Pere Benavent de Barberà i Abelló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Benavent de Barberà i Abelló
Biografia
Naixement 18 d'agost de 1899
Barcelona
Mort 12 de setembre de 1974(1974-09-12) (als 75 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalana
Activitat
Ocupació Arquitecte, Urbanista
Altres
Títol President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Cònjuge Sa Torras i Domenech
Modifica les dades a Wikidata

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

Biografia[modifica]

Per Benavent Barberà va néixer al carrer Diputació de Barcelona, fill de Gaietà Benavent i Abelló, natural de Barcelona, i de la seva esposa, Magdalena Barberà i Vergés, natural de Reus.[1]

El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[2]

Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili,[3] i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4] A Barcelona, al carrer de París, es troba un edifici obra de Pere Benavent que porta el nom de la seva mare: Casa Magdalena de Barberà Vergés (1930).[5]

Obra[modifica]

La Punyalada
Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat
Obres arquitecturals destacades

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[9]

Bibliografia
Arquitectura
  • Com he de construir, (1934)
  • L'arquitectura i l'home inseparables, (1936);
Poesia
  • Flors d'ametller, (1918)
  • La rosa i el cristall, (1938)
  • Llibre del caminant, (1949)
  • Sobretaula acadèmica, (1956)
Assaig
  • Homes, homenets i hombrassos, (1935)
  • Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIX, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.

Enllaços i referències[modifica]

  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, Jutjat Universitat, número de registre 7441.
  2. Pere Benavent de Barberà i Abelló, Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, consultat el 14 de gener de 2012
  3. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 110. 
  4. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 114. ISBN 9788497916929. 
  5. «Cercador Inventari del Patrimoni Arquitectònic». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 agost 2019].
  6. Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012
  7. Andrea Mesecke, ibídem
  8. Ermita de Sant Fermí, Web de l'ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012
  9. Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya