Peter Medawar

Sir
Peter Medawar

Nom original	(en) Peter Brian Medawar
Biografia
Naixement	28 febrer 1915 Petrópolis (Brasil)
Mort	2 octubre 1987 (72 anys) Londres
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Universitat d'Oxford
Es coneix per	rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1960)
Activitat
Camp de treball	Zoologia
Ocupació	metge, catedràtic, biòleg, fisiòleg, autobiògraf, immunòleg, zoòleg, investigador
Ocupador	University College de Londres Magdalen College Universitat de Birmingham
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1965–) Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Society
Obra
Estudiant doctoral	Avrion Mitchison
Localització dels arxius	Biblioteca Wellcome
Família
Cònjuge	Jean Medawar (1937–)
Fills	Caroline Medawar Garland (en)
Premis Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, Cavaller de l'Orde del Mèrit, Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic, Membre de la Royal Society

Sir Peter Brian Medawar (Rio de Janeiro, estat de Rio de Janeiro, Brasil, 28 de febrer de 1915 - Londres, Regne Unit, 2 d'octubre de 1987) fou un zoòleg, biòleg i professor universitari anglès, d'origen brasiler, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1960.

Biografia

Era fill de pare libanès i mare brasilera. Va estudiar zoologia a la Universitat d'Oxford, i després de graduar-se treballà a l'escola de patologia de Howard Walter Florey a Oxford on inicià a interessar-se en els camps de la biologia i la medicina. Membre de la Royal Society de Londres des de 1949, entre 1947 i 1951 fou professor de zoologia a la Universitat de Birmingham, i entre 1951 i 1962 de la Universitat de Londres. L'any 1965 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II d'Anglaterra i el 1981 ingressà a l'Orde del Mèrit. Morí el 1987 a la ciutat de Londres a conseqüència de problemes cerebro-vasculars.

Recerca científica

Inicià els seus treballs al voltant dels trasplantaments l'any 1949, quan Frank Macfarlane Burnet va emetre la seva hipòtesi per la qual durant el desenvolupament embrionari i després del seu naixement les cèl·lules adquireixen la capacitat de distingir les cèl·lules foranes del cos. L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia juntament amb Macfarlane “pels seus estudis sobre els teixits trasplantats”, establint la base del trasplantament d'òrgans i descobrint la tolerància immunològica adquirida. Un treball que va ser utilitzat pels trasplantaments de pell a la cara després de cremades. Així mateix va fer estudis sobre el proliferació, envelliment i les transformacions cel·lulars.