Aquesta classe d'amor

Aquesta classe d'amor

Questa specie d'amore
Fitxa
Direcció	Alberto Bevilacqua
Protagonistes	Jean Seberg Ugo Tognazzi Ewa Aulin Angelo Infanti Evi Maltagliati Fernando Rey Marisa Belli Margherita Horowitz Fernando Cerulli Ezio Marano Giulio Donnini
Producció	Mario Cecchi Gori
Dissenyador de producció	Carlo Leva
Guió	Alberto Bevilacqua
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Roberto Gerardi
Muntatge	Alberto Gallitti
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1972
Durada	112 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	drama
Premis i nominacions
Premis	David di Donatello a la millor pel·lícula (1972) Grolla d'oro a la millor direcció novell (1972)

Aquesta classe d'amor (Questa specie d'amore) és una pel·lícula italiana dirigida el 1972 per Alberto Bevilacqua. És la segona obra en col·laboració entre Ennio Morricone i Alberto Bevilacqua iniciada amb la pel·lícula La Califa (1970). Originàriament, Bevilacqua no és un director de cinema, sinó un famós escriptor que va decidir fer pel·lícules basades en les seves novel·les de més èxit.

Argument

Federico i Giovanna és una jove parella en crisi, ell (Ugo Tognazzi) interpreta el fill d'un honest home antifeixista de l'època del 1930 (també interpretat per Tognazzi), que ha patit moltíssim per les seves creences a causa de les seves idees de llibertat i justícia. Ella és la filla d'un industrial molt ric, algú bastant superficial. Ell vol desfer-se'n de tots els sentiments de compassió que té, no vol estar afligit del mateix mode que el seu pare. Tognazzi s'afanya a casar-se amb la filla malcriada (Jean Seberg) d'un home ric. La misèria que assisteix a aquesta parella condueix Tognazzi a desertar del seu nou i protegit estil de vida. Torna a casa del seu pare a la ciutat i Giovannia el segueix. Giovanna entra en contacte amb un món de coses reals i de sentiments, tan diferents del món buit en què ella havia viscut que fan possible la reconciliació amb el seu marit. També Federico, visitant el seu pare, troba de nou la seva dignitat, perdent la protecció del seu sogre. Al llarg de la pel·lícula s'utilitzen flashbacks que mostren els motius que porten Tognazzi a empresonar els seus vertaders sentiments.

Premis

Fou guardonada amb el premi David di Donatello a la millor pel·lícula i dos Nastro d'argento al millor guió i al millor argument.