Polyomavirus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPolyomavirus Modifica el valor a Wikidata
Polyomavirus.jpg
Microfotografia mostrant una cèl·lula infectada de polyomavirus. Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup I (dsDNA)
Taxonomia
FamíliaPolyomaviridae
GènerePolyomavirus Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Polyomavirus és un gènere de virus que és l'únic dins la família Polyomaviridae.[14] El nom deriva del grec i es refereix a la capacitat de produir molts tumors (Poli-oma). El polyomavirus murí va ser el primer polyomavirus que va ser descobert pel viròleg Ludwik Gross el 1953.[15] Posteriorment, s'han descobert molts polyomavirus que infecten diferents espècies d'aus[16] o de mamífers.[17] Els Polyomavirus s'han estudiat molt pel seu paper com a virus causants de tumors en humans i altres animals,[18] portant a descobriments importants en carcinogènesi, en replicació d'ADN i processament de proteïnes.[19] No obstant això, encara molts aspectes del comportament d'aquests virus són motiu de controvèrsia.[20]

Els Polyomaviruses són virus d'ADN bicatenaris de mida petita (40-50 nanòmetres de diàmetre), en forma d'icosàedre i que no tenen embolcall de lipoproteïna.[21] Són potencialment oncogènics (poden causar un tumor cancerós), tenen la capacitat d'afectar cèl·lules de naturalesa molt dispar[22] i sovint persisteixen en l'hoste com una infecció latent.[23][24]

El gènere Polyomavirus era un dels dos gèneres de la família, ja obsoleta, Papovaviridae[25] (l'altre gènere era Papillomavirus el qual està ara assignat a la família Papillomaviridae).[26]

Classificació[modifica]

Els Polyomavirus estan dividits en tres clades (grups principals genèticament relacionats) de característiques diverses i amb soques de virulència molt dispar:[27] el clade SV40,[28] el clade de les aus[29] i el clade dels rosegadors múrids.[30]

Polyomavirus humans[modifica]

S'han trobat catorze polyomavirus que infectan els humans.[31] Quatre d'ells (JC virus,[32] BK virus,[33] KI virus[34] i WU virus) estan estretament relacionats amb infeccions per SV40 i es difícil diferenciar la seva patogènia de la d'aquest.[35][36] El polyomavirus de les cèl·lules de Merkel (MCV) és altament divergent dels altres i manté semblances amb els polyomavirus dels múrids.[37] Ha estat demostrada l'existència d'un vincle causal entre la infecció pel MCV i el desenvolupament del carcinoma homònim.[38][39] El virus WU, anomenat també polyomavirus humà 4, s'ha identificat en mostres provinents de persones amb infeccions respiratòries agudes.[40][41]

  • El JC virus (virus John Cunningham) pot infectar el sistema respiratori, ronyó, o cervell. Té un alt neurotropisme (afinitat pel teixit nerviós) i és l'agent causal de la leucoencefalopatia multifocal progressiva,[42][43] una patologia oportunista desmielinitzant que -ara per ara- no té cap tractament efectiu[44] caracteritzada per la lisi infecciosa de les cèl·lules glials.[45] Les evidències sobre el seu paper en la formació de tumors no es consideren prou concloents.[46]
  • El BK virus (inicials del malalt trasplantat renal en el que fou aïllat aquest virus per primera vegada l'any 1971)[47] o VBK produeix una infecció respiratòria suau i pot afectar els ronyons dels trasplantats immunodeprimits,[48] provocant una nefropatia de gravetat variable.[49][50] També ha estat detectat en receptors de trasplantaments cardíacs (virúria en un 19% dels casos i virèmia en un 5%) i de pulmó.[51] S'han descrit nefropaties per VBK després de trasplantaments autòlegs de cèl·lules mare.[52] És considerat un virus potencialment cancerigen i se sap que roman latent al tracte urogenital,[53][54] però es desconeix a hores d'ara si actua de forma directa o com a factor coadjuvant en determinats processos neoplàsics.[55] Ocasionalment, s'aïlla en mostres neurològiques.[56][57]

S'ha vist per exemple que als Estats Units el ~80% de la població té anticossos d'aquests dos virus per haver-ne estat en contacte.[58] La coexistència de múltiples polyomavirus en un mateix hoste és un fet possible.[59]

Referències[modifica]

  1. UniProt «African green monkey polyomavirus» (en anglès). Taxonomy. UniProt Consortium, 2018 Maig 31; TI12480 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 21 març 2020].
  2. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2020; Feb 28 (rev). «Yellow baboon polyomavirus 2» (en anglès) p. 1. [Consulta: 23 març 2020].
  3. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2020; Gen 22 (rev). «Human polyomavirus 1» (en anglès) p. 2. [Consulta: 30 març 2020].
  4. UniProt «Bovine polyomavirus (BPyV) (Bos taurus polyomavirus 1)» (en anglès). Taxonomy. UniProt Consortium, 2018 Maig 31; TI1891754 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 21 març 2020].
  5. UniProt «Aves polyomavirus 1» (en anglès). Taxonomy. UniProt Consortium, 2020 Gen 7; TI1891747 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 23 març 2020].
  6. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2019; Nov 13 (rev). «Mesocricetus auratus polyomavirus 1» (en anglès) p. 2. [Consulta: 22 març 2020].
  7. UniProt «JC polyomavirus (JCPyV) (JCV)» (en anglès). Proteomes. UniProt Consortium, 2019 Nov 29; UP000103284 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 20 abril 2020].
  8. IARC Monographs 104. 2018; Jun. «Merkel cell polyomavirus» (en anglès) p. 309-350. [Consulta: 20 abril 2020].
  9. UniProt «Murine polyomavirus (strain Kilham) (MPyV) (Murine pneumotropic virus)» (en anglès). Taxonomy. UniProt Consortium, 2018 Maig 31; TI10638 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 21 març 2020].
  10. IRMNG taxon details. 2011; Des 31 (ID11460313 rev). «Murine polyomavirus» (en anglès) p. 2. [Consulta: 20 abril 2020].
  11. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2016; Jul 26 (rev). «Rabbit kidney vacuolating virus» (en anglès) p. 1. [Consulta: 22 març 2020].
  12. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2018; Ag 13 (rev). «Simian virus 12» (en anglès) p. 2. [Consulta: 22 març 2020].
  13. IARC Monographs 104. 2018; Jun. «Simian virus 40» (en anglès) p. 133-214. [Consulta: 30 març 2020].
  14. Moens U, Calvignac-Spencer S, Lauber C, Ramqvist T, et al «ICTV Virus Taxonomy Profile: Polyomaviridae» (en anglès). J Gen Virol, 2017 Jun; 98 (6), pp: 1159-1160. DOI: 10.1099/jgv.0.000839. PMC: 5656788. PMID: 28640744 [Consulta: 20 març 2020].
  15. Gross, L «A filterable agent, recovered from Ak leukemic extracts, causing salivary gland carcinomas in C3H mice». Proceedings of the Society for Experimental Biology and Medicine. Society for Experimental Biology and Medicine, 83, 2, Juny 1953, pàg. 414–421. DOI: 10.3181/00379727-83-20376. ISSN: 1525-1373. PMID: 13064287.
  16. Johne R, Müller H «Polyomaviruses of Birds: Etiologic Agents of Inflammatory Diseases in a Tumor Virus Family» (en anglès). J Virol, 2007 Nov; 81 (21), pp: 11554-11559. DOI: 10.1128/JVI.01178-07. PMC: 2168798. PMID: 17715213 [Consulta: 30 març 2020].
  17. Ehlers B, Anoh AE, Ben Salem N, Broll S, et al «Novel Polyomaviruses in Mammals from Multiple Orders and Reassessment of Polyomavirus Evolution and Taxonomy» (en anglès). Viruses, 2019 Oct 10; 11 (10), pii: E930. PMID: 31658738. DOI: 10.3390/v11100930. PMC: 6833039 [Consulta: 28 abril 2020].
  18. Benjamin, TL «Polyoma virus: old findings and new challenges» (en anglès). Virology, 2001 Oct 25; 289 (2), pp: 167-173. ISSN 1096-0341. DOI: 10.1006/viro.2001.1124. PMID: 11689038 [Consulta: 28 abril 2020].
  19. Moens U, Krumbholz A, Ehlers B, Zell R, et al «Biology, evolution, and medical importance of polyomaviruses: An update» (en anglès). Infect Genet Evol, 2017 Oct; 54, pp: 18-38. ISSN 1567-1348. DOI: 10.1016/j.meegid.2017.06.011. PMID: 28634106 [Consulta: 7 juny 2018].
  20. Jiang M, Abend JR, Johnson SF, Imperiale MJ «The Role of Polyomaviruses in Human Disease» (en anglès). Virology, 2009 Feb 20; 384 (2), pp: 266-273. DOI: 10.1016/j.virol.2008.09.027. PMC: 2661150. PMID: 18995875 [Consulta: 30 març 2020].
  21. Neu U, Stehle T, Atwood WJ «The Polyomaviridae: Contributions of virus structure to our understanding of virus receptors and infectious entry» (en anglès). Virology, 2009 Feb 20; 384 (2), pp: 389-399. PMID: 19157478. DOI: 10.1016/j.virol.2008.12.021. PMC: 2663363 [Consulta: 29 març 2020].
  22. Feltkamp MCW, Kazem S, van der Meijden E, Lauber C, Gorbalenya AE «From Stockholm to Malawi: recent developments in studying human polyomaviruses» (en anglès). J Gen Virol, 2013 Mar; 94 (Pt 3), pp: 482-496. ISSN 1465-2099. DOI: 10.1099/vir.0.048462-0. PMID: 23255626 [Consulta: 29 març 2020].
  23. Imperiale MJ, Jiang M «Polyomavirus Persistence» (en anglès). Annu Rev Virol, 2016 Set 29; 3 (1), pp: 517-532. ISSN 2327-0578. DOI: 10.1146/annurev-virology-110615-042226. PMID: 27501263 [Consulta: 13 maig 2020].
  24. Bhattacharjee S, Chattaraj S «Entry, infection, replication, and egress of human polyomaviruses: an Update» (en anglès). Can J Microbiol, 2017 Mar; 63 (3), pp: 193-211. ISSN 1480-3275. DOI: 10.1139/cjm-2016-0519. PMID: 28177804 [Consulta: 22 març 2020].
  25. Sander, D «Papovaviridae» (en anglès). The Big Picture Book of Viruses, 1995; Maig, pàgs: 1 [Consulta: 21 març 2020].
  26. Johne R, Buck CB, Allander T, Atwood WJ, et al «Taxonomical developments in the family Polyomaviridae» (en anglès). Arch Virol, 2011 Set; 156 (9), pp: 1627-1634. DOI: 10.1007/s00705-011-1008-x. PMC: 3815707. PMID: 21562881 [Consulta: 20 març 2020].
  27. Pérez-Losada M, Christensen RG, McClellan DA, et al «Comparing phylogenetic codivergence between polyomaviruses and their hosts» (en anglès). Journal of Virology, 80, 12, Juny 2006, pàg. 5663–5669. DOI: 10.1128/JVI.00056-06. PMC: 1472594. PMID: 16731904.
  28. Forsman ZH, Lednicky JA, Fox GE, Willson RC, et al «Phylogenetic analysis of polyomavirus simian virus 40 from monkeys and humans reveals genetic variation» (en anglès). J Virol, 2004 Set; 78 (17), pp: 9306-9316. DOI: 10.1128/JVI.78.17.9306-9316.2004. PMC: 506915. PMID: 15308725 [Consulta: 7 juny 2018].
  29. Shen PS, Enderlein D, Nelson CD, Carter WS, et al «The structure of avian polyomavirus reveals variably sized capsids, nonconserved inter-capsomere interactions, and a possible location of the minor capsid protein VP4» (en anglès). Virology, 2011 Mar 1; 411 (1), pp: 142–152. DOI: 10.1016/j.virol.2010.12.005. PMC: 3057058. PMID: 21239031 [Consulta: 7 juny 2018].
  30. Buch MH, Liaci AM, O'Hara SD, Garcea RL, et al «Structural and Functional Analysis of Murine Polyomavirus Capsid Proteins Establish the Determinants of Ligand Recognition and Pathogenicity» (en anglès). PLoS Pathog, 2015 Oct; 11 (10), pp: e1005104. DOI: 10.1371/journal.ppat.1005104. PMC: 4608799. PMID: 26474293 [Consulta: 7 juny 2018].
  31. Calvignac-Spencer S, Feltkamp MC, Daugherty MD, Moens U, et al «A taxonomy update for the family Polyomaviridae» (en anglès). Arch Virol, 2016 Jun; 161 (6), pp: 1739-1750. ISSN 0304-8608. DOI: 10.1007/s00705-016-2794-y. PMID: 26923930 [Consulta: 29 abril 2018].
  32. Zheng HC, Yan L, Cui L, Guan YF, Takano Y «Mapping the history and current situation of research on John Cunningham virus – a bibliometric analysis» (en anglès). BMC Infect Dis, 2009 Mar 11; 9, pp: 28. DOI: 10.1186/1471-2334-9-28. PMC: 2667186. PMID: 19284593 [Consulta: 22 març 2020].
