Pere Gil i Estalella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Gil i Estalella
Dades biogràfiques
Naixement 1551
Reus
Mort 1622 (70/71 anys)
Barcelona
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Traductor i escriptor
Orde Companyia de Jesús
Modifica dades a Wikidata

Pere Gil i Estalella (Reus, 1551 - Barcelona, 1622) fou un religiós jesuïta català. Completà els estudis a Gandia, on es doctorà, i molt aviat va ser destinat al Col·legi de Cordelles, on explicà teologia durant vint anys. Va ser tres vegades rector (entre 1594 i 1597, entre 1603 i 1607, i finalment entre 1616 i 1619)[1] del Col·legi de Betlem, a Barcelona, i rector de Monti-Sion a Mallorca. Fou provincial jesuïta d'Aragó. Va ser també qualificador de la Inquisició (amb una notable defensa de les suposades bruixes).

Pere Gil, entre 1598 i 1602, va redactar en quatre llibres, la «Història Cathalana», el primer dels quals, constitueix la primera geografia de Catalunya. El seu títol: Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya, escrita el 1600 i inèdita fins al 1949, transcrita i editada per Josep Iglésies, amb una síntesi biogràfica de l'autor.[2] Aquesta geografia s'estructura en diversos temes: geografia física, geografia humana, geografia econòmica i els senyals del cel, els efectes naturals i les calamitats humanes. Descriu les riqueses naturals, les divisions comarcals, eclesiàstiques i civils, les muntanyes, els rius, les fonts, les mines i les indústries[3]

La Geografia de Pere Gil és una mostra paradigmàtica de la historiografia renaixentista, cultivada en català per Pere Antoni Beuter, Martí de Viciana, Antoni Viladamor, Joan Binimelis

La resta dels llibres, però, segueixen inèdits i un, el tercer avui és desaparegut. Rodolfo Galdeano ha redactat recentment la seva tesi doctoral centrant-se en l'obra de Pere Gil i en concret sobre el llibre segon, «La historia moral de Catalunya»[4]

Modo de aivdar a ben morir

Va escriure Modo d'ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren (1605),[5] primer llibre signat d'autor reusenc, Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors (1598), atribuït al bisbe Joan Dimas Lloris, però en realitat de Gil;[6] Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya, inèdita i publicada en llatí com De vectigalibus et eorum jure in Principatu Cathaloniae; i Vida de la madre Estefania de la Concepción, carmelita descalza. Va traduir del llatí al català l'obra La imitació de Crist (1621), de Tomàs de Kempis (Contemptus mundi). Va deixar sense publicar les "Vides dels sants de Cathaluña que foren naturals o visqueren o moriren en ella"[7]

La ciutat de Reus li va dedicar un carrer[8]

Referències[modifica]

  1. Vila Despujol, Ignasi. Los jesuitas en la Rambla de Barcelona. Barcelona: Claret, 2013, p.146. ISBN 9788498467888. 
  2. Iglésies, Josep. Pere Gil, S.I., 1551-1622, i la seva Geografia de Catalunya, seguit de la transcripció del llibre primer de la historia Cathalana. Barcelona: Quaderns de Geografia, 1949. 
  3. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 32-38. 
  4. «Tesi Doctoral "La "Història moral de Cathalunya"». [Consulta: 10-V-2014].
  5. «Modo d'ajudar a ben morir...». [Consulta: 28-II-2014].
  6. Antonio, Nicolás. Bibliotheca Hiapana Nova. Madrid: apud viduam et heredes Joachimi de Ibarra, 1788, p. Vol. II, pàg. 165. 
  7. Fàbrega Grau, A. «El P. Pedro Gil SI (+1622) y su colección de vidas de santos». Analecta Sacra Tarraconensia, núm. XXXI, 1958, pàg. 5-25.
  8. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 111. ISBN 9788497916929.