Pobresa menstrual
La pobresa menstrual o precarietat menstrual és la dificultat o falta d'accés de les persones amb menstruació a les proteccions higièniques degut a la pobresa. Al món, unes 500 milions de persones viuen amb precarietat menstrual.[1] La precarietat menstrual té sobretot com a origen el cost dels productes higiènics o el seu difícil accés i té com a principal conseqüència l'exclusió de les dones que menstruen.[2] Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el 2019 a l'Estat Espanyol un 28% de dones tenia problemes per a poder adquirir les proteccions higièniques necessàries.[3]
Una dona en edat fèrtil ha de comptar amb una despesa de 240 euros anuals en productes menstruals, bàsicament compreses i tampons, que són els més usats. Això implica més de 8.000 euros en tota la seva vida fèrtil.[4] L'any 2020, Escòcia va ser el primer país del món que va oferir gratuïtament productes d'higiene menstrual en edificis públics.[5] Altres països que han seguit amb iniciatives en aquest sentit són Nova Zelanda, que compta amb un programa de distribució gratuïta en centres escolars;[6] i França, on es distribueixen en centres universitaris des del 2021.[7] El 15 d'agost de 2022 entrà en vigor la llei a Escòcia per la qual la distribució de productes higiènics femenins es fa de forma completament gratuïta i universal en farmàcies i centres educatius.[8][9] A Catalunya també s'estudia la possibilitat de crear programes de distribució de productes higiènics en instituts.[10]
Origen[modifica]
La precarietat menstrual té com a origen la falta d'informació i d'infraestructures adaptades (accessos a l'aigua potable), així com el cost elevat de les proteccions higièniques. Una de cada deu dones no té accés a aquests productes en el món.[1] Als països occidentals, les dones sensesostre, les pobres i les estudiants són particularment afectades en no disposar del pressupost necessari per a la compra d'aquests productes higiènics.[11] Les persones no-binàries i els homes trans també poden patir precarietat menstrual.[12]
Conseqüències[modifica]
Per a la Federació Internacional de Ginecologia i d'Obstetrícia, la pobresa menstrual té com a conseqüència una disminució d'oportunitats en les noies i dones d'arreu del món. Aquestes persones són sovint obligades a concebre les seves pròpies proteccions, de vegades ineficaces i poc o gens higièniques. La falta d'accés a proteccions higièniques té com a principal conseqüència l'exclusió de les dones que menstruen, i en particular, de l'abandonament escolar per a les més joves.[1][10]
La pobresa menstrual és també present a la presó. En aquests llocs de detenció, en general, les dones tan sols reben un conjunt amb els productes bàsics d'higiene que consta sobretot de tovalloletes higièniques. Tot i que tenen sovint accés a proteccions suplementàries, són més cares que en les grans superfícies i procurar-ne la millora sol ser complicat. És per això que certes dones decideixen crear elles mateixes les seves proteccions higièniques, sobretot copes menstruals. Les realitzen a partir d'ampolles reciclades i no compleixen, doncs, les regles sanitàries.[13]
En molts països d'arreu del món, les noies no van a l'escola durant les seves regles perquè no disposen de protecció higiènica, arribant a faltar fins a 145 dies d'escola més que els nois al Regne Unit.[1][14] A l'Estat francès, a 1.7 milions de dones els falta protecció menstrual i les dones són sovint obligades a escollir entre comprar proteccions higièniques o alimentar-se.[12] Algunes dones opten per utilitzar paper de diari, paper de vàter, mitjons o, fins i tot, ampolles d'aigua com a copa menstrual, com fan les preses, atès el difícil accés a proteccions higièniques a preus decents.[15]
Els defectes en higiene lligats a la pobresa menstrual poden causar infeccions, com ara la síndrome de xoc tòxic. És també un problema en relació amb la reinserció en el món laboral o escolar: el 17% de les dones que es beneficien del suport d'associacions que distribueixen proteccions higièniques han faltat a la feina o en trobades per falta de protecció, mentre que el 12% de les noies han faltat a classe.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Month After Month: Period Poverty», 22-02-2019. [Consulta: 20 març 2018].
- ↑ Font Marsal, Marta. «Escollir entre menjar o compreses: el cost de la regla». betevé, 04-07-2021. [Consulta: 14 setembre 2021].
- ↑ Curiel, Marta. «Pobreza menstrual: cuando las mujeres tienen que elegir entre la alimentación y la higiene» (en castellà). Rtve, 16-03-2021. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ «2 de cada 10 dones han patit pobresa menstrual, segons un estudi». CCMA, 21-05-2021. [Consulta: 14 setembre 2021].
- ↑ «Escocia, el primer país donde los productos para la menstruación serán gratis». Público, 26-02-2020. [Consulta: 14 setembre 2021].
- ↑ Frost, Natasha «New Zealand to Roll Out Free Period Products to All Students» (en anglès). The New York Times, 18-02-2021. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Charrier, Liliane. «Précarité menstruelle en France : des protections gratuites pour les étudiantes» (en francès). Tv5 Monde, 23-02-2021. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ «Period Products Act comes into force» (en anglès). Scottish Government, 14-08-2022. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «Les protections périodiques disponibles gratuitement en Ecosse» (en francès). 20 minutes, 14-08-2022. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ 10,0 10,1 «La pobreza menstrual: De bajar la voz para pedir un tampón a no poder pagarlo» (en castellà). Efe, 05-03-2022. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ Anissa Boumediene. «Précarité menstruelle: Comment fait-on quand on n'a pas de quoi acheter serviettes et tampons?». 20 minutes, 28-09-2018. [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Dorothée Duchemin. ««Il a fallu que je choisisse: j’achète des protections hygiéniques ou je mange?»». Slate, 25-03-2019. [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ «Précarité menstruelle : en prison, des femmes fabriquent des cups avec des bouteilles en plastique» (en francès). L'Obs. [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ «Précarité menstruelle : quand avoir ses règles coûte cher». [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ Helena Ergisi. «Des bouteilles en plastique en guise de cups, le système D des prisonnières», 21-03-2019. [Consulta: 23 març 2019].