Qt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Qt
Logo de Qt
El Qt Designer, emprat per dissenyar interfícies gràfiques amb Qt
El "Qt Designer" emprat per dissenyar interfícies gràfiques amb Qt
Desenvolupador(s) Projecte Qt i Digia
Versió estable

5.2.1[1]

/ 5 Febrer 2014; fa 2 mesos (2014-02-05)[1]
Escrit en C++
Sistema operatiu Multiplataforma
Tipus Llibreria de desenvolupament
Llicència QPL LGPL GPL Privativa
Lloc web Pàgina de Qt

Qt (pronunciat "quiut") és un marc de treball multiplataforma per la creació de programes amb Interfície gràfica d'usuari (GUI en anglès). Consisteix en unes llibreries escrites en C++.

Qt està disponible amb llicències comercial, GPL v3 i LGPL v2. Totes les edicions suporten diversos compiladors incloent el GNU Compiler Collection C++ i el Visual Studio.

Actualment Qt és desenvolupat per Digia, que és propietària de la marca, i el Qt Project que té un sistema de govern obert i inclou tant desenvolupadors individuals com diverses empreses. Abans del llançament del Qt Project el desenvolupament el realitzava Nokia amb la seva divisió Qt Development Frameworks que es va crear a partir de la compra de la companyia noruega Trolltech, la creadora original de Qt.[2] El febrer de 2011 Nokia va anunciar que abandonava el sistema operatiu mòbil Symbian i passava a basar la seva estratègia en smartphones en la plataforma de Microsoft. Un mes després Nokia anunciava la venda de la llicència i serveis de suport de Qt a l'empresa Digia.[3]

Les Qt són especialment usades per KDE, Qtopia i OPIE i usen una versió estesa del llenguatge de programació C++, però els bindings existeixen per Python, Ruby, C, Perl i Pascal.

L'entorn de desenvolupament Qt s'utilitza en programari molt conegut com l'Autodesk Maya,[4][5] l'Adobe Photoshop Elements, Skype, VLC media player,[6] i VirtualBox. També per grans organitzacions i empreses com l'Agència Espacial Europea,[7] DreamWorks,[8][9] Google, HP,[10] KDE,[11] Lucasfilm,[12] Panasonic,[13] Philips,[14] Samsung,[15] Siemens,[16] Volvo,[17] Walt Disney Pictures[18] i Research In Motion.[19]

Funcionen en la majoria de plataformes i tenen un important esforç d'internacionalització. Les característiques que no fan ús de la interfície gràfica són l'accés a bases de dades SQL, gestió de fils, una API unificada i un analitzador d'XML.

Varietat[modifica | modifica el codi]

Les Qt són suportades en les següents plataformes:

Hi ha quatre edicions de Qt disponibles per cada una d'aquestes versions:

  • Qt Console — edició per desenvolupar sense interfície gràfica.
  • Qt Desktop Light — capacitat de gestió de mètodes d'entrada, suport per base de dades i de xarxa.
  • Qt Desktop — edició completa.
  • Qt Open Source Edition — edició completa, pel desenvolupament de programari lliure.

Les tres primeres versions són llançades amb una llicència comercial privativa; mentre que l'última edició està sota llicència GPL i de forma adicional sota llicència QPL per la versió de Qt/X11.

En el cas de la plataforma X11, la QPL permet a l'aplicació final ser llicenciada sota diverses llicències lliures, per exemple la LGPL o la llicència Artística. Per les plataformes Windows o Mac OS X, la GPL és l'única llicència lliure disponible, per tant les aplicacions s'han de llançar sota GPL.

Totes les edicions suporten múltiples compiladors, incloent el compilador GCC+ per C++. El suport oficial per la suit de Visual Studio està restringit a la versió comercial de Qt/Windows.

El projecte [1] ha llençat diversos pegats [2] els quals afegeixen suport pel Microsoft Visual Studio i el Borland C++ Builder per la versió lliure de Qt/Windows.

Versions[modifica | modifica el codi]

Qt 4[modifica | modifica el codi]

Trolltech va publicar Qt 4 el 28 de juny del 2005 i va introduir cinc noves tecnologies al framework:

  • Tulip Un conjunt de classes de plantilles contenidor.
  • Interview Un arquitectura model/vista per la vista d'articles.
  • Arthur Un framework de pintat 2d.
  • Scribe Un renderitzador de text unicode amb una API pública per tal de fer operacions a baix nivell.
  • MainWindow Una finestra, barra, menú i arquitectures més modernes.

