Projecte Castor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Projecte Castor
Ubicació geogràfica
 40° 24′ 22″ N, 0° 44′ 49″ E / 40.40611111°N,0.74694444°E / 40.40611111; 0.74694444
Modifica les dades a Wikidata

El projecte Castor és un dipòsit estratègic artificial de gas natural davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat, entre Catalunya i el País Valencià, en la mar Mediterrània. El dipòsit és el cinquè i més gran dels existents o planificats a Espanya, creat per a suplir la demanda energètica espanyola en cas d'escassedat o cessament de les importacions. El projecte Castor pot emmagatzemar un màxim de 1.900 milions de metres cúbics de gas natural.[1] Començà les seues operacions el maig de 2012, donant inici el 10 d'abril la primera injecció de gas.[2] És propietat de l'empresa Escal UGS (participada en un 66,67% per ACS).

Funcionament[modifica]

El dipòsit del projecte Castor aprofita l'existència en un antic jaciment petrolífer esgotat els anys 70, el d'Amposta, per a injectar gas natural provinent de la xarxa estatal de gasoductes a una profunditat de 1750 m sota el mar. El gas es desvia de la xarxa des d'una estació situada a Vinaròs fins a la plataforma marina per mitjà de 30 kilòmetres de gasoducte submarí.[3] La injecció de gas en el dipòsit, que pot durar sis mesos per a omplir-lo completament, desplaça l'aigua que es troba a la roca calcària de naturalesa porosa. El gas queda atrapat en el dipòsit gràcies a l'existència de roques impermeables en estrats superiors que el segellen. Per a recuperar el gas guardat en el dipòsit s'hi injecta aigua, s'extreu el gas que ha de ser tractat i es torna a la xarxa de gasoductes. Una part del gas injectat en el dipòsit, l'anomenat "gas de matalàs", és irrecuperable però essencial per al correcte funcionament de les instal·lacions.

Efectes sísmics[modifica]

L'abril de 2012 es produí un terratrèmol de 3,1 en l'escala de Richter als voltants de la plataforma d'injecció. Fou qualificat com a "normal" per l'Observatori de l'Ebre.[4]

Des de mitjans de setembre de 2013 es produïren diversos centenars de sismes, la majoria d'ells d'escassa magnitud i imperceptibles, a la zona on el projecte Castor estava injectant gas. Malgrat això, l'1 d'octubre tingué lloc un terratrèmol de 4,2 a l'escala de Richter,[5] causant alarma a les poblacions pròximes on es percebé (en Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs fou sentit amb una intensitat de grau III). Els treballs d'injecció de gas foren paralitzats el 16 de setembre després dels primers tremolors i l'empresa Escal UGS reconegué que els terratrèmols podien estar vinculats al projecte Castor, però que el normal hagués estat que el tipus d'activitats generades provoquessin microsismes de magnitud 1 o 2,6.[6]

Les operacions d'injecció de gas van produir els terratrèmols.[7]

Paralització de les activitats[modifica]

El 4 d'octubre de 2013 la Guàrdia Civil investigà in situ el cessament de l'activitat a instàncies de la Fiscalia de Castelló,[8] i l'empresa concessionària va cobrar 1.350 milions d'euros com a indemnització.[9] El desembre del 2017 el Tribunal Constitucional va declarar la indemnització anul·lada.[10]

Referències[modifica]