788) Squalus vacca (Bloch & Schneider, 1801)
Distribució

El peix xovato (Hexanchus griseus) és una espècie de tauró de la família Hexanchidae, pescat ocasionalment amb xarxes de ròssec i no ofereix gaire resistència, encara que alguns exemplars poden giravoltar-se i mossegar.

Descripció

• Cos allargat, amb el cap ample i el musell curt.
• Presenta sis parells de fenedures branquials.
• Sense membrana nictitant.
• Boca ínfera.
• Una sola aleta caudal molt endarrerida.
• Color marró fosc.
• La femella pot arribar als 610 cm de longitud i pesar més de 1.000 kg, però el mascle és més petit.
• Les femelles maduren sexualment quan tenen 450 cm.

Hàbitat

Individu solitari que viu a una profunditat considerable sobre fons durs, entre els 200 i els 1.875 m, però pot aparèixer ocasionalment en aigües somes o per la superfície. Els més joves es troben més a prop de la costa. Durant el dia neda en aigües més fondes i ascendeix a la nit per alimentar-se. És lent i mandrós, però resistent.

Distribució geogràfica

Es troba a les aigües tropicals i temperades de tots els oceans: l'Atlàntic occidental (des de Carolina del Nord fins a Florida i des del nord del Golf de Mèxic fins al nord de l'Argentina), l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins a Namíbia, incloent-hi la Mediterrània), l'Índic (Madagascar, Moçambic i Sud-àfrica), el Pacífic occidental (des de l'est del Japó fins a Nova Zelanda i Hawaii) i el Pacífic oriental (des de les Illes Aleutianes i Alaska fins a la Baixa Califòrnia -Mèxic-. També és present a Xile).

Alimentació

Menja rajades, quimeres, altres taurons (practica el canibalisme intraespecífic), llampugues, emperadors, marlins, llengües de bacallà, lluços, palaies, raps, macrúrids, tríglids, i invertebrats com crancs, calamars, gambes, etc. També pot menjar carronya.

Reproducció

És vivípar aplacentari. Pot tindre de 22 a 108 cries que, en néixer, fan de 65 a 70 cm. S'han citat acoblaments a la primavera i la tardor, i parts des de l'octubre fins al maig.

Aprofitament

Sense importància comercial, els exemplars grossos són venuts a baix pre o descartats. La seua carn és poc gustosa i es considera purgant.

Enllaços externs

• Biology of Sharks and Rays (anglès)