Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióProcés de Barcelona: Unió per la Mediterrània
EU28-2013-Union for the Mediterranean.svg
Dades base
Tipus entitat organització intergovernamental
Història
Fundació 2008
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània (UpM) és una organització internacional de col·laboració i desenvolupament de relacions internacionals formada per 43 països. Fou oficialment constituït durant la cimera de París per al Mediterrani el 13 de juliol de 2008 i acabat de polir durant la Cimera de Marsella el novembre del 2008.[1] Serveix com a continuació del Procés de Barcelona,[2] raó per la qual s'ha mantingut aquesta referència en el nom. La UpM s'organitza al voltant d'una Secretaria General i 5 vicesecretaries, sent la ciutat de Barcelona la seu designada. La Secretaria General de la Unió per al Mediterrani es troba al Palau Reial de Pedralbes mentre que el Secretari general és escollit per un país de la riba sud del Mediterrani. El seu primer Secretari general, entre gener de 2010[3] i gener de 2011,[4] va ser el diplomàtic jordà Ahmad Khalaf Massade. A més del Secretari general hi ha dos copresidents rotatius, un de la Unió Europea i un de la resta de països.

Història[modifica | modifica el codi]

La UpM fou una proposta per a la formació d'una comunitat d'aquells països que voregen el mar mediterrani, continuació del projecte Procés de Barcelona,[5] també conegut com a Partenariat Euromediterrani, nom que rep el conjunt d'acords adoptats i organismes creats des de la Conferència Euromediterrània[6] celebrada el 1995 a Barcelona. La nova configuració fou proposada pel president francès Nicolas Sarkozy com una alternativa a l'accés de Turquia a la Unió Europea, la qual seria l'eix central de la nova unió, que es va formar el 2008.[7] De totes maneres aquesta unió és vista com a necessària tant si Turquia accedeix finalment a la Unió Europea com si no ho acaba fent.[8]

Membres candidats[modifica | modifica el codi]

Banderes dels països membres de la UpM,situades a l'entrada del Palau Reial de Pedralbes, a Barcelona

La Unió Mediterrània compren països que pertanyen a diverses àrees geogràfiques, culturals o a diferents comunitats d'estats ja existents. Són 43 països membres: els vint-i-set de la Unió Europea (UE) i Mònaco, més els de la riba sud, excepte Líbia, i alguns dels Balcans. Sèrbia no forma part de la unió. Sobre aquestes bases, doncs, es constitueix un pont entre Europa, Àfrica del Nord i el Pròxim Orient. Els membres i actors de la Unió Mediterrània són:[9]

Institucions i objectius[modifica | modifica el codi]

El president francès Nicolas Sarkozy, que proposà la creació de la Unió Mediterrània

Els membres formarien un consell regular sota presidència rotatòria (similar a la a l'actual model de la UE) que tractaria sobre temes energètics, de seguretat, terrorisme, immigració i comerç. Un Banc Mediterrani d'Inversió, creat a imatge i semblança del seu homòleg europeu, ajudaria a desenvolupar les economies de les ribes sud i oriental del Mediterrani. L'experiència nuclear francesa seria intercanviada per gas natural del nord d'Àfrica. Les unions Mediterrània i Europea treballarien conjuntament i compartirien algunes institucions, incloent-hi una àrea judicial comuna per tal de lluitar contra la corrupció, el terrorisme, el crim organitzat i el contraban de persones. El Procés de Barcelona fou vist per alguns com un fracàs, en part perquè inclogué tots els estats membres de la UE. Així doncs, incloent-hi tan sols els estats mediterranis s'espera que la direcció i objectius de la Unió Mediterrània siguin més clars, per tal com els interessos dels països del nord d'Europa estan menys interessats en els afers mediterranis. D'aquesta manera, almenys en teoria, s'evitaria la manca d'ambició i coordinació que hi ha actualment a Europa en els afers relatius a la regió mediterrània.[10][9][5]

Progrés i reaccions[modifica | modifica el codi]

