Peter Schoeffer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peter Schoeffer

Peter Schöffer (Gernsheim, c. 1425 - Magúncia, 1503) va ser un impressor alemany que va col·laborar amb Johannes Gutenberg. Posteriorment va obrir una impremta a Magúncia amb Johannes Fust, advocat i sogre de Schoeffer. A més va idear la regleta i les notes marginals i, per primera vegada, va imprimir en color els títols i en utilitzar un joc d'inicials dissenyades especialment en comptes de deixar buits perquè els il·luminadors les poguessin dibuixar a mà. Se li deu la impressió de la "Bíblia de 42 línies" (1542).[1]

Formació[modifica | modifica el codi]

Peter Schöffer es va formar intel·lectualment a partir del 1449 a la Universitat de París, durant els seus estudis també va ser copista de manuscrits.[2] Va desenvolupar la seva maduresa professional aLió, un dels centres europeus de la indústria bibliogràfica del segle XV. Com a cal·lígraf de professió tenia coneixements profunds de geometria i dels sistemes de proporcions pitagòrics, matèries que li proporcionaven un coneixement profund sobre "l'art d'escriure" i la morfologia de les lletres cal·ligràfiques.

L'any 1455 ja havia tornat a la seva Alemanya natal i estava treballant amb Gutenberg com a empleat.

Impressions junt amb Gutenberg: Bula papal[modifica | modifica el codi]

Alguns dels primers impresos que van aparèixer amb la invenció de la impremta són datats aproximadament l'any 1454, i un d’ells és una Bula d’indulgències atorgada pel Papa Nicolau V per ajudar a Xipre en la seva lluita contra els turcs. Hi ha diverses versions d’aquesta Bula; una està composta en 30 línies i n’existeix un altre composta en 31. Aquesta primera de 30 línies es pot atribuir al treball de Gutemberg, Fust i Schöffer, ja que el tipus d’escriptura utilitzada en els encapçalaments és la mateixa que s’utilitza a la Bíblia de 42 línies feta per Fust i Schöffer. Altres parts de la Bula estan escrites amb una tipologia d’escriptura coneguda com a B36, la qual se sap que utilitzava Gutemberg. Aquest primer imprès es va fer quan l'associació entre Gutemberg, Fust i Schöffer encara funcionava.

Impressions importants: la Bíblia de 42 línies[modifica | modifica el codi]

El primer llibre imprès, pròpiament dit, va ser la Bíblia llatina- la primera de totes les edicions impreses de les sagrades escriptures- en la qual Schöffer hi va tenir un paper molt important. Aquesta Bíblia, també és anomenada Bíblia Mazarina, ja que el cardenal Mazarino va ser el primer al qual li va cridar l’atenció i la va demanar; va ser una obra monumental preparada per ser llegida a l'església. No està datada però segons els estudiosos es va acabar a finals de 1455 o inicis de 1456. Aquesta Bíblia llatina del taller de Fust & Schöffer és un llibre atractiu, imprès en la lletra gòtica textura, ja utilitzada en els textos de la Bula d’indulgències de 30 línies de 1454 del Papa Nicolau V (una de les primeres impressions en les quals va col·laborar Schöffer). També se la coneix com Bíblia de 42 línies, ja que la majoria dels exemplars coneguts són de 42 línies per columna.

No se sap amb certesa si Gutemberg té alguna cosa a veure amb la impressió d’aquesta Bíblia, hi ha indicadors que porten a especular que Gutemberg va treballar en ella a les primeres etapes, però la major part està impresa per Fust i Schöffer.

Aquesta Bíblia segurament va ser costosa perquè entre els 2 volums de la Bíblia sumen 1.282 fulls, tots impresos a vitels.

Aquestes bíblies es van mantenir en secret, fins que Fust va viatjar a París per vendre'n alguns exemplars com a manuscrits. Però al ser observades les mateixes errades en totes les còpies es va deduir que eren impreses en sèrie, el que feia sospitar d'un art màgic, pel qual Fust va ser detingut i va ser víctima d'un procés judicial, acusat de complicitat amb el diable. Cosa que sembla que va inspirar a Goethe, per escriure el seu famós Faust.

Poc després d’aquesta Bíblia va aparèixer la Bíblia de 36 línies, caracteritzada per tenir 36 línies per columna, és a dir, era molt més petita. El seu origen encara és motiu d’especulació però es creu amb seguretat que el seu impressor va ser Gutemberg, ja que la seva tipografia és igual que la que se sap que utilitzava Gutemberg.

Associació Fust & Schoeffer: els seus orígens[modifica | modifica el codi]

La firma d'impressors de Fust & Schöffer apareix a partir d'una disputa entre Gutenberg i els seus col·laboradors Johann Fust i Peter Schoeffer.

Gutenberg cap a 1449 es va trobar amb un dels grans obstacles que perjudiquen a tot inventor, els diners. L'escassetat de fons per poder continuar amb el seu projecte el van portar a demanar un préstec al seu advocat Johann Fust, entre altres. En el primer préstec que li va proporcionar Fust, aquest li va donar 800 florins tenint com a garantia l’equip de treball de Gutenberg, però aquests diners els va gastar ràpidament i Gutemberg va haver de demanar al seu advocat un altre préstec. Fust conscient de la importància del treball de Gutenberg li torna a prestar 800 florins però amb la condició que l’havia d’admetre com a soci de l'empresa del “treball dels llibres” i li havia d’assignar una part dels beneficis de la impremta.

