Pep Blay
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1966  (59 anys)Tarragona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, assagista, guionista de televisió | ||
| Ocupador | Avui Enderrock Televisió de Catalunya RAC1 | ||
| Gènere | Assaig i narrativa | ||
   | |||
Josep "Pep" Blay Boqué (Tarragona, 2 de setembre de 1966) és escriptor i guionista de televisió.
Biografia
[modifica]
Blay es va llicenciar en Filologia Catalana el 1989.[1] Després dels estudis va començar a escriure habitualment sobre literatura al suplement Cultura del diari Avui.[1]
Com a creador, es va iniciar participant en una antol·logia de joves escriptors en llengua catalana, 10 narradors (Ed. Mèdol), i recitant de manera esporàdica poesia en viu en festivals i sales alternatives, una de les seves actuacions es va enregistrar en el DVD Poesia en viu a Barcelona. Ha exposat a diversos centres d’art[2] videopoemes amb els realitzadors Mai Balaguer[3][4] i Jordi Fàbregas Oliveras,[4] i fent de vocalista de la banda de cabaret-punk Patètix de Tarragona.[5]
La seva carrera com a periodista musical va començar a l'Avui el 1993,[1] i va culminar amb la creació (amb Josep Maria Hernández-Ripoll) i la direcció del suplement Rock & Clàssic. El 1999, Blay abandona la premsa escrita per treballar a Televisió de Catalunya, el 2015 s'incorpora a Mediapro, i el 2020 s'incorpora com a professor de secundària a la xarxa d’instituts públics de Catalunya.[6]
La carrera literària de Pep Blay té dues vessants: assagista musical i ficció. La primera es va iniciar amb les biografies Sopa de Cabra: si et quedes amb mi i Els Pets: Cara a cara.[7] Posteriorment va publicar Enrique Bunbury: Lo demás es silencio[8], el recull d’històries i anècdotes sobre la música catalana Les cançons de la nostra vida[9], Albert Pla. Todo es mentira[10] i Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater, sobre el cantant de Sau mort al 1999 amb 36 anys.[11]
En la vessant de ficció ha publicat les novel·les Vampíria Sound i Pretòria[12], la novel·la fantàstica juvenil Gotholàndia i el recull d'històries curtes sobre sexe, amor, passió i música en castellà Erótica Mix[13][14]. Arran d'aquest conjunt de narracions va col·laborar amb una secció sobre sexe i cultura al programa La Tarda de BTV, amb Elisenda Roca i Adam Martin.
Entre els seus treballs com a guionista més destacats es troben les sèries documentals All Or Nothing: Manchester City, coproduïda per Mediapro i Amazon Prime, nominada als premis Emmy[15], Moto GP Unlimited i Fernando, sobre el pilot de Fórmula 1 Fernando Alonso. També ha participat en la sèrie El judici, dirigida per Lluís Arcarazo.[16]
Va dirigir el magazine musical No n’hi ha prou! i va ser guionista de programes culturals emblemàtics del Canal 33 com Sputnik i el de Viatges km 33 premiat als New York Festivals de televisió.[17]
Es va fer conegut com a expert musical gràcies a les seves aparicions setmanals en els magazines de TV3 El club, amb Albert Om, i Divendres, amb Xavi Coral, Espartac Peran i Helena García Melero. També a No me la puc treure del cap.[18]
Entre els seus treballs d'investigació es troben els documentals Sopa de Cabra: L'última cançó (2001, dirigit per Àngel Leiro), A tres veus dins la sèrie Afectes Sonors (Canal 33, 2004, dirigida per Jordi Fàbregas Oliveras); i Carles Sabater: Memòria d'una llum[19] (2009). Ha col·laborat com a especialista musical en la revista Enderrock i les emissores de ràdio catalanes Catalunya Ràdio, amb Roger de Gràcia, Icat FM i RAC 1, juntament amb Adam Martin i Emma Aixalà. És guionista i co-autor del pòdcast Batec al metavers, dirigit per Eva Perales.
Com a director artístic va idear i dirigir el concert únic Dalí Canta a Figueres el 3 de setembre de 2011, produït pel festival Acústica en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí, en què els poemes de pintor van ser interpretats amb la musicació de l’orquestra de Pascal Comelade i cantats per Pau Riba, Estrella Morente, Ana Torroja, Santi Balmes, Albert Pla, Amaral, Martirio o Gerard Quintana, entre d’altres, a més de la participació d’Alice Cooper i Amanda Lear[20]. Va ser el director musical del concert benèfic Les nostres cançons contra la Sida, estrenat el 8 de juny de 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona, on van actuar grans artistes catalans de la història com Peret, Sisa, Lax’n’Busto, Mishima, Gossos o Antònia Font, incloent una col·laboració extraordinària entre Lluís Llach, Sílvia Pérez Cruz i l’entrenador de futbol Pep Guardiola.[21]
També va idear i dirigir el concert de celebració dels 25 anys del diari Avui al Palau Sant Jordi el 23 d'abril del 2001, amb la participació entre altres de Manolo García, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Sopa de Cabra, Alaska, Bunbury, Ariel Rot, Loquillo, Albert Pla, Adrià Puntí, Gossos, Miqui Puig, Quimi Portet, Antònia Font, la Companyia Elèctrica Dharma.[22]
Ha estat el director artístic de tres àlbums per a la discogràfica Música Global, entre ells Podré tornar enrere: El tribut a Sopa de Cabra (2006), un homenatge amb la participació d'Amaral, Bunbury, Sidonie, Pastora, Pereza, Beth, Gossos o Roger Mas[23]; i Més raons de pes: El tribut a Umpah-pah (2009), dedicat a la banda del rocker gironí Adrià Puntí, on s'inclouen artistes com Bunbury, Amparanoia, Iván Ferreiro i destacats noms del panorama alternatiu català, com Love of Lesbian, Mishima, Mazoni o Refree.[24]
Llibres
[modifica]- Blay, Pep. Sopa de Cabra: Si et quedes amb mi. Rosa dels Vents, 2002. ISBN 8401386071.
