Kalandia

Kalandia

Localització
31° 51′ 47″ N, 35° 12′ 27″ E
Territori ocupat	Cisjordània
Governacions	Governació de Jerusalem
Població humana
Població	25.595 (2006)
Creació	1949

Kalandia, també coneguda com a Qalandia o Qalandiya (àrab: قلنديا, Qalandiyā; hebreu: קלנדיה‎), és un poble palestí situat a Cisjordània, entre Jerusalem i Ramal·lah, just a l'oest de la frontera del municipi de Jerusalem. D'acord amb l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, 1.154 persones vivien a Kalandia el 2006. Kalandia és també el nom d'un camp de refugiats establert per l'UNRWA el 1949 per als refugiats palestins de Lod, Ramla i Jerusalem després de l'èxode palestí de 1948, la Nakba.

Història

El mur en el nord de Jerusalem, que confina a Kalandia (en el nord) com un enclavament sota control israelià.

A Kalandia s'hi han trobat tombes de gran antiguitat. En diverses excavacions s'han trobat uns banys romans d'Orient i ceràmica del mateix període. Durant el període de les croades, Kalandia va ser un dels 21 pobles i llogarets atorgats pel rei Jofré de Bouillon com a feu als canonges del Basílica del Sant Sepulcre.

En 1151, l'abat va arrendar l'ús de les vinyes i hortes de Kalandia a un tal Nemes el Sirià, al seu germà Antoni i als seus fills. A canvi, el convent rebia una part de la producció anual d'aquestes terres. En 1152 la reina Melisenda de Jerusalem va intercanviar vilatans de la seva propietat per tendes i dos comptadors per al canvi de moneda. Als documents d'aquest intercanvi es reflecteixen els noms dels vilatans, tots ells noms cristians, la qual cosa indica que Kalandia era una població cristiana per aquella època.

Època Otomana

En 1517, els otomans van incorporar el poble al seu Imperi juntament amb la resta de Palestina, i en 1596, Kalandia apareixia en els registres d'impostos otomans com una nàhiya o sub-districte d'al-Quds al liwà o districte homònim. Tenia una població de 15 llars musulmanes i pagava impostos sobre el blat, l'ordi, les olives, i alguns ingressos ocasionals, els ruscs i les cabres.

En el maig de 1863, l'explorador francès Victor Guérin va visitar el poble i el va descriure de la següent manera: "petit llogaret que consta d'unes poques cases amb plantacions de figueres al voltant". D'altra banda, un llistat otomà dels pobles i llogarets mostrava al voltant de 1870 que a Kalandia hi havia 16 cases habitades per 50 persones, encara que el recompte d'habitants solament incloïa als homes.

En 1883, la Fundació per a l'Exploració de Palestina va descriure Kalandia en el seu Estudi sobre Palestina Occidental com a "petit llogaret envoltat d'oliveres, amb pedreres cap a l'oest."

Mandat Britànic de Palestina

En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Qalandieh (Qalandia) tenia una població de 144 habitants, dels quals 122 eren musulmans i 22 jueus. La seva població havia disminuït en el cens de 1931, any en el qual Qalandiya tenia una població de 120 habitants, tots ells musulmans, que vivien en 25 cases.

El 1945, la població de Kalandia era de 190 àrabs i el seu territori era de 3,940 dúnams, segons un estudi oficial sobre la terra i la seva població. D'ells, 427 dúnams estaven dedicats a plantacions i a terra irrigable, 2.202 a cereals i 6 dúnams eren considerats com zones urbanitzades.

Aeroport de Kalandia

Fins a 1930, l'únic aeroport civil del Mandat Britànic de Palestina estava situat a Kalandia, si la veritat és que hi havia uns quants aeroports militars. L'Aeroport de Kalandia era usat per importants viatgers amb destinació a Jerusalem. L'aeroport va ser obert per a vols regulars el 1936. Després de la Guerra dels Sis Dies, Israel es va apoderar de l'aeroport i el va rebatejar com a Aeroport d'Atarot, però va haver de tancar-lo el 2001, després de l'inici de la Segona Intifada.

