Pobresa menstrual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La pobresa menstrual o precarietat menstrual és la dificultat o falta d'accés de les persones que tenen la regla a les proteccions higièniques deguda a la pobresa. Al món, unes 500 milions de persones viuen precarietat menstrual.[1] La precarietat menstrual té sobretot com a origen el cost dels productes higiènics o el seu difícil accés i té com a principal conseqüència l'exclusió de les persones que menstruen.[2]

Una dona en edat fèrtil ha de comptar amb una despesa de 240 euros anuals en productes menstruals, bàsicament compreses i tampons, que són els més usats. Això implica més de 8.000 euros en tota la vida fèrtil.[3] L'any 2020, Escòcia va ser el primer país del món que va oferir gratuïtament productes d'higiene menstrual en edificis públics.[4]

Origen[modifica]

La precarietat menstrual té com a origen la falta d'informació i d'infraestructures adaptades (accessos a l'aigua potable), així com el cost elevat de les proteccions higièniques. Una de cada deu dones no té accés a aquests productes en el món[1] Als països occidentals, les dones sensesostre, les persones pobres i les estudiants són particularment afectades en no disposar del pressupost necessari per a la compra d'aquests productes higiènics.[5] Les dones (cisgènere), les persones no-binàries i els homes trans poden patir precarietat menstrual.[6]

Conseqüències[modifica]

Per a la Federació Internacional de Ginecologia i d'Obstetrícia, la pobresa menstrual té com a conseqüència una disminució d'oportunitats en les noies i dones d'arreu del món. Aquestes persones són sovint obligades a concebre les seves pròpies proteccions, de vegades ineficaces i poc o gens higièniques. La falta d'accés a proteccions higièniques té com a principal conseqüència l'exclusió de les persones que menstruen, i en particular, de l'abandonament escolar per a les més joves.[1]

La pobresa menstrual és també present a la presó. En aquests llocs de detenció, en general, les dones tan sols reben un conjunt amb els productes bàsics d'higiene que consta sobretot de tovalloletes higièniques. Tot i que tenen sovint accés a proteccions suplementàries, són més cares que en les grans superfícies i procurar-ne la millora sol ser complicat. És per això que certes dones decideixen crear elles mateixes les seves proteccions higièniques, sobretot copes menstruals. Les realitzen a partir d'ampolles reciclades i no compleixen, doncs, les regles sanitàries.[7]

En molts països d'arreu del món, les noies no van a l'escola durant les seves regles perquè no disposen de protecció higiènica, arribant a faltar fins a 145 dies d'escola més que els nois al Regne Unit.[1][8] A l'Estat francès, a 1.7 milions de dones els falta protecció menstrual i les dones són sovint obligades a escollir entre comprar proteccions higièniques o alimentar-se.[6] Algunes dones opten per utilitzar paper de diari, paper de vàter, mitjons o, fins i tot, ampolles d'aigua com a copa menstrual, com fan les preses, atès el difícil accés a proteccions higièniques a preus decents.[9]

Els defectes en higiene lligats a la pobresa menstrual poden causar infeccions, com ara la síndrome de xoc tòxic. És també un problema en relació amb la reinserció en el món laboral o escolar: el 17% de les dones que es beneficien del suport d'associacions que distribueixen proteccions higièniques han faltat a la feina o en trobades per falta de protecció, mentre que el 12% de les noies han faltat a classe.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Month After Month: Period Poverty», 22-02-2019. [Consulta: 20 març 2018].
  2. Font Marsal, Marta. «Escollir entre menjar o compreses: el cost de la regla» (en català). betevé, 04-07-2021. [Consulta: 14 setembre 2021].
  3. «2 de cada 10 dones han patit pobresa menstrual, segons un estudi» (en català). CCMA, 21-05-2021. [Consulta: 14 setembre 2021].
  4. «Escocia, el primer país donde los productos para la menstruación serán gratis». Público, 26-02-2020. [Consulta: 14 setembre 2021].
  5. Anissa Boumediene. «Précarité menstruelle: Comment fait-on quand on n'a pas de quoi acheter serviettes et tampons?». 20 minutes, 28-09-2018. [Consulta: 20 març 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 Dorothée Duchemin. ««Il a fallu que je choisisse: j’achète des protections hygiéniques ou je mange?»». Slate, 25-03-2019. [Consulta: 27 març 2017].
  7. «Précarité menstruelle : en prison, des femmes fabriquent des cups avec des bouteilles en plastique» (en francès). L'Obs. [Consulta: 7 maig 2019].
  8. «Précarité menstruelle : quand avoir ses règles coûte cher». [Consulta: 20 març 2019].
  9. Helena Ergisi. «Des bouteilles en plastique en guise de cups, le système D des prisonnières», 21-03-2019. [Consulta: 23 març 2019].

Vegeu també[modifica]