Quint Fabi Vibulà II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Fabi Vibulà (Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibulà I, fou un magistrat romà.

Segons la llegenda no va anar a l'establiment del Cremera (479 aC a 477 aC) a causa de la seva joventut, i així fou l'únic Fabi que es va salvar de la destrucció.

Fou cònsol el 467 aC amb Tiberi Emili Mamerc i va donar suport als patricis contra els tribuns de la plebs. Va proposar l'establiment d'una colònia romana a Antium conquerida pels romans el 468 aC com a mesura de compromís amb els plebeus. Després va atacar als eques, que van demanar la pau que els fou concedida; però la pau es va trencar al cap de poc i Fabi va fer incursions a territori llatí.

El 465 aC fou cònsol per segona vegada amb Tit Quint Capitolí Barbat. Fou nomenat per dirigir la guerra contra els eques que encara continuava des del seu primer consolat. Els ambaixadors enviats als eques foren tractats sense contemplacions i els dos consols van atacar a l'enemic; els eques es van retirar al mont Àlgid, que era al seu territori (segons Tit Livi, però Dionís d'Halicarnàs diu que la batalla no fou decisiva, cosa més d'acord amb la narració posterior de Livi en la que diu que els eques van fer incursions a territori romà, atacs que foren venjats per Fabi amb una devastació de les terres dels eques).

El 462 aC fou nomenat prefecte de la ciutat mentre els dos cònsols eren absents. El tribú Gai Terentil Arsa va aprofitar l'absència dels cònsols per presentar una rogatio per la que s'anomenaven cinc comissionats que havien d'establir lleis per limitar el poder dels cònsols. Fabi va parlar davant el senat romà contra aquesta proposta i contra el seu autor amb molta vehemència i finalment Arsa va retirar la proposta.

El 459 aC fou cònsol per tercera vegada amb Luci Corneli Cos Maluginense; va derrotar en aquest any als volscs, que assetjaven Antium, i als eques, que havien conquerit Tusculum. Per aquestes victòries va celebrar un triomf al seu retorn a Roma. A l'any següent (458 aC) els dos cònsols de l'any van atacar a sabins i eques; i Fabi va restar a Roma amb el comandament d'un terç de l'exèrcit per a la protecció de la ciutat (segons Dionís, però Livi només diu que fou un dels tres ambaixadors enviats aquell any a Cloeli Grac, el líder dels eques).

El 450 aC fou membre del segon decemvirat i en finalitzar l'any va romandre al càrrec il·legalment com la resta dels decemvirs; Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí i Fabi foren els principals dirigents del segon decemvirat i Fabi va donar suport al seu col·lega en tots els actes de tirania dels que el decemvirat fou culpable. Quan va esclatar la guerra contra eques i sabins, Fabi fou nomenar comandant amb dos col·legues, mentre Appi va romandre a la ciutat.

A l'abolició del decemvirat (449 aC) i la mort d'Appi Claudi i Oppi, Fabi va compartir la sort d'altres col·legues, i va haver d'anar a l'exili i la seva propietat fou confiscada.

Es pensa que estava casat amb la filla de Numeri Otacili de Malaventum, dona molt rica que s'havia casat amb ell amb la condició que el primer fill havia de rebre el nom del seu avi matern, i així Numeri va esdevenir nom a la gens Fàbia; no obstant se sap que el fill gran en realitat es va dir Marc i fou el segon el que es va dir Numeri i s'ha suposat que el gran fou fill d'un segon matrimoni o que hi va haver un Numeri anterior que va morir jove, quan ja havia nascut Marc.