  33. Bennett SM, Broekema NM, Imperiale MJ «BK polyomavirus: emerging pathogen» (en anglès). Microbes Infect, 2012 Ag; 14 (9), pp: 672-683. DOI: 10.1016/j.micinf.2012.02.002. PMC: 3568954. PMID: 22402031 [Consulta: 4 abril 2020].
  34. Allander T, Andreasson K, Gupta S, Bjerkner A, et al «Identification of a Third Human Polyomavirus» (en anglès). J Virol, 2007 Abr; 81 (8), pp: 4130-4136. DOI: 10.1128/JVI.00028-07. PMC: 1866148. PMID: 17287263 [Consulta: 22 març 2020].
  35. Poulin DL, DeCaprio JA «Is there a role for SV40 in human cancer?». Journal of Clinical Oncology, 24, 26, Setembre 2006, pàg. 4356–4365. DOI: 10.1200/JCO.2005.03.7101. PMID: 16963733.
  36. zur Hausen, H «SV40 in human cancers--an endless tale?». International Journal of Cancer, 107, 5, Desembre 2003, pàg. 687. DOI: 10.1002/ijc.11517. PMID: 14566815.
  37. Spurgeon ME, Lambert PF «Merkel Cell Polyomavirus: A Newly Discovered Human Virus with Oncogenic Potential» (en anglès). Virology, 2013 Gen 5; 435 (1), pp: 118-130. DOI: 10.1016/j.virol.2012.09.029. PMC: 3522868. PMID: 23217622 [Consulta: 20 març 2020].
  38. Liu W, MacDonald M, You J «Merkel cell polyomavirus infection and Merkel cell carcinoma» (en anglès). Curr Opin Virol, 2016 Oct; 20, pp: 20-27. DOI: 10.1016/j.coviro.2016.07.011. PMC: 5102790. PMID: 27521569 [Consulta: 20 març 2020].
  39. Llombart, B; Requena, C; Cruz, J «Actualización en el carcinoma de células de Merkel: Epidemiología, etiopatogenia, clínica, diagnóstico y estadificación» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2017 Mar; 108 (2), pp: 108-119. ISSN 1578-2190. DOI: 10.1016/j.ad.2016.07.022. PMID: 27770997 [Consulta: 28 abril 2020].
  40. Kleines M, Häusler M, Krüttgen A, Scheithauer S «WU Polyomavirus (WUPyV): A Recently Detected Virus Causing Respiratory Disease?» (en anglès). Viruses, 2009 Des; 1 (3), pp: 678-688. DOI: 10.3390/v1030678. PMC: 3185540. PMID: 21994565 [Consulta: 12 abril 2020].
  41. Kennedy JL, Denson JL, Schwalm KS, Stoner AN, et al «Complete Genome Sequence of a Novel WU Polyomavirus Isolate from Arkansas, USA, Associated with Acute Respiratory Infection» (en anglès). Genome Announc, 2017 Gen 12; 5 (2), pii: e01452-16. DOI: 10.1128/genomeA.01452-16. PMC: 5256223. PMID: 28082496 [Consulta: 12 abril 2020].
  42. Pietropaolo V, Prezioso C, Bagnato F, Antonelli G «John Cunningham virus: an overview on biology and disease of the etiological agent of the progressive multifocal leukoencephalopathy» (en anglès). New Microbiol, 2018 Abr 5; 41 (1) [Epub AoP], pàgs: 23. ISSN 1121-7138. PMID: 29620790 [Consulta: 7 juny 2018].
  43. Kartau M, Sipilä JO, Auvinen E, Palomäki M, Verkkoniemi-Ahola A «Progressive Multifocal Leukoencephalopathy: Current Insights» (en anglès). Degener Neurol Neuromuscul Dis, 2019 Des 2; 9, pp: 109-121. PMID: 31819703. DOI: 10.2147/DNND.S203405. PMC: 6896915 [Consulta: 13 maig 2018].
  44. Jelcic I, Combaluzier B, Jelcic I, Sospedra M, et al «Prevention and therapy of JC polyomavirus-mediated progressive multifocal leukoencephalopathy - a realistic possibility?» (en anglès). Swiss Med Wkly, 2017 Oct 31; 147, pp: w14520. DOI: 10.4414/smw.2017.14520. ISSN: 1424-3997. PMID: 29120025 [Consulta: 22 març 2020].
  45. Adiele, RC; Adiele, CA «Progressive Multifocal Leukoencephalopathy» (en anglès). J Mult Scler, 2014; 1 (118), pàgs: 5. DOI: 10.4172/2376-0389.1000118. ISSN: 2376-0389 [Consulta: 4 abril 2020].
