Síndrome de xoc tòxic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaSíndrome de xoc tòxic
Tipus commensal bacterial infectious disease
Especialitat infectologia
Medicació Naloxona, Hormona antidiürètica, Simvastatina, Cortisol, clonidine, dexamethasone, adrenalina i phenylephrine
Classificació
CIM-10 A48.3
CIM-9 040.82
Recursos externs
DiseasesDB 13187
MedlinePlus 000653
eMedicine med/2292 emerg/600 derm/425 ped/2269
Patient UK Toxic-Shock-Syndrome
MeSH D012772
UMLS CUI C0600327
DOID DOID:14115
Modifica dades a Wikidata

La síndrome de xoc tòxic (TSS, de l'anglès Toxic shock syndrome) o síndrome de xoc tòxic per estafilococs és una infecció molt poc freqüent però molt perillosa, que pot produir la mort, produïda pel bacteri estafilococ daurat. Pot afectar homes i dones de totes les edats. Existeix una síndrome similar, anomenada síndrome tòxic similar al xoc, TSLS (per les sigles en anglès), que es diferencia bàsicament en el tipus de bacteris que la produeixen, que són estreptococs en comptes d'estafilococs.[1]

Causes[modifica]

La síndrome de xoc tòxic és causada per una toxina produïda pels bacteris Staphylococcus aureus o, en el cas de la síndrome tòxica similar al xoc, per Streptococcus pyogenes, presents al cos humà.

Els primers casos descrits d'aquesta síndrome es van fer cap als anys 70 i 80 del segle XX, quan es van difondre els tampons de gran absorció, i es relacionaven principalment amb dones en període menstrual que estaven utilitzant tampons. En l'actualitat els fabricants de tampons els fabriquen menys absorbents, encara que calgui canviar-los més freqüentment, perquè no absorbeixin tanta flora vaginal i no quedi la vagina indefensa front als elements externs (per exemple el mateix tampó). Això ha fet descendir la incidència d'aquesta síndrome a causa dels tampons en un 40%.

D'altra banda, estudis posteriors han mostrat que pot aparèixer en dones que no estiguin usant tampons, o en nenes i postmenopàusiques, i també en homes. Actualment, una mica més de la meitat dels casos estan associats a l'ús del tampó i la resta a altres causes, com un part, avortament, ferides quirúrgiques en general, menstruació (sense ús de tampó), cirurgia, infecció per Staphylococcus aureus i tota mena d'altres cossos estranys que hom pugui introduir al cos, com els taps per aturar el sagnat nasal i els anticonceptius de barrera (diafragma, esponja vaginal, etc.).[1]

Símptomes[modifica]

Els símptomes de la síndrome de xoc tòxic apareixen de manera sobtada i pot ser que no siguin tots presents. Inclouen febre sobtada a més de 39 °C, vòmits, diarrea, mal de cap, mal de gola, erupció cutània semblant a quan la pell es crema (es torna vermella) a causa del sol (i de fet es pot pelar al cap d'uns dies, també), dolors musculars, mareig i desmai.[2]

Tractament[modifica]

La síndrome de xoc tòxic és una emergència mèdica. Aquesta síndrome és molt perillosa, ja que produeix la mort a la meitat dels casos i, als altres, és possible que reaparegui un cop finalitzada. El tractament comença abans de tot per extreure el possible objecte estrany que l'hagi pogut produir, si n'hi ha, com per exemple un tap al nas, i el drenatge de la zona afectada, en aquest exemple el nas, o pot ser una ferida quirúrgica, etc. Segons el cas, es poden administrar antibiòtics i si és necessari tractament enfocat a mantenir les funcions vitals importants que puguin estar afectades, com diàlisi (si hi ha problemes renals greus), mètodes per a controlar la pressió sanguínia o l'aplicació de líquids intravenosos.[1]

Incidència[modifica]

Tot i que ha baixat molt des de fa trenta anys, la meitat de casos encara es dóna en dones menstruants. La síndrome de xoc tòxic per infecció amb estreptococs és més freqüent en nens i gent gran. Altres poblacions amb risc inclouen persones amb diabetis, VIH, malalties cròniques pulmonars o malalties cardíaques.[3]

A Europa la incidència de malaltia invasiva per Estreptococus Beta-hemolític del Grup A (EGA), segons un estudi de 2005, varia entre 0,4 casos anuals per a cada 100.000 habitants i 4,8 casos anuals per a cada 100.000 habitants.[4] Des de 2002 a Europa hi ha un projecte, anomenat Strep-EURO, al qual participen 11 països (Espanya no) i que es dedica a la investigació i vigilància d'aquestes malalties. A Espanya no hi ha casos comptabilitzats i només hi ha casos descrits en persones drogodependents.[5]

TSS, tampons i compreses[modifica]

Aquesta malaltia s'associa a nivells d'absorció molt alts als tampons, sembla que no a les compreses, i és per això que s'han deixat de fabricar tampons amb polímer superabsorbent (SAP). Els fabricants però van acordar que els seus envasos informarien sobre aquesta síndrome.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Síndrome de shock tóxico Enciclopèdia mèdica Medline Plus, un "servei de la biblioteca nacional de medicina de Estats Units i els instituts nacionals de la salut", 6 de juny de 2010 (castellà) (anglès)
  2. Informació per la vostra salut: Síndrome de Xoc Tòxic Laboratoris Vendôme SAS, a la web comercial d'una marca de tampons i compreses, 6 de juny de 2010 (francès)
  3. University of Virginia, El Síndrome del shock tóxico
  4. The epidemiology of severe Streptococcus pyogenes associated disease in Europe. De Lamagni T, Efstratiou A, Vuopio-Varkila J, Jasir A i Schalen C. Euro Surveill 2005; 10: 179-84 (anglès)
  5. Estudio sobre el brote de síndrome de shock tóxico estreptocócico en una guardería de Cantabria en 2006 Revista Española de Salud Pública, vol.82 no.1, Madrid, 2008 doi:10.1590/S1135-57272008000100007 (castellà)
  6. Anàlisi de tampons i compreses Publicació digital Consumer Eroski, 2009

Enllaços externs[modifica]