Qui vol el panglòs?
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Antoni Olivé i Ramon |
| Llengua | català |
| Publicació | 1993 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Nombre de pàgines | 141 |
| Altres | |
| ISBN | 978-84-943631-8-4 |
Qui vol el panglòs? és una novel·la curta de ciència-ficció d'Antoni Olivé, professor d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, escrita l'any 1990 i ambientada a l'any 2038.[1] La novel·la descriu l'impacte que podria tenir, en la societat catalana de l'època, un aparell acabat d'inventar anomenat panglòs. Es tracta d'un aparell d'ús personal que permet traduir automàticament a qualsevol llengua les paraules pronunciades per qui el porta, mantenint la mateixa veu, i alhora tradueix automàticament a la seva llengua totes les paraules que escolta, siguin de la llengua que siguin.[2]
Argument[modifica]
En Jordi és un professor d'electroacústica que ha inventat el panglòs, i demana al seu departament permís per utilitzar-lo a les seves classes universitàries. En principi les classes les hauria de fer en anglès, però ell preferiria fer-les en llengua catalana, que domina millor perquè és la seva llengua materna. En Jordi demana permís per fer les classes en català, amb el benentès que els alumnes que volguessin podrien disposar d'un panglòs. Els alumnes que no entenguessin el català podrien usar el panglòs per traduir a la seva llengua les explicacions del professor i per traduir al català les seves preguntes o intervencions a les classes.[3]
Tanmateix, en Jordi no ha previst l'enorme debat que provocarà l'ús de l'invent, no només a la universitat, sinó a tota la comunitat de parla catalana. La finalitat principal de la novel·la és presentar algunes situacions lingüístiques possibles i assenyalar algunes conseqüències que podria comportar l'ús del panglòs.[3]
Sociolingüística[modifica]
¿Què passaria si en una Catalunya futura, en fràgil equilibri lingüístic entre el català, el castellà, l'anglès i l'àrab, s'inventés un aparell que permetés a la persona que el porta entendre tothom, i fer-se entendre amb tothom sabent només la seva llengua?
En aquesta novel·la, que ara per ara és de ciència-ficció, l'autor reflexiona sobre l'impacte que un traductor automàtic portàtil com el panglòs podria tenir en els usos lingüístics a Catalunya. El lector hi trobarà descrites algunes situacions que l'incitaran a reflexionar. Com afectaria el panglòs al català? Qui voldria utilitzar-lo? Qui voldria que no s'usés? Si llengua i identitat estan relacionades d'alguna manera, quina influència podria tenir sobre la identitat catalana?[2][4]
Traduccions[modifica]
- ¿Quién necesita el panglós?[5]
Premis[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Olivé i Ramon, Antoni. «Qui vol el Panglòs?». Edicions Voliana, dimecres, 16 setembre 2015. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 [Julio, Gorka]. «Zientzia-fikziozko asmakizunak (Invents de ciència-ficció)» (en basc). jakin.eus, 17-03-2015. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Barceló, Miquel. «Tecnologies de la informació i sostenibilitat». A: Intel·ligència Ficció. Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, 2013, p. 24-28.
- ↑ Olivé i Ramon, Antoni. «El panglòs en una societat en conflicte lingüístic: problema o solució? HDEH2022: Teknologia eta gizartea. Panglosa problematizatzen hackathoia. Udako Euskal Unibertsitatea». Udako Euskal Unibertsitatea, 24-11-2022. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ «Premio UPC 1992 novela corta de ciencia ficción | WorldCat.org» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
- «HDEH2022: Tecnologia i societat. Hackathon en la problematización de la panglosa.Universitat Basca d'Estiu» (Errenteria, 2022-11-24 www.ueu.eus