Les llibreries Qt versió 4 tenen dues llicències, una sota GPL i una de Comercial dirigida a aquelles empreses que vulguin desenvolupar programari privatiu. Les dues versions inclouen suport per a Windows mentre que versions anteriors només ho permetien en la versió comercial.

Les llibreries Qt versió 4.1 es publicaren el 19 de desembre de 2005 introduint el suport de SVN, un backend pel sistema d'impressió amb Qt i moltes altres novetats].[20]

Les llibreries Qt versió 4.2, publicades al 4 d'octubre de 2006, introdueixen suport natiu de CSS pel disseny de components gràfics, així com un objecte QGraphicsView que permet el renderitzat de milers d'objectes 2D en la pantalla, per tal de reemplaçar la classe QCanvas de les Qt 3.x.

Les llibreries Qt versió 4.3, publicades al 30 de maig de 2007, milloraven el suport per Windows Vista, l'enginy OpenGL, la generació de fitxers SVG, afegia la classe QtScript que era un enginy de scripting ECMAScript basat en QSA.

Les llibreries Qt versió 4.4, publicades al 6 de maig del 2008 introduïen suport multimèdia a través de Phonon, un millor suport del llenguatge descriptiu XML, una capa de concurrència que facilita el desenvolupament d'aplicacions multifil, una capa IPC centrada en la memòria compartida i integració amb el motor de navegació WebKit.

Les llibreries Qt versió 4.5, publicades al 3 de març de 2009 inclouen QtCreator, motor gràfic millorat, millor integració amb WebKit, suport d'escriptura OpenDocument Format i les opcions de llicències noves, així com suport per al framework Mac OS X Cocoa.

Les llibreries Qt versió 4.6, publicades a l'1 de desembre de 2009 inclouen noves API Framework Animation, gestos Multi-Touch. Ara dóna suport (com nivell 1) a Symbian i (com a nivell 2) a Windows 7 i Mac OS X 10.6, suport ampliat per a alguns sistemes UNIX. A més, una gran millora en les prestacions.

Qt 5[modifica | modifica el codi]

El Qt 5 havia de ser alliberat el juny de 2012[21] però va patir diversos retards fins que no va estar llest.[22] Finalment fou oficialment alliberat el 19 de desembre de 2012. Aquesta versió marca un gran canvi a la plataforma, amb gràfics que depenen de les GPU, QML i JavaScript comportant elements clau. Els QWidgets (escrits només amb C++) que s'utilitzaven fins al moment continuen sent compatibles, però no es beneficien de les millores de la nova arquitectura del sistema.[23] La versió Qt 5 aporta millores significatives en la rapidesa i facilitat per a crear interfícies gràfiques d'usuari.[24]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Qt 5.2.1 Released» (en anglès). [Consulta: 18 març 2014].
  2. Hughes, Bradley T. «About the Nokia acquisition», 30 de gener de 2008. [Consulta: 17 de setembre de 2013].
  3. Nystrom, Sebastian. «Nokia and Digia working together to grow the Qt community», 7 març 2011. [Consulta: 8 juliol 2011].
  4. «Qt in Autodesk».
  5. «Qt in visual effects».
  6. «Qt in VideoLan Player».
  7. «Qt in the European Space Agency».
  8. «Behind the Scenes at DreamWorks Animation: Making the Apps that Make the Movies».
  9. «UI & System Design Challenges for the NxG Lighting Tool».
  10. «Developing Innovative Desktop and Embedded HP Products with Qt».
  11. «The KDE development platform».
  12. «Lucasfilm Entertainment Company Ltd.».
  13. «Panasonic selects Qt for HD video system».
  14. «Qt in IP Communications».
  15. «Qt in Home Media».
  16. «Qt helped Siemens deliver a C++ development platform for manufacturing software GUIs».
  17. «Volvo Mobility Systems».
  18. «Qt helped Walt Disney reduce development time spent on its cross-platform feature film production application».
  19. «Qt for Blackberry Tablet OS & BB10».
  20. http://www.trolltech.com/newsroom/announcements/00000229.html
  21. «Qt_5.0 | Qt Wiki». Qt Project, 13 març 2012. [Consulta: 19 març 2013].
  22. «Qt 5 | Qt Wiki». Qt Project. [Consulta: 2013-03-19].
  23. «Concern about removal of QWidget classes», 7 octubre 2011.
  24. Knoll, Lars. «Thoughts about Qt 5». Digia, 9 maig 2011. [Consulta: 9 maig 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qt Modifica l'enllaç a Wikidata