Premi de la Crítica de poesia gallega

Premi de la Crítica de poesia gallega
Tipus	premi literari
Part de	Premio de la Crítica Española
Vigència	1976 -
Estat	Espanya
Llengua del terme, de l'obra o del nom	gallec
Gènere	poesia
Guanyador	Celso Emilio Ferreiro, Per l'obra Onde o mundo se chama Celanova (fr) (1976); Salvador García-Bodaño, Per l'obra Tempo de Compostela (gl) (1978); Eduardo Moreiras Collazo (1979); Xohana Torres Fernández (1980); Claudio Rodríguez Fer (1981); Xoán-Manuel Casado (1982); Vítor Vaqueiro (1983); Miguel-Anxo Fernán-Vello (1984); Antón Avilés de Taramancos, Per l'obra Cantos caucanos (gl) (1985); Xosé María Álvarez Cáccamo (1986); Xavier Rodríguez Baixeras (1987); Ramiro Fonte (1988); Luis González Tosar (1989); Fermín Bouza Álvarez (1990); Gonzalo Navaza Blanco (1991); Xavier Rodríguez Barrio (1992); Xulio López Valcárcel (1993); Xosé Luis Méndez Ferrín, Per l'obra Estirpe (1994); Ramiro Fonte (1995); Pilar Pallarés García (1996); Xavier Rodríguez Baixeras (1997); Yolanda Castaño Pereira (1998); Manuel Álvarez Torneiro (1999); Gonzalo Navaza Blanco (2000); Manuel Forcadela (2001); Xavier Seoane (2002); Xulio López Valcárcel (2003); Miguel-Anxo Fernán-Vello (2004); Román Raña (2005); Manuel Vilanova (2006); Helena de Carlos (2007); Chus Pato (2008); Luz Pozo (2009); Marga do Val (2010); Olga Novo (2011); Manuel Álvarez Torneiro (2012); Berta Dávila (2013); Gonzalo Hermo (2014); María do Cebreiro Rábade Villar (2015); Eva Veiga (2016); Lupe Gómez (2017); Pilar Pallarés García (2018); Olga Novo, Per l'obra Feliz Idade (gl) (2019); Ana Romaní (2020); Medos Romero (2021); Yolanda Castaño Pereira (2022)

El Premi de la Crítica de poesia gallega és un Premi literari d'Espanya que, des de 1976, concedeix l'Associació Espanyola de Crítics Literaris dins la convocatòria anual del Premi de la Crítica,^[1]^[2]^[3] on es valora el considerat millor recull de poemes escrit en gallec i publicat l'any anterior.

Premiats

1976: Celso Emilio Ferreiro, per Onde o mundo se chama Celanova.
1977: No es va entregar per regularització de dates
1978: Salvador García-Bodaño, per Tempo de Compostela.
1979: Eduardo Moreiras, per O libro dos mortos.
1980: Xohana Torres, per Estacións ao mar.
1981: Claudio Rodríguez Fer, per Tigres de ternura.
1982: Xoán Manuel Casado, per O libro de Caldelas.
1983: Vítor Vaqueiro, per A fraga prateada.
1984: Miguel Anxo Fernán-Vello, per Seivas de amor e tránsito.
1985: Antón Avilés de Taramancos, per Cantos caucanos.
1986: Xosé María Álvarez Cáccamo, per Os documentos da sombra.
1987: Xavier Rodríguez Baixeras, per A gándara da noite.
1988: Ramiro Fonte, per Pasa un segredo.
1989: Luís González Tosar, per Remol das travesías.
1990: Fermín Bouza Álvarez, per Labirinto de inverno.
1991: Gonzalo Navaza, per Fábrica íntima
1992: Xavier Rodríguez Barrio, per Antiga claridade.
1993: Xulio López Valcárcel, per Memoria de agosto.
1994: Xosé Luís Méndez Ferrín, per Estirpe.
1995: Ramiro Fonte, per Luz de mediodía.
1996: Pilar Pallarés, per Livro das devoracións.
1997: Xavier Rodríguez Baixeras, per Beira norte.
1998: Yolanda Castaño, per Vivimos no ciclo das Erofanías
1999: Manuel Álvarez Torneiro, per Luz de facer memoria.
2000: Gonzalo Navaza, per Libra
2001: Manuel Forcadela, per Refutación da musa.
2002: Xavier Seoane, per Dársenas do ocaso.
2003: Xulio López Valcárcel, per Casa última.
2004: Miguel Anxo Fernán-Vello, per Territorio da desaparición.
2005: Román Raña, per As metamorfoses do túnel.
2006: Manuel Vilanova, per A Esmeralda Branca.
2007: Helena de Carlos, per Vigo.
2008: Chus Pato, per Hordas de escritura.
2009: Luz Pozo Garza, per Deter o día cunha flor.
2010: Marga do Val, per A cidade sen roupa ao sol.
2011: Olga Novo, per Cráter.
2012: Manuel Álvarez Torneiro, per Os ángulos da brasa.
2013: Berta Dávila, per Raíz da fenda.
2014: Gonzalo Hermo, per Celebración.
2015: María do Cebreiro, per O deserto.
2016: Eva Veiga, per Soño e Vértice.
2017: Lupe Gómez, per Camuflaxe.
2018: Pilar Pallarés, per Tempo fósil.
2019: Olga Novo, per Feliz idade.
2020: Ana Romaní, per A desvértebra^[4]
2021: Medos Romero, per O sol era Ela^[5]

Referències

↑ «Fernando Valls, president de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris». Universitat Autònoma de Barcelona, 04-02-2021. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ Montero, Luis «López Silva y Romaní ganan los Premios de la Crítica en narrativa y poesía en gallego». El Correo Gallego, 06-06-2021.
↑ «València organitzarà els Premis Nacionals de la Crítica Literària entre el 7 i el 9 d’abril». Universitat de València, 04-04-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «Inma López Silva e Ana Romaní gañan os Premios da Crítica 2020 en narrativa e poesía en lingua galega» (en gallec). nòs diario, 05-06-2021 [Consulta: 6 juny 2021].
↑ «O Premio Nacional de la Crítica recoñece a obra de Diego Ameixeiras e de Medos Romero» (en gallec). La voz de Galicia, 10-04-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

Vegeu també

[1] «Fernando Valls, president de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris». Universitat Autònoma de Barcelona, 04-02-2021. [Consulta: 18 desembre 2022].

[2] Montero, Luis «López Silva y Romaní ganan los Premios de la Crítica en narrativa y poesía en gallego». El Correo Gallego, 06-06-2021.

[3] «València organitzarà els Premis Nacionals de la Crítica Literària entre el 7 i el 9 d’abril». Universitat de València, 04-04-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

[pr20-4] «Inma López Silva e Ana Romaní gañan os Premios da Crítica 2020 en narrativa e poesía en lingua galega» (en gallec). nòs diario, 05-06-2021 [Consulta: 6 juny 2021].

[5] «O Premio Nacional de la Crítica recoñece a obra de Diego Ameixeiras e de Medos Romero» (en gallec). La voz de Galicia, 10-04-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]