Pere de Cardona (cardenal)
|
Per a altres significats, vegeu «Pere de Cardona». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1150  Principat de Catalunya (Corona d'Aragó) |
| Mort | 26 juny 1182 (31/32 anys) |
.svg){kind=small} Cardenal prevere San Lorenzo in Damaso | |
| desembre 1181 – 26 juny 1183 ← Pietro di Miso (en)  – Urbà III → | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 1181 – ← Cerebruno de Poitiers (en) – Gonzalo Pérez (en) → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |
 Arquebisbe de Toledo | |
| 1181 – desembre 1181 ← Cerebruno de Poitiers (en) – Gonzalo Pérez (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, sacerdot catòlic, advocat, bisbe catòlic |
| Consagració | juliol 1181, Alexandre III |
| Família | |
| Família | Cardona |
| Parents | Ermengol VI d'Urgell, avi |
Pere de Cardona (1150 - entre juliol i agost del 1182), va ser un cardenal i jurista d'origen català.
Biografia
[modifica]Se'l considera com a pertanyent a la casa vescomtal de Cardona, i podria haver estat fill de Ramon Folc II o Ramon Folc III de Cardona. Es doctorà en dret civil, potser [1] a Montpeller, va ser canonge de Vic i als anys 1176 i 1178 degué ser a la Provença, car la seva signatura surt [2] en documents oficials de l'època. Consta que el 1177 fou el principal defensor del rei de Navarra en l'arbitratge[3] que Enric II d'Anglaterra feu d'una complexa i antiga disputa territorial entre els regnes de Castella i de Navarra. El paper de Pere de Cardona va ser destacat així:
| « | The allegations of each [part] were heard on either side by the very best advocates and patrons of the respective cause; of whom, however, one amongst the rest was most famous, Peter of Cardona, who had come on the part of the king of Navarre, and one who was most powerful in his wonderful eloquence... | » |
| — Giraldus Cambrensis, De instructione principis, en traducció de J. Stevenson [4] | ||
El 1178 consta com a abat de Santa María de Husillos, i al mateix any va ser nomenat [5] Canceller Major de Castella, càrrec que retingué des del 23 de juliol del 1178 al 4 d'agost del 1182. La tinença de la cancelleria per un estranger, oimés quan sembla clar que l'exercí in absentia, per delegació, s'ha volgut explicar per un vincle familiar amb el rei, atès que el 1181 Alfons VIII de Castella qualificà [6] en Cardona de dilectissimus consanguineus meus, però sense més concreció ni altra corroboració. Pere de Cardona residia a Roma quan el capítol de Toledo i el rei de Castella demanaren al papa Alexandre III que el nomenés per a la seu vacant de l'arquebisbat de Toledo, i el Sant Pare en confirmà l'elecció el juliol del 1181. Hauria tingut el càrrec fins al desembre del 1181, encara que no consta que prengués possessió efectiva de la seu. El desembre del 1181, Luci III el nomenà cardenal de San Lorenzo in Damaso [7] i es considera que automàticament deuria renunciar a la seu episcopal toledana per la incompatibilitat entre els dos càrrecs, atès que els cardenals havien de viure a prop de la cort romana. El 7 de juliol del 1182 [7] encara signà una butlla papal, i a l'agost del 1182 [8] es proclamà un nou cardenal de San Lorenzo (Uberto Crivelli), cosa que dona a entendre que Pere de Cardona ja era mort.
Se li atribueixen diverses obres escrites, inclosa la traducció del grec i/o l'estudi[9] de constitucions de l'emperador Justinià (Alearum Iusus, Veteris iuris altercationes, Zenonis diue memorie).
Obres atribuïdes
[modifica]- Sobre la celebració de la Pasqua [10]
- Epítome de les constitucions elaborades pels emperadors Justinià i Zenó [11]
- Ordo iudicuiarius [12]
Bibliografia
[modifica]- Valls Taberner. «Le juriste catalan Pierre de Cardona, cardinal de l'église romaine sous Alexandre III». A: Mélanges Paul Fournier. París: Recueil Sirey, 1929, p. 743-746.
- Valls Taberner. «El jurista catalán Pere de Cardona, cardenal de la iglesia romana bajo Alejandro III». A: Literatura jurídica. Barcelona: PPU, 1986, p. 31-33. ISBN 9788476650448.
- Gouron, André «Autour de Placentin a Montpellier: Maître Gui et Pierre de Cardona». Studia Gratiana, 19 Mélanges G. Fransen, 1976, pàg. 337-354.
- Meijering, Roos «Anatolius and Peter of Cardona». Subseciva Groningana, 6, 1999, pàg. 77-90.
- Peláez, Manuel J. (editor). Diccionario de juristas de Cataluña y del Rosellón. vol. I (A-Z). Málaga: Autor-editor, 2014. ISBN 9788461730889.
Referències
[modifica]- ↑ Rodríguez Bernal, Francesc. Els vescomtes de Cardona al segle xii. Una història a través dels seus testaments. Lleida: Publicacions de la Universitat de Lleida, 2009, p. 65 (col. El Comtat d'Urgell, 7). ISBN 9788484093343.
- ↑ Gouron, André «Aux origines de l'influence des glossateurs en Espagne». Historia. Instituciones. Documentos, núm. 10, 1983, pàg. 325-346. ISSN: 0210-7716.
- ↑ Holdsworth, Christopher. Anglo-Norman Studies XIX: Proceedings of the Battle Conference 1996. Woodbridge: The Boydell Press, 1997, p. 15-16. ISBN 0851157076.
- ↑ Stevenson, Joseph. «Giraldus Cambrensis, Concerning the Instruction of Princes». A: The Church Historians of England. Pre-Reformation Period. vol. V part I. Londres: Seeleys, 1858, p. 177. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ Ostos Salcedo, Pilar «La cancillería de Alfonso VIII, rey de Castilla (1158-1214). Una aproximación». Boletín Millares Carlo, núm. 13, 1994, pàg. 101-135. ISSN: 0211-2140.
- ↑ Rucquoi, Adeline «Le royauté sous Alphonse VIII de Castille». Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 2000, pàg. 225.
- ↑ 7,0 7,1 «The Cardinals of the Holy Roman Church» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ «Cardenalat de San Lorenzo in Damaso, al web "Catholic Hierarchy"» (en anglès). [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ Hallebeek, Jan «On the origin of the constitution "Alearum lusus" (C. 3,43,1) and its insertion into the "Codex Justinianus"». Tijdschrift voor Rechtsgeschiedenis / Revue d'Histoire du Droit / The Legal History Review, 81, 2013, pàg. 129-143. ISSN: 0040-7585.
- ↑ Ramón Parro, Sisto. Toledo en la mano, ó descripción histórico-artística de la magnífica catedral y de los demás célebres monumentos.... vol. I. Toledo: Imp. Severiano López Fando, 1857, p. 824.
- ↑ García y García, Antonio. Derecho común en España: Los juristas y sus obras. Murcia: Universidad de Murcia, 1991, p. 67-68 (Cuadernos, 23). ISBN 8476849028.
- ↑ Pérez Martín, Antonio «El Ordo Iudiciarius "Ad Summariam Notitiam" y sus derivados». Historia. Instituciones. Documentos, núm. 8, 1981, pàg. 195-266. ISSN: 0210-7716.