  46. Delbue S, Comar M, Ferrante P «Review on the role of the human Polyomavirus JC in the development of tumors» (en anglès). Infect Agent Cancer, 2017 Feb 3; 12, pp: 10. DOI: 10.1186/s13027-017-0122-0. PMC: 5292005. PMID: 28174598 [Consulta: 4 abril 2020].
  47. Sawinski D, Goral S «BK virus infection: an update on diagnosis and treatment». Nephrol Dial Transplant, 2015 Feb; 30 (2), pp: 209-217. ISSN 0931-0509. DOI: 10.1093/ndt/gfu023. PMID: 24574543 [Consulta: 25 abril 2020].
  48. Burgos D, Jironda C, Martín M, González-Molina M, Hernández D «Nefropatía asociada a infección por poliomavirus BK» (en castellà). Nefrologia, 2010; 30 (6), pp: 613-617. ISSN 1989-2284. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2010.Oct.10587. PMID: 21113209 [Consulta: 7 juny 2018].
  49. Dekeyser M, François H, Beaudreuil S, Durrbach A «Polyomavirus-specific cellular immunity: from BK-virus-specific cellular immunity to BK-virus-associated nephropathy?». Front Immunol, 2015 Jun 16; 6, pp: 307. PMID: 26136745. DOI: 10.3389/fimmu.2015.00307. PMC: 4468917 [Consulta: 4 maig 2020].
  50. Jamboti, JS «BK virus nephropathy in renal transplant recipients». Nephrology (Carlton), 2016 Ag; 21 (8), pp: 647-654. ISSN 1440-1797. DOI: 10.1111/nep.12728. PMID: 26780694 [Consulta: 4 maig 2020].
  51. Barten MJ, Zuckermann A «BK Virus: A Cause for Concern in Thoracic Transplantation?» (en anglès). Ann Transplant, 2018 Maig 11; 23, pp: 310-321. DOI: 10.12659/AOT.908429. ISSN: 2329-0358. PMID: 29748530 [Consulta: 7 juny 2018].
  52. Malavade T, Cassol C, John R, Husain S, et al «Polyomavirus Nephropathy in Autologous Stem Cell Transplantation» (en anglès). Kidney Int Rep, 2018 Gen 5; 3 (3), pp: 748-751. DOI: 10.1016/j.ekir.2017.12.014. PMC: 5976869. PMID: 29854985 [Consulta: 7 juny 2018].
  53. van Aalderen MC, Yapici Ü, van der Pol JA, de Reijke TM, et al «Polyomavirus BK in the pathogenesis of bladder càncer» (en anglès). Neth J Med, 2013 Gen; 71 (1), pp: 26-28. ISSN: 1872-9061. PMID: 23412820 [Consulta: 23 març 2020].
  54. Yin WY, Lee MC, Lai NS, Lu MC «BK virus as a potential oncovirus for bladder cancer in a renal transplant patient» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2015 Abr; 114 (4), pp: 373-374. ISSN 0929-6646. DOI: 10.1016/j.jfma.2012.02.019. PMID: 25839773 [Consulta: 24 abril 2020].
  55. Levican J, Acevedo M, León O, Gaggero A, Aguayo F «Role of BK human polyomavirus in cancer» (en anglès). Infect Agent Cancer, 2018 Abr 5; 13, pp: 12. DOI: 10.1186/s13027-018-0182-9. PMC: 5887205. PMID: 29632550 [Consulta: 7 juny 2018].
  56. Bárcena Panero, A «Caracterización de la infección neurológica por poliomavirus BK -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultad de Medicina, UCM, 2013 Gen; ID17716, pàgs: 162 [Consulta: 30 març 2020].
  57. Darbinyan A, Major EO, Morgello S, Holland S, et al «BK virus encephalopathy and sclerosing vasculopathy in a patient with hypohidrotic ectodermal dysplasia and immunodeficiency» (en anglès). Acta Neuropathol Commun, 2016 Jul 13; 4 (1), pp: 73. DOI: 10.1186/s40478-016-0342-3. PMC: 4944483. PMID: 27411570 [Consulta: 20 març 2020].
  58. Gossai A, Waterboer T, Nelson HH, Michel A, et al «Seroepidemiology of Human Polyomaviruses in a US Population» (en anglès). Am J Epidemiol, 2016 Gen 1; 183 (1), pp: 61-69. DOI: 10.1093/aje/kwv155. PMC: 5006224. PMID: 26667254 [Consulta: 9 maig 2020].
  59. Rinaldo CH, Hirsch HH «The human polyomaviruses: from orphans and mutants to patchwork family» (en anglès). APMIS, 2013 Ag; 121 (8), pp: 681-684. ISSN . DOI: 10.1111/apm.12125. PMID: 23781946 [Consulta: 13 maig 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polyomavirus