Pseudojohannita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralPseudojohannita
Fórmula química Cu3(OH)2[(UO2)4(SO4)2]· 12H2O
Epònim pseudo- i johannita
Localitat tipus mina Rovnost (Werner Mine), Jáchymov (St Joachimsthal), Jáchymov District (St Joachimsthal), Erzgebirge, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed. 7.EC.20
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.21
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Estructura cristal·lina a = 10,027Å; b = 10,822Å; c = 13,396Å; α = 87,97°; β = 109,2°; γ = 90,89°
Color verd molsa
Exfoliació perfecta en (101)
Densitat 4,31 g/cm3 (mesurada); 4,38 g/cm3 (calculada)
Fluorescència verd
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2000-019
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La pseudojohannita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la zippeïta. Rep el seu nom per la seva semblança en aparença a la johannita.

Característiques[modifica]

La pseudojohannita és un sulfat de fórmula química Cu3(OH)2[(UO2)4(SO4)2]· 12H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els exemplars que es troben a la localitat tipus acostumen a ser agregats formats per cristalls amb forma irregular, de fins a 25 μm de longitud. Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, i al Musue Geològic de Lausana, a Suïssa.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudojohannita pertany a "07.EC: Uranil sulfats amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: cobaltzippeïta, magnesiozippeïta, niquelzippeïta, natrozippeïta, zinczippeïta, zippeïta, rabejacita, marecottita i sejkoraïta-(Y).

Formació i jaciments[modifica]

És un producte d'alteració de les escombreres de les mines. Va ser descoberta a la mina Rovnost, a Jáchymov (St Joachimsthal), Erzgebirge (Regió de Karlovy Vary, República Txeca), on sol trobar-se associada a altres minerals com: uranopilita, uraninita, tennantita, pirita, johannita, guix i calcopirita.

Referències[modifica]

  1. «Pseudojohannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 juliol 2017].