La creació de la Unió Mediterrània fou part dels objectius i propostes d'en Nicolas Sarkozy durant la campanya electoral francesa per les eleccions generals de l'any 2007.[11][12][13] Seguida, la campanya electoral, de la victòria d'en Sarkozy, la seva idea de formar aquesta unió de països mediterranis fou ratificada, tot i que els plans per a la seva formació encara estaven en procés de redacció.[9][10] Malgrat la divisió potencial que hi podria haver amb l'Islam, el president Sarkozy veu la iniciativa com un camí per promoure la pau entre Israel i els seus veïns àrabs.[9] S'espera l'establiment d'un nucli institucional cap a finals de la presidència francesa, l'any 2008.[14]

La proposta d'en Sarkozy ha trobat el suport d'Espanya[15] i d'Itàlia,[8] mentre que en Frank-Walter Steinmeier, ministre alemany d'afers exteriors, donà una resposta prudent a la iniciativa i emfatitzà que tal unió no hauria de competir amb la Unió Europea o el Procés de Barcelona.[16] A l'altra riba del Mediterrani, el Marroc,[17] Tunísia[18] i Israel[19][9] donen suport a la proposta, mentre que Turquia la rebutja com a alternativa al seu possible futur estatus de membre de la UE.[10] El govern libi es preocupà per la proposta i envià el seu ministre d'exteriors, n'Abdel Rahman Shalgham a Tunísia i Algèria per tal de discutir el tema amb els seus respectius presidents abans de l'arribada d'en Sarkozy a la regió. El govern de Líbia veié com un error per part de França el fer públic aqueix projecte abans de consultar-lo amb els països del Magrib i escoltar què hi tenien a dir, sobretot perquè en Muammar al-Gaddafi rebutja que França imposi la seva hegemonia per sobre dels països de la Unió del Magrib Àrab en nom de la cooperació mediterrània.[20][21]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina de la Generalitat amb enllaç a la declaració final de la cimera en anglès i francès
  2. Declaració de Barcelona, millor com a pdf: http://www.gencat.cat/relacions_exteriors/bcn10/cat/pdf/declaracio.pdf
  3. 2cat24, El diplomàtic jordà Ahmad Khalaf Massadeh, nomenat primer secretari general de la Unió pel Mediterrani
  4. Ara, Dimiteix el secretari general de la Unió per la Mediterrània per falta de recursos
  5. 5,0 5,1 Sarkozy sounds out basis for Mediterranean Union Euractiv.com 16/07/07
  6. Article sobre la Conferència Euromediterrània a anuaris.cat
  7. Sarkozy: "Turkey could be the backbone of a Mediterranean Union" Turkish Press Review 08/02/07
  8. 8,0 8,1 Mediterranean Union project is core of Franco-Italian Abhaber 01/06/07
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Sarkozy's proposal for Mediterranean bloc makes waves International Herald Tribune 10/05/07
  10. 10,0 10,1 10,2 Turkey angered by Sarkozy 'Mediterranean Union' idea EU Observer 18/05/07
  11. Sparks Expected to Fly Whoever Becomes France's President DW World 13/02/07
  12. Royal v Sarkozy: The policies BBC News 15/02/07
  13. Roundup: French presidential hopeful Sarkozy presents vision on foreign policy People's Daily 02/03/07
  14. We are ready to create a Mediterranean Union Le Figaro 31/05/07
  15. Spanish PM backs French plan for 'Mediterranean Union' French News 31/05/07
  16. Germany cautious on Sarkozy's Mediterranean bloc plan, EU Business, July 5, 2007
  17. Morocco 'to strongly adhere to Mr. Sarkozy's Mediterranean Union Initiative,' Minister Maghreb Arabe Presse 06/07/07
  18. Tunisia 'enthusiastic' on Sarkozy's Mediterranean Union, Tocqueville Connection, July 9, 2007
  19. Mediterranean Union: Peres views Sarkozy's suggestion positively EJP 07/05/07
  20. ليبيا تسعى لمحاصرة مشروع ساراكوزي المتوسطي- Libya Seeks to Besiege Sarkozy's Mediterranean Project ليبيااليوم - Libya Alyoum, 14 July 2007
  21. Le projet d'union méditerranéenne au centre de discussions tuniso-libyennes, Le Monde, 9 July 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]