Pere Voltes i Bou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Voltes i Bou
Dades biogràfiques
Naixement 1 de juliol de 1926
Reus
Mort 11 de març de 2009 (82 anys)
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació periodista, historiador, advocat i economista
Modifica dades a Wikidata

Pere Voltes i Bou (Reus, Baix Camp, 1926Barcelona, 11 de març de 2009)[1] fou un historiador català i dirigents esportiu.

Catedràtic d'història econòmica, també s'havia llicenciat en Filosofia i Lletres, Dret i Ciències de la Informació. A més tenia dos graus d'universitats nord-americanes: un en matemàtiques i un altre de l'Industrial College de Washington DC. A més l'Escola Oficial d'Administració d'Empreses de Barcelona li va concedir el títol de conseller superior de direcció i administració d'empreses l'any 1979, després de superar tres graduacions.

Va néixer a Reus perquè el seu pare era un militar destinat als quarters de cavalleria de la ciutat. Quan tenia 7 anys la seva família es traslladà a Barcelona. Des de molt jove va exercir el periodisme a Ràdio Barcelona i a diversos diaris barcelonins, entre els quals La Vanguardia. També va ser professor de l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Des del 1948 va ser professor de la Facultat de Filosofia i Lletres i, des del 1968, catedràtic de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, d'on es va jubilar el 1991. Va exercir com a professor en altres universitats del nostre país i de fora. A més, entre el 1957 i el 1982 va dirigir l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.

A través de Televisió Espanyola va fer divulgació històrica. Va encarregar-se de la publicació dels deu últims volums de la sèrie del Dietari de l'antic Consell Municipal de Barcelona, una feina que havia quedat pendent des d'abans de la Segona República.

Pere Voltes va centrar les seves investigacions en el període de la Guerra de Successió, i va publicar El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes (1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968) i l'estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps (1962). Es va doctorar en història amb la tesi Barcelona durante el gobierno del archiduque Carlos de Austria, que li dirigí Jaume Vicens Vives i que va publicar el 1963. Posteriorment va publicar La banca barcelonesa de 1840 a 1920 (1963), Carlos III i su tiempo (1964), La Guerra de Sucesión en Valencia (1964), Barcelona i la seva premsa al segle XIX (1977), Cinco siglos de España en América (1987), Asombros y sustos de la historia de España (2002), etcètera. També va dirigir la publicació Cuadernos de Historia Económica de Cataluña.[2]

Va ser president de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades entre el 1966 i el 1968.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «En la mort de Pedro Voltes». [Consulta: 24-XII-2014].
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 687-688. 
  3. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.