Petronilla de Meath

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPetronilla de Meath
Biografia
Naixement1300 Modifica el valor a Wikidata
illa d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1324 Modifica el valor a Wikidata (23/24 anys)
Kilkenny Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Mort a la foguera Modifica el valor a Wikidata)
PeríodeGeneració del segle XIV i generació del segle XIII Modifica el valor a Wikidata
Altres
InculpacióBruixeria Modifica el valor a Wikidata
Condemnada perbruixeria Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
tortura
interrogatori Modifica el valor a Wikidata

Petronilla de Meath (c. 1300-1324) va ser la serventa de Dame Alice Kyteler, una noble Hiberno-Normand del XIVé segle. Després de la mort del seu quart marit Alice Kyteler va ser acusada de practicar bruixeria, esdevenint la primera persona acusada per aquest motiu a Irlanda, i Petronilla va ser acusada de ser-ne complice. Petronilla va ser torturada i obligada a proclamar que ella i Kyteler eren culpables, finalment va ser condemnada i cremada a la foguera el 3 de novembre de 1324, a Kilkenny. Aquest va ser el primer cas conegut a Irlanda o Gran Bretanya de la mort a la foguera pel delicte d'heretgia.[1][2][3]

Confessió i execució[modifica]

Es van presentar set càrrecs contra Alice Kyteler i els seus associats, incloent Petronilla, pel bisbe d'Ossory, Richard de Ledrede:[1]

« ... que negaven Crist i l'església; que tallaven animals vius i n'escampaven els bocins pels camins com a ofrenes a un dimoni anomenat el fill d'Art a canvi de la seva ajuda; que van robar les claus de l'església i van celebrar reunions allí de nit; que en el crani d'un lladre col·locaven els intestins i els òrgans interns de gallines, cucs, ungles tallades de cossos morts, pèls de les natges i roba de nens morts abans de ser batejats; que, a partir d'aquesta barreja, van fer pocions per incitar a les persones a estimar, odiar, matar i afligir als cristians; (...) que l'Alice havia utilitzat la seva bruixeria per assassinar alguns dels seus marits i encantar als altres, amb el resultat que li van donar totes les seves possessions a ella i al seu fill. »

Els càrrecs van variar fins a cometre bruixeria i demonologia, havent assassinat diversos marits; i Kyteler va ser acusada d'haver adquirit la seva riquesa il·legalment a través de la bruixeria. Aquestes acusacions provenien principalment dels fills dels seus difunts marits pels seus matrimonis anteriors.[4] El judici va ser el precedent de la formalització de la bruixeria a Irlanda; confiant-se així al dret eclesiàstic en el què la bruixeria va ser tractada com una heretgia, en comptes del dret comú anglès, on generalment es veia com un delicte menor.[1] Mentre Kyteler va fugir a Flandes o Anglaterra per escapar de la prova, d'altres acusats no va ser tan afortunats, especialment Petronilla. Ledrede va ordenar la tortura de Petronilla i d'altres socis menys rics empresonats a Kilkenny, que van ser examinats utilitzant el procediment inquisitorial permès pel decret papal Super illius specula. Van confessar els càrrecs que es van fer contra ells. En concret Petronilla va confessar a tota mena de coses:[5]

« ... Entre altres coses, va dir que ella amb la seva dita amant sovint feia una condemna d'excomunió contra el seu marit amb espelmes de cera il·luminades i repetides expectoracions, tal com exigien les seves regles. I tot i que ella mateixa era una adepta d'aquesta mala art, va dir que no era res en comparació amb la seva amant, de qui havia après tot això i molt més; i de fet, en tot el regne del rei d'Anglaterra, no hi havia cap més expert ni igual a ella en aquest art ... »

Petronilla va afirmar que Kyteler va permetre a un dimoni conèixer-la carnalment, que va consultar dimonis i va fer pocions i que Kyteler va negar la "fe de Crist i l'Església".[5] Petronilla també va sostenir que ella i la seva amant van aplicar una poció màgica a un feix de fusta, que va permetre a ambdues dones volar. Petronilla es va veure obligada a fer una proclamació pública que Kyteler i els seus seguidors eren culpables de bruixeria.[2] John Clyn, el cronista franciscà de Kilkenny, va enregistrar la seva mort: "Petronilla de Meath ... va ser condemnada per bruixeria, i per oferir sacrificis als dimonis, va ser lliurada a les flames i cremada. D'altra banda, fins i tot abans d'ella, fins i tot en els temps anteriors no havia set mai vist ni s'havia sentit a parlar de ningú que patís la pena de mort per l'heretgia a Irlanda ".[1]

The Dinner Party, instal·lació de Judy Chicago, al Museu de Brooklyn

Llegat[modifica]

L'artista feminista Judy Chicago li va assignar un lloc en el The Dinner Party, una peça d'instal·lació de 39 dones mítiques i històriques, Petronilla hi està asseguda entre Hildegarda de Bingen i Christine de Pisan. Des de 2007, la peça està exposada permanentment al Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art al Brooklyn Museum de Nova York.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Williams, Bernadette «The Sorcery Trial of Alice kyteler by» (en anglès). History Ireland, 24-01-2013.
  2. 2,0 2,1 A contemporary narrative of the proceedings against Dame Alice Kyteler, prosecuted for sorcery in 1324 by Ledrede, Richard, d. 1360 Bishop of Ossory; Kyteler, Alice fl. 1324, defendant; Wright, Thomas, 1810-1877, ed
  3. The sorcery trial of Alice Kyteler : a contemporary account (1324) together with related documents English translation with introduction and notes / edited by L.S. Davidson and J.O. Ward. Ledrede, Richard de, d. 1360.
  4. «1324: Petronilla de Meath, the first Irish woman burned for heresy» (en anglès). ExecutedToday.com, 03-11-2011.
  5. 5,0 5,1 Renwick Riddell, William «The First Execution for Witchcraft in Ireland» (en anglès). Journal of American Institute of Criminal Law and Criminology Vol. 7 No. 6 (March, 1917) p. 836, 7, 6, Març 1917, pàg. 828-837.