Ocupació jordana

Mur de separació a Kalandia.

A la conclusió de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després de l'Armistici de 1949, Kalandia i la resta de Cisjordània van quedar sota control jordà.

Camp de refugiats de Kalandia

El camp de refugiats de Kalandia va ser establert el 1949 per la UNRWA en unes terres cedides per Jordània, que en aquells dies controlava la Cisjordània palestina. A data de 2006 ocupava una superfície de 353 dúnams (0.353 km²; 35.3 ha) i tenia una població de 10.024 habitants, amb 935 estructures dividides en 8 blocs. Les autoritats israelianes la consideren part de la Gran Jerusalem i roman sota el seu control. L'ONU ha condemnat repetidament la materialització de la idea israeliana de la Gran Jerusalem mitjançant l'annexió de Jerusalem Est i de les seves zones circumdants, denominant-la "una violació del Dret internacional".

Ocupació israeliana

Des de la Guerra dels Sis Dies de 1967, Kalandia roman sota ocupació israeliana.

Control de seguretat de Kalandia

El control de seguretat de Kalandia, entre Jerusalem i Ramal·la, és lloc de freqüents manifestacions contra l'ocupació israeliana.

El de Kalandia és el principal control de seguretat entre el nord de Cisjordània i Jerusalem. L'exèrcit israelià fa servir aquest lloc de seguretat per controlar l'accés dels palestins a Jerusalem Oriental. Israel exigeix que els palestins estiguin en possessió de permisos per passar a través d'aquest control de seguretat, ja sigui per motius de treball, assistència mèdica, educació o per motius religiosos.

Segons l'ONG israeliana B'Tselem, la majoria de les persones que passen per aquest control de seguretat són residents de Jerusalem Oriental separats de la resta de la ciutat pel Mur de Cisjordània. El 23 d'agost de 2013, un assalt israelià a Kalandia va resultar en enfrontaments amb residents locals, deixant tres morts i diversos ferits crítics entre els seus habitants.

El 24 de juliol de 2014, un jove palestí de 17 anys anomenat Mahmud Ziad va morir a causa d'un tret al cap mentre participava en una manifestació contra l'ofensiva israeliana a Gaza. El soldat israelià que va abatre'l va afirmar que Ziad li havia disparat prèviament. L'ONG israeliana B'Tselem afirma que anava desarmat.

El 3 de juliol de 2015, un adolescent palestí anomenat Mohamed Hani al-Kasba va morir tirotejat per un oficial israelià prop del lloc de control de Kalandia. Un portaveu de l'exèrcit israelià va assegurar que el jove, de 17 anys, estava llançant pedres als vehicles de l'exèrcit.

Bibliografia

• Baramki, D.C. «A Byzantine Bath at Qalandia». Quarterly of the Department of Antiquities in Palestine, 2, 1933, pàg. 105–109.
• Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
• Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883. 
• Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4. 
• Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945. 
• Ellenblum, Ronnie. Frankish Rural Settlement in the Latin Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 2003. ISBN 9780521521871. 
• Gelber, Y. Independence Versus Nakba. Kinneret Zmora-Bitan Dvir, 2004. ISBN 965-517-190-6. 
• Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 1. París: L'Imprimerie Nationale, 1868. 
• Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869. 
• Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
• Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
• Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
• Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
• Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. 
• Rey, E.G.. Les colonies franques de Syrie aux XIIme et XIIIme siècles (en francès). París: A. Picard, 1883. 
• Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.  (pp. 137, 141, 315)
• Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893. 
• Röhricht, R. (RRH Ad) Regesta regni Hierosolymitani Additamentum (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1904. 
• de Roziére. Cartulaire de l'église du Saint Sépulchre de Jérusalem: publié d'après les manuscrits du Vatican (en llatí, french). París: Imprimerie nationale, 1849. 
• Schick, Conrad «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
• Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.

Enllaços externs

• Benvinguts a Qalandiya (anglès)
• Qalandia, Welcome to Palestine