La cosa no va sortir bé, ja que el 6 de novembre de 1455 Fust va demandar a Gutenberg; li havia de tornar els dos préstecs amb els respectius interessos, ascendint així a una xifra de 2.026 florins, així és com va començar un procés judicial.

Després del Judici, el qual va guanyar Fust, Gutenberg va haver de liquidar la societat que havia creat i amb la meitat de les vendes que obtindria amb la Bíblia i altres obres podria pagar la quantitat acordada a Fust. A més, com a conseqüència d'aquesta sentència, la major part de les seves premses i tipus van passar a Schoeffer. Fust va veure el clar negoci que suposava la impremta, així que amb l'ajuda de  Peter Schöffer, antic col·laborador a la impremta de Gutenberg, va establir la futura i prospera associació Fust & Schöffer.

Un any després, el 1456, Fust i Schoeffer es van separar de Gutenberg, ells van continuar imprimint en societat. Van imprimir obres com el Psalmorum Còdex l'any 1457, que va ser la primera obra amb colofó, la Bíblia l'any 1462, Cicerón l'any 1466, entre d'altres.[3]

El Saltiri llatí: primer llibre que indica el nom dels impressors, la data i lloc[modifica | modifica el codi]

L'associació Fust & Schöffer va ser la primera impremta que va introduir els noms dels impressors, el lloc i la data d’impressió en un dels seus llibres. El primer llibre en el qual ho van introduir va ser un Saltiri llatí. Aquest era imprès amb una gran textura i en dues mides- 20 línies per pàgina pels Salms, els Càntics, i el Credo i 24 línies per pàgina per les Oracions i les qüestions litúrgiques.[2] En una anotació del final del llibre hi apareixen les referències dels impressors del llibre i la data i lloc de la impressió en llatí amb el següent contingut:

« Per Iohannem fust Civem magnantium Et Petrum Schoofer de Gernszheim. Anno domini Millesimo. In vigilia Assumpcionis »

Els aspectes més destacats del llibre són les seves magnífiques capitals de colors vermells, porpra clar i blau. Les parts en color normalment es feien de forma separada a les normals, però el Saltiri de Schöffer dona la sensació que es va fer simultàniament, ja que la impressió és massa perfecta.

El Saltiri es va publicar de dues formes, una de 143 fulls i una altra amb 32 fulls addicionals que contenen l’ofici de difunts i altres oracions, totes dues fetes en vitels.

El gran èxit de Schöffer: El Rationale Divinorum de Gulielmus Duranti[modifica | modifica el codi]

Lletres capitals vermelles i grises que va incorporar Schöffer.

El Rationale Divinorum de Gulielmus Duranti va ser un dels llibres que va imprimir Schöffer, juntament amb Fust. La impressió d'aquest llibre va suposar un gran avenç per a la impremta del moment.

Schöffer es va adonar que el tipus de tipografia que utilitzava, tant aquella utilitzada a la Bíblia de 42 línies com la utilitzada al Saltiri, tan idònies per als llibres de culte, no resulten pràctics per a tot tipus de llibres. Sense una tipografia menor seria impossible imprimir volums que tinguessin gran quantitat de text mantenint el nombre de pàgines dins d’uns límits raonables. La solució aquest problema era dissenyar una tipografia que amb la qual es pogués escriure 60 línies o mes, per columna, en una pàgina a doble columna. A partir d’aquí, la impremta de Schöffer va acabar el 6 d’octubre de 1459 el Rationale divinorum de Gulielmus Duranti, un infoli de 160 fulls, imprès en una tipografia que més tard es coneixeria amb el nom de “Durandus”.

Les lletres capitals del llibre es van imprimir en vermell i en un gris pàl·lid, i les lletres capitals més petites la gran majoria estan impreses en vermell.

Se li atribueix el gravat de la tipografia a Peter Schöofer, el qual havia sigut un gran cal·lígraf abans de convertir-se en impressor.

Després que morís Fust l'any 1466 en un viatge de negocis a París, Schoeffer, va continuar imprimint obres amb una perfecta execució tipogràfica com el Valerio el 1471, les Meditacions de Turrecremata el 1474, Santa Maria. Dialogos el 1478.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Colin, Clair. História de la Imprenta en Europea (en castellà). 
  2. 2,0 2,1 Colin, Clair. História de la Imprenta en Europa (en castellà). 
  3. 3,0 3,1 Jurado, Augusto. La Imprenta: Orígenes y Evolución (en castellà). Capta Artes Gráficas S.A., p. tomo II. ISBN 84-605-7299-4. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Colin, Clair. História de la Imprenta en Europa.
  • Jurado Muñoz de Cuerva, Augusto (1998). La Imprenta: Orígenes y Evolución. Capta Artes Gráficas S.A. TOMO I. ISBN 84-605-7925-5
  • Jurado Muñoz de Cuerva, Augusto (1998). La Imprenta: Orígenes y Evolución. Capta Artes Gráficas S.A. TOMO II. ISBN 84-605-7299-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Schoeffer Modifica l'enllaç a Wikidata