Pierre André de Suffren Saint Tropez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPierre André de Suffren Saint Tropez
Pierre-de-Suffren-Saint-Tropez-par-Pompeo-Girolamo-Batoni.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre André de Suffren Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1729 Modifica el valor a Wikidata
Sant Canat (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1788 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaéglise Sainte-Marie-du-Temple de Paris (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial naval Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, i Regne de França Modifica el valor a Wikidata
Branca militarMarina de França Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall
capitaine de vaisseau (en) Tradueix (1772–1783)
vicealmirall (1783–) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Successió Austríaca, Guerra dels Set Anys i Guerra d'Independència dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
ParesPaul de Suffren (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Hiéronyme de Bruny (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLouis-Jérôme de Suffren Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pierre André de Suffren Saint Tropez (17 de juliol de 1729 - †8 de desembre de 1788) fou un almirall de la marina francesa que es va fer internacionalment famós per la seva reeixida campanya en l'oceà Índic contra la supremacia britànica a la zona.

Biografia[modifica]

Nascut al castell de Saint Canat, prop de Aix-en-Provence, Pierre André fou el tercer fill del marquès de Saint-Tropez. La seva família, segons afirma el seu pare, havia emigrat des de Lucca al segle xiv.

Primera part de la seva carrera[modifica]

A l'edat de vuit anys és nomenat cavaller de l'Ordre de Malta, de la qual rebria més tard el títol de batlle de Suffren. I el 1743 va ingressar en el cos d'oficials de l'Armada francesa com a cadet guarda-marina. A l'octubre de 1744, a bord del Solide, es va veure immers en l'incident de Cap Sicié (Batalla de Toulon), durant la Guerra de Successió Austríaca. A continuació va passar al Pauline, pertanyent a l'esquadra de M. Macnémara, en la qual realitza una expedició a les Antilles. Durant els següents anys participa en diferents expedicions, com la duta a terme en 1746 amb l'objectiu de reprendre l'illa del Cap Bretó  i que va acabar en desastre a causa de plagues i naufragis. En 1747 va ser fet presoner per Edward Hawke, almirall de la marina britànica, en una acció militar al Golf de Biscaia.

Quan la Guerra de Successió Austríaca va arribar a la seva fi, el 1748, Suffren va anar a Malta i va passar diversos anys navegant en les galeres de l'Ordre, tècnicament denominades "caravanes". Després d'una intervenció amb èxits desiguals a la Guerra dels Set Anys, entre 1767 i 1771 va tornar a les caravanes, on fou ascendit de cavaller a comendador de l'Ordre. Des de llavors fins al començament de la Guerra de la Independència dels Estats Units comanda un esquadró d'evolució creat pel Govern francès per a la realització de pràctiques dels seus oficials.

Anys finals[modifica]

Batalla de Trincomalee,  3 de setembre 1782.

Després de la seva intervenció en la Guerra de la Independència dels Estats Units sota les ordres de l'almirall d'Estaing li va ser confiada una divisió destinada a combatre a les forces angleses a l'oceà Índic. Els enfrontaments lliurats en aquesta campanya contra l'almirall Edward Hughes van consagrar definitivament la seva extraordinària capacitat tàctica i la seva sensacional feresa. En batalles com la de Sadras, Trincomalee o Negapatam, va mantenir en escac a la flota anglesa en unes condicions completament desfavorables.

En 1780 va ser nomenat capità del Zélé, amb el comandament d'una flota combinada franco-espanyola que va capturar un gran comboi anglès a l'Oceà Atlàntic. Al seu retorn a França, el 1784, Suffren va ser nomenat tinent general de l'Exèrcit Naval i cavaller de l'Ordre de l'Esperit Sant.  Abassegat d'honors, va morir a París quatre anys més tard.

Històricament Suffren està reconegut com una de les majors figures de la història marítima francesa.

Bibliografia[modifica]

  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  • Histoire du Bailli de Suffren by Ch. Cunat (1852).
  • Journal de Bord du Bailli de Suffren dans l'Inde, edited by M. Mores, published in 1888.
  • The Influence of Sea Power upon History, 1660-1783, by Alfred Thayer Mahan (1890).
  • Mais qui est le bailli de Suffren Saint-Tropez ? Charles-Armand Klein - Mémoires du Sud - Editions Equinoxe, 2000.
  • Taillemite, Étienne. Histoire ignorée de la Marine française (en francès). Editions Perrin, 2010. ISBN 978-2-262-03242-5. 
  • Glanchant, Roger. Suffren et le temps de Vergennes (en francès), 1976. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre André de Suffren Saint Tropez