Quercus incana
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194175 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus incana W.Bartram, 1791 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Quercus cinerea
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Quercus incana, és una espècie de roure del gènere Quercus dins de la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul.
Descripció
[modifica]Aquest roure és un arbre que creix fins a uns 10 metres d'altura,[1] amb una alçada màxima d'uns 15 metres.[2] El "campió nacional Bluejack" era un espècimen de Texas, que va arribar als 15,5 metres d'altura i 2,1 metres de circumferència, i tenia una extensió corona de 17 metres.[2] El tronc és curt i les branques són tortes formant una corona oberta i irregular. L'escorça laminar és color marró fosc o negre. Les fulles són generalment ovalades i de fins a 10 centímetres per 3,5 d'ample. Són de color verd brillant per sobre i de pèl llanós per sota. Les glans són de fins a 1,7 centímetres de llarg per 1,6 d'ample, sense comptar la tapa.
Distribució i hàbitat
[modifica]És nativa de la Plana costanera atlàntica i de les Planes costaneres del golf dels Estats Units, des de Virgínia al voltant de Florida a Texas i cap a l'interior d'Oklahoma i Arkansas.[2]
Aquest roure es reprodueix per llavor i pel rebrot d'arran de la corona quan la part superior s'elimina. Pot formar matolls mitjançant la difusió dels corredors subterranis.[2]
Aquest roure creix sovint en ecosistemes de pins de fulla llarga (Pinus palustris), on comparteix el sotabosc amb Quercus laevis i Aristida stricta. Al matollar gran de Texas, codomina amb el Quercus stellata i un nombre de pins. El roure es pot trobar en sòls sorrencs. Creix pendent avall de crestes dels turons, on els sòls són més fins i menys secs que la part superior de les crestes. S'adapta molt bé als incendis forestals i creix en un hàbitat on el foc és comú i sovint es produeix, com en els ecosistemes de pi de fulla llarga. Aquest tipus de roure no tolera l'ombra densa i requereix del foc per eliminar els roures més robustos i alts que d'altra manera s'autocompeteixen amb ella.[2]
Usos
[modifica]La fusta d'aquest roure és dura i forta, però els arbres són generalment massa petits per tenir una bona fusta i per tant no tenen utilitat, llevat del combustible o els pals. Les glans proporcionen aliment per a moltes espècies animals com la guineu esquirol de Sherman, que viu a les comunitats de pi de fulla llarga.[2]
Taxonomia
[modifica]Quercus incana va ser descrita per William Bartram i publicat a Travels Through North and South Carolina 378, 403, a l'any 1791.[3]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
incana: epítet llatí que significa "de color gris"[4]
- Sinonímia
- Dryopsila cinerea (Michx.) Raf.
- Dryopsila oligodes Raf.
- Dryopsila verrucosa Raf.
- Quercus brevifolia Sarg.
- Quercus cinerea Michx.
- Quercus cinerea Raf.
- Quercus cinerea var. dentatolobata A.DC.
- Quercus cinerea f. dentatolobata (A.DC.) Trel.
- Quercus cinerea var. humilis (Pursh) A.DC.
- Quercus heterophylla Raf.
- Quercus humilis Walter
- Quercus ilexoides Raf.
- Quercus oligodes Raf.
- Quercus phellos var. brevifolia Lam.
- Quercus phellos var. humilis Pursh
- Quercus phellos var. latifolia Marshall
- Quercus verrucosa Raf.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Quercus incana. Flora of North America.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sullivan, Janet. 1994. Quercus incana. In: Fire Effects Information System, [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory.
- ↑ «Quercus incana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ A Epítets Botànics
- ↑ «Quercus incana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Quercus incana». The Plant List. [Consulta: 31 juliol 2020].