Què volen aquesta gent?
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Intèrpret | Maria del Mar Bonet |
| Compositor | Maria del Mar Bonet |
| Lletra de | Lluís Serrahima i Villavecchia |
| Llengua | català |
| Data de publicació | 1968 |
«Què volen aquesta gent?» és una cançó de 1968 composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, hom la tornà a presentar[1] canviant-li el nom per «A trenc d'alba» o «De matinada».
Història[modifica]
Segons declaracions recents[2] de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de romanço, seguint l'esperit de La presó de Lleida o La dama d'Aragó. La peça s'estrenà al Fòrum Vergés de Barcelona.
La mort de Rafael Guijarro[modifica]
Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys, estudiant de graduat social i zelador en un ambulatori del Seguro de Enfermedad, que militava en el FAR, un grupuscle maoista escindit del PCE-ML. Detingut, la policia el portà a casa seva[3] per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s'hauria llançat (o l'haurien llançat) daltabaix d'un sisè pis[4] en presència de sa mare. El número 41 de Cuadernos para el diálogo[5] de febrer del 1967 li dedicà l'editorial De madrugada, que fou immediatament respost per una nota oficial, d'inserció obligatòria, a publicar al número 43 de la mateixa revista, a l'abril del mateix any.
El "Cas Enrique Ruano"[modifica]
Poc després de publicada la cançó, el 20 de gener de 1969 s'esdevingué a Madrid l'estranya mort de l'estudiant universitari de 21 anys Enrique Ruano. Havia estat detingut el dia 17 acusat de distribuir propaganda de les clandestines Comissions Obreres i de pertànyer a l'il·legal Frente de Liberación Popular. Segons la versió oficial, va ser traslladat a un edifici del carrer del General Mola a fi de recollir-hi proves per desarticular el Partido Comunista Revolucionario i un cop allí se suïcidà tirant-se daltabaix d'un celobert. Aquesta versió fou contestada per la família i l'opinió pública, que consideraren l'explicació oficial poc creïble; es parlà de mort per un tret o que havia estat llançat pel balcó per encobrir tortures policials. Presentada la denúncia, els tres inspectors de policia implicats van ser jutjats i absolts. Reobert el cas el 1991, el maig del 1992 l'Audiència Provincial de Madrid arxivà el cas per prescripció. L'any 1994 el Tribunal Suprem ordenà que es tornés a obrir el cas i l'Audiència jutjà i absolgué altra vegada els agents (aleshores ja ascendits a comissaris de policia) per manca de proves. La sentència, amb el vot particular d'un dels magistrats, fou recorreguda, però el Tribunal Suprem la confirmà definitivament en l'any 1997.
Altres interpretacions[modifica]
A banda de Maria del Mar Bonet, altres artistes han cantat o versionat aquesta peça: Joan Manuel Serrat («Banda sonora d'un temps, d'un país»), Mesclat, La Gossa Sorda, Malsujeto i Sabor de Gràcia i l'ha cantada en castellà Elisa Serna (en el disc Quejido, editat a París el 1974, la titulà «¿Esta gente qué querrá?»; quan la pogué editar a Espanya l'anomenà «Este tiempo ha de acabar»). També en feu una versió la cantant polonesa Edyta Geppert titulada «Czegóż chcą ludzie ci».
Notes i referències[modifica]
- ↑ Enderrock 159 (gener 2009), p. 51
- ↑ Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet en parlaren al programa de televisió Totes aquelles cançons, emès pel Canal 33 el 29.11.9
- ↑ Vivia al carrer "Jaime el Conquistador" 15, de Madrid
- ↑ Així ho afirmen José Álvarez Cobelas a Envenenados de cuerpo y alma: la oposición universitaria al franquismo en Madrid (1939-1970) Madrid: Siglo XXI, 2004 ISBN 8432311626, p. 175, la ressenya «Horas decisivas». Crónica por la libertad, 15, 2, 15-02-1967. Arxivat de l'original el 2014-03-18 [Consulta: 3 juliol 2013]. (que cita paraules de J. Guillermé-Brulon, corresponsal de Le Figaro) i la nota necrològica de l'ABC [1]
- ↑ Javier Muñoz Soro Cuadernos para el díálogo, 1963-1976: una historia cultural del segundo franquismo Madrid: Marcial Pons Historia, 2006 ISBN 8496467147, p. 125