Vés al contingut

Zippeïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralZippeïta

Zippeïta de la mina Bukov, a Rozna, República Txeca
Fórmula químicaK₃(UO₂)₄(SO₄)₂O₃(OH)·3H₂O
EpònimFranz Xaver Zippe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusElias mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed.7.EC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.08a Modifica el valor a Wikidata
Dana31.10.04.01
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líincrustacions
Grup espacialgrup espacial C₂ Modifica el valor a Wikidata
Massa molar2.306,88
Colorgroc, groc daurat, taronja, vermell, marró vermellós
Exfoliacióperfecta
Duresa2
Lluïssorsedosa
Color de la ratllablanc, groc
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica3,66
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-029a Modifica el valor a Wikidata
SímbolZip Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La zippeïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany i dona nom al grup de la zippeïta.[2] Va ser descoberta l'any 1845 a les Muntanyes Metal·líferes, a la regió de Karlovy Vary (República Txeca), sent nomenada així en honor de František Xaver Maximilian Zippe (1791-1863), mineralogista austríac.

Característiques

[modifica]

És un uranil-sulfat hidroxilat i hidratat de potassi, de fórmula K₃(UO₂)₄(SO₄)₂O₃(OH)·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma d'incrustacions. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, sent un mineral força tou. És extreta de les mines com mena de l'estratègic urani. Per la seva alta radioactivitat ha de ser manipulada i emmagatzemada amb els corresponents protocols de seguretat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zippeïta pertany a «07.EC: Uranil sulfats amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: cobaltzippeïta, magnesiozippeïta, niquelzippeïta, natrozippeïta, zinczippeïta, rabejacita, marecottita, sejkoraïta-(Y) i pseudojohannita.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix de manera comuna en mines d'urani, sent un mineral de formació secundària, en part post-mineria, en jaciments oxidats d'urani contenint sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: uranopilita, johannita, uranofana, schröckingerita o guix. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]

Varietats

[modifica]

Es coneix una varietat de zippeïta, la cuprozippeïta, una varietat que conté coure amb fórmula Cu(UO₂)₃(SO₄)₃(OH)₂·11H₂O.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Zippeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
  2. «Zippeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
  3. «Zippeite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 febrer 2024].
  4. «Cuprozippeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].