RD-0120

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
RD-0120
RD-0120.jpg
País d'origenUnió Soviètica
Data1976
DissenyOficina de Dissenys KBKhA
FabricantTsSKB-Progress
ÚsTram superior de coet
PredecessorRD-0124
EstatFora de servei
líquid
Propel·lentLOX / LH2
CicleCombustió esglaonada
Configuració
Cambra1
Impuls (buit)1.961 kN
Impuls (nivell del mar)1.517,1 kN
Pressió de cambra218 bar
Rendiment
Isp(buit)455 s
Isp(nivell del mar)359 s
Pes en sec3.450 kg
Dimensions
Llargada4,55 m
Diàmetre2,42 m
Modifica les dades a Wikidata

El motor soviètic RD-0120 (també designat 11D122) fou el motor del tram central del coet Enérguia. Era alimentat amb LH2/LOX. Tot i que era l'homòleg del motor principal del transbordador espacial estatunidenc (SSME), anava unit al tram central de l'Enérguia i no pas a l'orbitador, de manera que no se'l podia recuperar després del vol, però permetia un disseny més modular (el tram central de l'Enérguia podia servir per una sèrie de missions a part de llançar el transbordador). L'RD-0120 estava basat en la tecnologia estatunidenca de motors d'hidrogen-oxigen, més madura, però amb grans modificacions amb innovacions i mètodes russos. L'RD-0120 tenia semblances i diferències respecte a l'SSME. L'RD-0120 assolia un impuls específic i una pressió de cambra de combustió gairebé iguals però amb menor complexitat i cost en comparació amb l'SSME, principalment a canvi d'un menor ràtio impuls-pes. Utilitzava un cicle de combustió esglaonada ric en combustible i un únic eix per impulsar les turbobombes del combustible i l'oxidant. Rocketdyne estudià algunes de les innovacions russes, com ara una tovera de paret acanalada més senzilla i barata, per millorar l'SSME. Aconseguia una combustió estable sense necessitar les cambres de ressonància acústica de l'SSME.