Vés al contingut

Pobles indígenes de l'Equador

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàPobles indígenes de l'Equador
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusarticle de visió general de Viquipèdia Modifica el valor a Wikidata
Població total1.018.176 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaquítxua, shuar, chachi i Achuar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatEquador Modifica el valor a Wikidata

Les nacionalitats i pobles indígenes de l'Equador són les col·lectivitats que assumeixen una identitat ètnica amb base en la seva cultura, les seves institucions i una història que els defineix com els pobles autòctons del país, descendents de les societats prehispàniques. La República de l'Equador reconeix als pobles i nacionalitats indígenes en definir-se en la seva Constitució Política com una nació intercultural i plurinacional. D'acord amb l'últim cens nacional, realitzat en 2010, 1.018.176 persones s'autodefineixen com a indígenes, representant el 6,5% de la població total.[1]

Pluriculturalidad, multirracialidad i multiétniticidad de l'Estat equatorià

[modifica]

L'Equador és un Estat pluricultural, multiracial i multiètnic, que ha de respectar i estimular el desenvolupament de totes les llengües existents en el seu territori així com la identitat cultural de les nacionalitats que existeixen al seu interior, com les nacionalitats Kichwa, Shuar, Achuar, Chachi, Emberà, Huaorani, Siona, Secoya, Awá, Tsáchila i Cofán, i Zàpara. A l'Equador els pobles i nacionalitats indígenes juguen un rol protagonista. Últimament s'ha aconseguit incorporar en la nova Constitució Política de la República els drets col·lectius de les nacionalitats indígenes. En l'article 1 de la Constitució Política[2] vigent, l'incís Tercer diu: “L'Estat respecta i estimula el desenvolupament de totes les llengües dels equatorians. El castellà és l'idioma oficial. El kichwa, el shuar i els altres idiomes ancestrals són d'ús oficial per als pobles indígenes en els termes que fixa la Llei”; i l'Article 84, Numeral 1, diu: “Mantenir, desenvolupar i enfortir la seva identitat i tradicions en l'espiritual, cultural, lingüístic, social, polític i econòmic”.

Províncies amb major població indígena

[modifica]

Les províncies amb major població indígena són: Chimborazo amb 174.211, Pichincha amb 137.554, Imbabura amb 102.640, Cotopaxi amb 90.437, i Morona Santiago amb 71.538; mentre que en altres províncies, els indígenes són el percentatge de població més nombrós, com en: Napo (56,8%) i Morona Santiago (48,4%) on són la població majoritària.

Condicions de vida

[modifica]

Grups ètnics com els caranquis, tomabelas i cayambis han aconseguit millorar les seves condicions de vida i s'han adaptat fàcilment a la cultura del comerç i la globalització; a pesar els esforços realitzats per diferents organismes governamentals i no-governamentals en pro del reconeixement legal de la cultura i de la qualitat de vida dels pobles originaris de l'Equador, existeixen encara altres grups indígenes amb un alt grau de marginació, discriminació, desnutrició i pobresa extrema que els està portant a l'extinció de la seva cultura.

El camí que han recorregut i construït els pobles indígenes en els últims anys, és de summa importància, amb importants conquestes en el camp educatiu, polític, social, econòmic i cultural. En l'àmbit de llengües indígenes, la Direcció Nacional d'Educació Indígena Intercultural Bilingüe de l'Equador (DINEIB), que es va crear l'any de 1988 com a instància encarregada de portar endavant la tasca educativa, es veu en la necessitat de crear una instància que reguli, estandarditzi i desenvolupi les llengües indígenes, si bé és cert que fins ara s'han escrit obres i s'han desenvolupat alfabets i diccionaris no per a totes les llengües, van ser sota enfocaments diversos d'acord amb els diferents esforços que, cal reconèixer.

Pobles i nacionalitats

[modifica]
Nacionalitats indígenes: Achuar, Waorani, Kichwa de l'Amazònia i Shuar.

