Quint Fabi Vibulà II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Fabi Vibulà (Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibulà I, fou un magistrat romà, que fou tres vegades cònsol i també membre de la comissió de decemvirs que va elaborar les Lleis de les dotze taules. Finalment es va haver d'exiliar per haver donat suport a les tiranies del seu col·lega en el consolat.

Antecedents familiars[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda no va estar a la Batalla del Cremera (479 aC a 477 aC) a causa de la seva joventut, una lluita defensada només per membres de la seva família i sense el suport del senat; per tant, fou l'únic Fabi que es va salvar de la massacre.[1]

Primer consolat[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol el 467 aC amb Tiberi Emili Mamerc i va donar suport als patricis contra els tribuns de la plebs. Va proposar l'establiment d'una colònia romana a Antium conquerida pels romans el 468 aC com a mesura de compromís amb els plebeus. Després va atacar als eques, que van demanar la pau i els fou concedida; però la pau es va trencar al cap de poc i Fabi va fer incursions a territori llatí.[2]

Segon consolat[modifica | modifica el codi]

El 465 aC fou cònsol per segona vegada amb Tit Quint Capitolí Barbat. Fou nomenat per dirigir la guerra contra els eques que encara continuava des del seu primer consolat. Els ambaixadors enviats als eques foren tractats sense contemplacions i els dos cònsols van atacar l'enemic; els eques es van retirar al mont Àlgid, que era al seu territori (segons Tit Livi,[3] però Dionís d'Halicarnàs diu que la batalla no fou decisiva,[4] cosa més d'acord amb la narració posterior de Livi en la què diu que els eques van fer incursions a territori romà, atacs que foren venjats per Fabi amb una devastació de les terres dels eques).

Prefecte urbà[modifica | modifica el codi]

El 462 aC fou nomenat prefecte de la ciutat mentre els dos cònsols eren absents en una campanya contra els volscs.[5] El tribú Gai Terentil Arsa va aprofitar l'absència dels cònsols per presentar una rogatio, la Lex Terentilia, per la qual s'anomenaven cinc comissionats que havien d'establir lleis per limitar el poder dels cònsols. Fabi va parlar davant el senat romà contra aquesta proposta i contra el seu autor amb molta vehemència i finalment Arsa va retirar la proposta.[6]

Tercer consolat[modifica | modifica el codi]

El 459 aC fou cònsol per tercera vegada amb Luci Corneli Cos Maluginense; va derrotar en aquest any als volscs, que assetjaven Antium, i als eques, que havien conquerit Tusculum. Per aquestes victòries va celebrar un triomf al seu retorn a Roma. A l'any següent (458 aC) els dos cònsols de l'any van atacar als sabins i als eques; mentre Fabi va restar a Roma amb el comandament d'un terç de l'exèrcit per a la protecció de la ciutat (segons Dionís, però Livi només diu que fou un dels tres ambaixadors enviats aquell any a Cloeli Grac, el líder dels eques).[7][8]

Segona prefectura[modifica | modifica el codi]

Els eques van trencar els acords de pau i es van presentar prop de Roma atacant pel camí tot el que trobaven. Els dos cònsols van anar a impedir el seu avanç, però es van trobar envoltats pels enemics. Llavors el senat va decidir nomenar dictador temporalment a Cincinat i mentre ell resolia el problema i els dos cònsols estaven fora van nomenar Quint Fabi prefecte urbà. Això només va durar quinze dies.[9]

Segon decemvirat romà[modifica | modifica el codi]

El 450 aC fou membre del segon decemvirat, comissió creada només per elaborar les Lleis de les dotze taules, i en finalitzar l'any va romandre al càrrec il·legalment com la resta dels decemvirs; Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí i Fabi foren els principals dirigents del segon decemvirat i Fabi va donar suport al seu col·lega en tots els actes de tirania dels què el decemvirat fou culpable. Quan va esclatar la guerra contra eques i els sabins, Fabi fou nomenat comandant amb dos col·legues, mentre Appi va romandre a la ciutat.[10]

A l'abolició del decemvirat (449 aC) i la mort d'Appi Claudi i Oppi, Fabi va compartir la sort d'altres col·legues, va haver d'anar a l'exili i la seva propietat fou confiscada.

Es pensa que estava casat amb la filla de Numeri Otacili de Malaventum, dona molt rica que s'havia casat amb ell amb la condició que el primer fill havia de rebre el nom del seu avi matern, i així Numeri va esdevenir nom a la gens Fàbia; no obstant se sap que el fill gran en realitat es va dir Marc i fou el segon el qui es va dir Numeri i s'ha suposat que el gran fou fill d'un segon matrimoni o que hi va haver un Numeri anterior que va morir jove, quan ja havia nascut Marc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 48-50
  2. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 1
  3. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 2-3
  4. Dionís d'Halicarnàs, "Romaike Archaiologia", IX. 60, 3-6
  5. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 8
  6. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 9
  7. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 23
  8. Dionís d'Halicarnàs, "Romaike Archaiologia", X. 21, 4-8
  9. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 25-26
  10. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 41-42