Vés al contingut

Pere Benavent de Barberà i Abelló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Benavent de Barberà i Abelló
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1899 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalana
Activitat
OcupacióArquitecte, Urbanista
Altres
TítolPresident de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
CònjugeSa Torras i Domenech

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

Biografia

[modifica]

Pere Benavent Barberà va néixer al carrer Diputació de Barcelona, fill de Gaietà Benavent i Abelló, natural de Barcelona, i de la seva esposa, Magdalena Barberà i Vergés, natural de Reus.[1]

El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[2]

Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili,[3] i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4] A Barcelona, al carrer de París, es troba un edifici obra de Pere Benavent que porta el nom de la seva mare: Casa Magdalena de Barberà Vergés (1930).[5]

Obra

[modifica]
La Punyalada
Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat
Obres arquitecturals destacades

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[9]

Bibliografia
Arquitectura
  • Com he de construir. Barcelona: l'autor, 1934. Amb una edició castellana: Cómo debo construir: manual práctico de construcción de edificios. Barcelona: Bosch, 1945
  • L'arquitecte i l'home inseparables. Barcelona: Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1936;
Poesia
  • Flors d'ametller. Barcelona: Gràfics Verdaguer, 1918
  • La rosa i el cristall. Barcelona: Impremta Clarassó, 1938
  • Llibre del caminant, (1949)
  • Sobretaula acadèmic. Barcelona: Impremta Requesens, 1956
Assaig

Enllaços i referències

[modifica]
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Benavent de Barberà i Abelló
  1. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, Jutjat Universitat, número de registre 7441.
  2. ↑ «Pere Benavent de Barberà i Abelló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 14 gener 2012].
  3. ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 110.
  4. ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 114. ISBN 9788497916929.
  5. ↑ «Cercador Inventari del Patrimoni Arquitectònic». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 agost 2019].
  6. ↑ Andrea Mesecke & Sascha Hendel (redacció), Pere Benavent de Barberà y Abelló, Berlin, Editorial Archinform, Consultat el 14 de gener de 2012
  7. ↑ Andrea Mesecke, ibídem
  8. ↑ Ermita de Sant Fermí, Web de l'ajuntament de Flaçà, Flaçà, Consultat el 14 de gener de 2012
  9. ↑ Pere Benavent de Barberà i Abelló, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Benavent_de_Barberà_i_Abelló&oldid=36462003»