Polinomi de Laurent
Un polinomi de Laurent és una generalització de la noció de polinomi on es permet que la indeterminada prengui potències negatives.[1] Van ser introduïts pel matemàtic francès Pierre Alphonse Laurent l'any 1843 per a l'estudi de les funcions, amb la finalitat de generalitzar la sèrie de Taylor a través de la sèrie de Laurent. Apareixen en nombroses branques de les matemàtiques i de la física teòrica, en particular en àlgebra, en l'estudi de les algèbres de Lie i en relació amb l'anàlisi de Fourier.
Definició
[modifica]Sigui A un anell commutatiu, un polinomi de Laurent és una expressió de la forma :
on només hi ha una quantitat finita de coeficients que siguin diferents del zero de A.
L'anell dels polinomis de Laurent
[modifica]El conjunt dels polinomis de Laurent a coeficients en un anell commutatiu A es denota (en la indeterminada X). Aquest conjunt està proveït d'una estructura d'anell amb les mateixes operacions que l'anell de polinomis a coeficients en A. En particular, l'anell dels polinomis de Laurent s'obté com a localització de l'anell de polinomis.
Per tant, té les operacions següents :
A més, l'estructura natural de A-mòdul permet definir la multiplicació per un escalar:
- .
Propietats
[modifica]L'anell A[X, X−1] és un subanell de l'anell de les fraccions racionals A(X). Igualment, també és un subanell del cos de les sèries de Laurent formals A((X)).
L'anell A[X, X−1] és un anell noetherià però no pas artinià. És isomorf a l'anell de grup ℤA i hereta per tant una estructura commutativa i cocommutativa d'àlgebra de Hopf. Si A és un cos, llavors A[X, X−1] és una A-àlgebra.
Referències
[modifica]- ↑ Weisstein, Eric W. «Laurent Polynomial» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2025].