Pere Romeu i Borràs
Retrat de Pere Romeu, Ramon Casas (MNAC) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 juny 1862 Barcelona |
Mort | 23 desembre 1908 (46 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pintor, empresari, activista cultural |
Ocupador | Le Chat Noir Els Quatre Gats |
Família | |
Cònjuge | Corina Jáuregui i Malgà |
Pere Romeu i Borràs (Barcelona, 6 de juny de 1862 - Barcelona, 23 de desembre de 1908)[1][2] fou un promotor cultural molt lligat al món de l'art.
BIografia
[modifica]Fill del matrimoni Pere Romeu Llorach, dedicat al comerç i natural de Torredembarra i Anna Borràs Torres també de Torredembarra,[3] va néixer al carrer dels Capellans, 1 segon pis de Barcelona.[1] Es casà amb Corina Jáuregui i Malgà (Gràcia, 1880) el 1900 o 1901.[4]
Molt relacionat amb el grup modernista de Ramon Casas, col·laborà el 1893 amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d'ombres xineses al Theatre des Ombres Parisiennes de París, espectacle que un any més tard van intentar realitzar a Nova York i Chicago, sense aconseguir cap èxit.[5] Més tard treballà com a animador al cabaret del barri de Montmartre Le Chat Noir amb Rodolphe Salis, fet que li donaria la idea d'iniciar una empresa similar a Barcelona. Pere Romeu era un home d'idees però sense capital per portar-les a terme. Miquel Utrillo va contagiar l'entusiasme del projecte a Ramon Casas i Santiago Rusiñol, i els quatre foren els promotors de la inauguració el dia 14 de juny de 1897[6] d'Els Quatre Gats al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, en una casa construïda per Puig i Cadafalch.
Pere Romeu fou l'ànima del local i la seva imatge, alta, desmanegada i barbada fou pintada i dibuixada sovint per Casas, Picasso, Opisso i altres artistes, i ha esdevingut un símbol pintoresc del Modernisme. Una de les imatges que tenim d'ell és en el quadre que Ramon Casas va pintar per decorar l'establiment d'Els Quatre Gats, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897), on apareixen ambdós amics.
Era un gran aficionat a tot el que simbolitzava modernitat en aquella època, com l'automobilisme i el món de l'esport. Regentà el Gimnasio catalán.[6] Més endavant muntà un garatge i participà en alguna cursa. El 1899 edità la revista Quatre Gats.
La taverna va romandre oberta fins al 1903 i va ser la seu de tertúlies d'intel·lectuals i artistes i de celebracions d'espectacles com ombres xineses i concerts. En Els Quatre Gats molts dels artistes modernistes van fer les seves primeres exposicions. En plegar muntà un garatge i participà en alguna cursa.
- Aparicions en obres d'art
-
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897), pintat per Ramon Casas, al davant
-
Cartell per a un espectacle de putxinel·lis als Quatre Gats, de Ramon Casas, del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Naixements. 1862. Registres. Llibre 2 (núms 1591 al 3190). núm. 2633». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-06-1862.
- ↑ «esquela». La Veu de Catalunya (edició matí), 24-12-1908, pàg. 1.
- ↑ Bargalló, Josep. Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportmen. A contra vent Editors SL, p. 453. ISBN 978-84-15720-19-5.
- ↑ «El document del segon dilluns. Pere Romeu». Barcelonetes (blog). Eulàlia Petit Vila, 12-10-2015.
- ↑ Martín, Josep Antoni. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Volum 197 de Biblioteca Serra d'or, 1998. ISBN 9788478269044.
- ↑ 6,0 6,1 Laplana, Josep de C. Santiago Rusiñol: el pintor, l'home. L'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 9788478266333.
Bibliografia
[modifica]- Bargalló, Josep. Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportmen. A contra vent Editors SL, 2016, p. 453.
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.