- Blay, Pep. Els Pets: Cara a cara. Rosa dels Vents, 2003. ISBN 9788401386305.
- Blay, Pep. Vampíria Sound. Rosa dels Vents, 2004. ISBN 8401386543.
- Blay, Pep. Enrique Bunbury. Lo demás es silencio (en castellà). Plaza&Janés, 2007. ISBN 8401305519.
- Blay, Pep. Gotholàndia. Montena, 2009. ISBN 848441504X.
- Blay, Pep. Eròtica Mix: Quatre històries de sexe i música. Rosa dels Vents, 2009. ISBN 8401387531.
- Blay, Pep. Erótica Mix: Cuatro historias de sexo y música. Plaza&Janés, 2009. ISBN 8401337070.
- Blay, Pep. Pretòria. Ed. Alisis. Ara Llibres SCCL, 2010. ISBN 978-84-937628-6-5.
- Blay, Pep. Les cançons de la nostra vida. Rosa dels Vents, 2015. ISBN 978-84-16430-12-3.
- Blay, Pep. Albert Pla: Todo es mentira. Corre la Voz, 2016. ISBN 9788494487415.
- Blay, Pep. Cor trencat: Mort i vida de Carles Sabater. Folch & Folch, 2024. ISBN 978-8419563309.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Blay, Pep. Vampíria Sound. Rosa dels Vents, 2004. ISBN 8401386543.
- ↑ «Poesia en viu a Barcelona (1991-2003)». La Central. [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ «La televisió pública no només ha d'aportar entreteniment, també cultura». lafinestradigital, 28-11-2005. [Consulta: 20 abril 2012].
- ↑ 4,0 4,1 «Proposta 2001. Festival internacional de poesies + polipoesies, CCCB.». Videopoesia catalana del segle xx. HABITUAL VIDEO TEAM, 01-12-2001. [Consulta: 21 abril 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Enrique Bunbury, visto por “Pep” Blay» (en castellà). Proceso, 15-03-2010. Arxivat de l'original el 2015-11-19. [Consulta: 22 abril 2012].
- ↑ Castillo, David. «“L'educació és el repte de comunicació més gran”». El Punt Avui, 29-05-2020. [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ «Els Pets ja tenen biografia», 09-04-2003.
- ↑ Peñas, Esther. «Pep Blay, periodista musical: Bunbury tiene auténtica obsesión por sentirse libre» (en castellà). La crónica social, 26-10-2007. Arxivat de l'original el 2008-04-21.
- ↑ Cervantes, Xavier. «També es pot fer safareig amb els músics catalans». Ara (diari), 31-10-2015. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Aliaga, Xavier. «Totes les cares del poliedre Albert Pla» (en catalan). El Temps, 21-12-2016. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Pep Blay: 'L'única addicció de Carles Sabater era a la seducció, a la qual estava enganxat de manera malaltissa'». Diari de Girona, 12-02-2024. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Pep Blay publica la primera novel?la inspirada en el cas Pretòria», 19-12-2012. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Beltrán, Rebecca. «L’escriptor Pep Blay ofereix un recital on viatjarà ‘De la llum a la foscor’» (en castellà), 07-02-2014. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Sevilla, Francisco Camero /. «Una colección de discos para cada amor» (en castellà), 17-08-2009. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ de Luna, Manuel. «En las entrañas del Manchester de Pep» (en castellà). El Periódico, 16-08-2018. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Gutiérrez, Àlex. «Lluís Arcarazo, director de la docusèrie 'El judici': "Queda un capítol que no sé si tindré temps de fer jo, que és Estrasburg"». Ara (diari), 22-04-2021. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Festival de Nova York». TV3, 08-02-2007. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ «Pep Blay, escriptor i periodista musical, a 'Punts de vista'». RTVE, 21-02-2024. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «El 33 homenatja Carles Sabater en el desè aniversari de la seva mort». El Punt Avui, 09-02-2013. [Consulta: 21 abril 2012].
- ↑ Linés, Esteban. «El Dalí más lírico» (en castellà). La Vanguardia, 03-09-2011. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Así se monta un concierto solidario» (en castellà). La Vanguardia, 07-05-2012. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «L'Avui celebra els 25 anys amb un gran concert a Barcelona». La Malla, 23-04-2001. [Consulta: 26 abril 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Recuerdan a 'Ninyín' en la presentación de un disco homenaje a Sopa de Cabra» (en castellà). La Vanguardia, 29-11-2006. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Petit, Alfons. «Un nou món entre els rostolls d'Angelina». Diari de Girona, 11-04-2021. [Consulta: 12 gener 2026].
Enllaços externs
[modifica]- PAGÈS, Rosa: Pep Blay: defugint el localisme Revistes catalanes, Revista del Centre de Lectura de Reus, Jahr 1990, Nr. 23 February.
- GARRANCHO, Juan: Entrevista a Pep Blay. Olvidados Magazine. 31.01.2008.