El Ministeri Coordinador de Desenvolupament Social, a través del Sistema d'Indicadors de les Nacionalitats i Pobles de l'Equador (SIDENPE), creat pel Consell de Desenvolupament de les Nacionalitats i Pobles de l'Equador (CODENPE) i associat al Sistema Integrat d'Indicadors Socials de l'Equador (SIISE), identifica als grups ètnics en 13 nacionalitats, a més pobles dins de la nacionalitat quítxua que mantenen la seva identitat d'acord amb els seus costums, dialecte, ubicació geogràfica i activitats econòmiques.[3] No obstant això, existeixen algunes imprecisions en aquell llistat, pel fet que existeixen grups ètnics no inclosos en la llista, com els andoas, que a causa de la seva llengua i cultura pròpies, podria definir-se com una nacionalitat; alhora que s'inclouen grups la definició dels quals de la seva identitat comporta encara diversos criteris interns; tal és el cas dels panzaleos; i inclusivament grups sense cap identitat com els quitu-cara.

Nacionalitats

[modifica]

En aquesta llista s'inclouen tots els grups ètnics amb llengua i cultura pròpia.

Regió Nacionalitat Una altra denominació Llengua Família lingüística Població Ubicació
Costa
Awá Cuaiquer, Kwaiker Awá pit Barbacoana 5.513 Carchi
Esmeraldas
Imbabura
Chachi Cayapa Cha'palaachi Barbacoana 10.222 Esmeraldas
Épera Emberá, êbêra, ẽpẽrá, Chocó Sia Pedee Chocó 546 Esmeraldas
Tsachila Colorado Tsáfiki Barbacoana 2.956 Santo Domingo de los Tsáchilas
Sierra
Quítxua
andí
Kichwa de la sierra Kichwa Quítxua 605.162 Totes les províncies andines
Guayas
Zamora Chinchipe
Amazonía
Achuars Jívaro Achuar Chicham Jívara 7.865 Morona Santiago
Pastaza
Andoa Andwa Andwash Zaparoanas 2.462 Pastaza
Cofán A'i, Kofán A'ingaer (Idioma únic) 1.485 Sucumbíos
Waorani Waodani, Huaorani, Sabela, Auca, Wao Huao terero (Idioma únic) 2.416 Napo
Orellana
Pastaza
Quítxua
amazònic
Kichwa de l'Amazònia Kichwa Quítxua 122.882 Napo
Orellana
Pastaza
Sucumbíos
Secoya Airo Pai, Huajoya, Piojé, Encabellado Paicoca Tucana 689 Sucumbíos
Siona Gâ'tɨya Pâín, Ceona, Encabellado Baicoca Tucana 611 Sucumbíos
Shiwiar Jívaro Shiwiar Chicham Jívara 1.198 Pastaza
Shuars Jívaro Shuar Chicham Jívara 79.709 Morona Santiago
Orellana
Pastaza
Zamora Chinchipe
Zàpara Sapara, Kayapwe Sapara Zaparoanas 559 Pastaza

Pobles

[modifica]

En aquesta llista s'inclouen tots els grups ètnics que mantenen la seva identitat d'acord amb els seus costums, dialecte, ubicació geogràfica i activitats econòmiques; de manera ben definida, amb el kichwa com a llengua materna.

Nacionalitat Poble Una altra denominació Població Ubicació
Quichua
andí
Cañari Kañari 28.645 Azuay
Cañar
Caranqui Karanki 11.590 Imbabura
Cayambi Kayampi 33.726 Pichincha
Chibuleo - 5.383 Tungurahua
Guaranga Waranka 16.963 Bolívar
Natabuela - 1.862 Imbabura
Otavalo - 56.675 Imbabura
Pichincha
Panzaleos Kichwa de Cotopaxi 61.026 Cotopaxi
Pichincha
Tungurahua
Puruhá - 136.141 Equador Equador
Pichincha
Quisapincha Kisapincha 10.105 Tungurahua
Salasaka Salasaca 6.445 Tungurahua
Saraguro Sarakuru 17.118 Loja
Zamora Chinchipe
Tomabela - 6.445 Bolívar
Tungurahua
Quitxua
amazònic
Quítxues
del Napo
Napuruna, quijos 104.192 Napo
Orellana
Sucumbíos
Quichuas
de Pastaza
Canelos, sarayakus 17.817 Pastaza

Referències

[modifica]
  1. Resultats del cens a ecuadorencifras.gob
  2. Asamblea Nacional del Ecuador. «Constitución 2008 Dejemos el Pasado Atrás», 20 octubre.
  3. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 9 de setembre de 2016. [Consulta: 31 agost 2016].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Plantilla:Indígenes de Sud-amèrica